Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Digue’m qui és el migcampista i et diré com jugues

La baixa de Busquets, el jugador que marca l'estil, fa caure el Barça en la indefinició

Ampliar foto
Mascherano juga la pilota contra el Mönchengladbach. AP

Tot i que es tendeix a simplificar el joc del Barça a partir de Messi, fil conductor de l'èxit blaugrana, hi ha un tret que defineix la personalitat de l'equip i que és molt anterior a l'arribada del jugador de Rosario. Acostumat al fet que la seva identitat estigués condicionada pel jugador del moment —per exemple, Maradona— o l'entrenador de moda —es pot parlar de Menotti, Lattek o Venables—, el Barça va començar a tenir un registre futbolístic el dia que Cruyff es va asseure a la banqueta del Camp Nou i va incloure en l'alineació un jove de la Masia que responia al nom de Milla.

El Barça té un problema estructural des que Alves va marxar: no hi ha substitut per a Sergi Roberto ni tampoc per a Busquets

L'estil ha quedat marcat des de llavors per la figura del mig centre, un lloc que han ocupat migcampistes, i de tant en tant volants-centrals com Koeman, Guardiola, Celades, Edmilson, Márquez, Xavi o Iniesta, Touré, Keita i actualment Busquets. L'opció de formar amb un doble pivot només es preveu en cas de necessitat, com va passar diumenge durant l'últim quart del partit del Villamarín, o de desorientació, moments que evoquen els temps de Robson o el període inicial de Rijkaard.

No és casual que per saber el partit que els espera, alguns barcelonistes comentin a l'entrada a l'estadi: “Digue'm qui és el migcampista i et diré com jugarem”. Hi ha molts candidats a ocupar la demarcació més vital en absència de Busquets. La tradició assegura que el seu substitut natural seria Sergi Roberto, ara en funcions de lateral dret per decisió de Luis Enrique. Malgrat invertir 123 milions en sis fitxatges, el Barça té un problema estructural des que Alves va marxar: no hi ha substitut per a Sergi Roberto ni tampoc per a Busquets.

L'entrenador no va recórrer al mercat ni tampoc a la Masia després de la cessió de Samper al Granada. Amant de sorprendre el rival, Luis Enrique es planteja diferents opcions en cada partit: Mascherano, Rakitic, André Gomes, Denis Suárez i Sergi Roberto. El Jefecito va funcionar com a tap per guanyar la Reial: l'equip va defensar molt bé i les seves transicions van ser ràpides a canvi de perdre control i possessió, signes característics del Barça. No es va parlar del joc fins que el partit es va trencar i va aparèixer Messi.

Fins ara, Mascherano, André Gomes i Rakitic han estat les opcions del tècnic per substituir Busquets

El titular al Villamarín va ser Rakitic i el Barça va ser desbordat pel Betis. Els blaugrana van perdre 58 vegades la pilota, una menys de les que va tocar Messi. La prova va ser tan fallida que s'anuncien canvis per al Calderón. Tornarà Mascherano o podria sortir André Gomes, un futbolista que el tècnic ha utilitzat en les diferents posicions del mig camp, el més utilitzat de les incorporacions el 2016-17. El joc, de tota manera, canvia en funció de qui és l'escollit i, en qualsevol cas, no n'hi ha cap que equilibri l'equip com Busquets.

No hi ha un jugador més complet com a migcampista que Busquets, indiscutible tant per als qui parlen d'evolució com per als qui denuncien una involució de l'estil, peça angular amb el trident i sense, el futbolista que ajunta les línies i dona sentit al joc d'atac o contraatac del Barça. Acostumat al fet que la font del futbol pot sortir des de les bandes —abans Xavi i ara Iniesta— o, des d'on vulgui Messi, l'equip no assimila l'absència de Busquets. Tot és possible al voltant seu i tot resulta indefinit sense Busi.