_
_
_
_
_

Restes d’un continent perdut apareixen sota l’oceà Índic

Científics troben sota l'illa Maurici l'empremta del supercontinent Gondwana i la seva ruptura

Illa Maurici.
Illa Maurici.getty

Sota les aigües transparents de l'illa Maurici dormen des de fa milions d'anys les restes d'un continent perdut, que no té res a veure amb els somnis de l'Atlàntida. Un grup de científics ha confirmat la troballa, sota l'oceà Índic, de rastres de la desintegració del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d'anys, per dibuixar l'actual aspecte de la Terra. El descobriment es va fer perquè sobre la superfície de Maurici, una illa volcànica jove –de tot just nou milions d'anys– hi havia roques (zircó) que dataven de fa 3.000 milions d'anys, i això era insòlit.

Localització del 'continent perdut'.
Localització del 'continent perdut'.Nature Communications.

Les restes que s'han trobat ara sota l'Índic (i sobre Maurici) són un tros d'escorça que posteriorment va ser cobert per lava jove durant les erupcions volcàniques a l'illa. Els investigadors estan convençuts que es tracta d'una petita peça del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan Àfrica, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic, segons una investigació que s'ha publicat a Nature Communications.

El geòleg Lewis Ashwal, de la Universitat de Wits, autor principal de la investigació, i els seus col·legues Michael Wiedenbeck, del Centre Alemany de Recerca de les Geociències (GFZ), i Trond Torsvik, de la Universitat d'Oslo, han descobert que un mineral, el zircó, es troba en roques llançades per lava durant les erupcions volcàniques. Les restes d'aquest mineral eren massa antigues per pertànyer a l'illa de Maurici.

"La Terra està formada per dues parts: els continents, que són vells, i els oceans, que són joves". Als continents hi ha roques de més de 4.000 milions d'anys, però no hi ha res de semblant als oceans, que és on es formen les roques noves", explica Ashwal. "Maurici és una illa, i no hi ha cap roca de més de nou milions d'anys a l'illa; no obstant això, quan hem estudiat les roques de l'illa, hem trobat zircons que són molt vells, de fins a 3.000 milions d'anys".

Els zircons són minerals que es produeixen principalment en granits dels continents. Contenen traces d'urani, tori i plom, i com que sobreviuen molt bé al procés geològic, contenen un ric registre de processos geològics i es poden datar amb molta precisió.

Nature Communications.

"El fet que hàgim trobat zircons d'aquesta edat demostra que a Maurici hi ha materials de l'escorça terrestre molt més antics, que només es van poder originar en un continent", diu Ashwal.

Aquesta no és la primera vegada que a l'illa s'han trobat zircons de milers de milions d'anys. Un estudi del 2013 va trobar rastres del mineral a la sorra de la platja. No obstant això, la investigació va rebre algunes crítiques, incloent que el mineral el podria haver transportat el vent, o fins i tot ser part dels pneumàtics del vehicle o les sabates dels científics.

"El fet que hàgim trobat els zircons antics a la roca [traquita de sis milions d'anys] corrobora l'estudi anterior i refuta qualsevol suggeriment de zircons aerotransportats o transportats per les onades per explicar els resultats anteriors", explica Ashwal. El científic suggereix que hi ha moltes peces de diverses grandàries del "continent desconegut", col·lectivament anomenat Mauritia, estès sota l'oceà Índic, restes de la desintegració de Gondwana.

"D'acord amb els nous resultats, aquesta ruptura no va implicar una simple divisió de l'antic supercontinent de Gondwana, sinó més aviat una fragmentació complexa que va tenir lloc amb fragments d'escorça continental de grandàries variables deixades a la deriva dins de la conca de l'oceà Índic en evolució".

Gondwana era un supercontinent que existia fa més de 200 milions d'anys i que contenia roques de 3.600 milions d'anys, abans de dividir-se en el que avui són els continents d'Àfrica, Amèrica del Sud, l'Antàrtida, l'Índia i Austràlia. La divisió es va produir a causa del procés geològic de la tectònica de plaques. Aquest és el procés en què la conca de l'oceà està en moviment continu, i es mou entre 2 cm i 11 cm cada any. Els continents munten sobre les plaques que componen el fons oceànic, la qual cosa provoca el moviment dels continents.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_