Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Generalitat redueix en un 40% el nombre de pobres energètics

Els experts xifren en 325.021 les llars afectades

Una dona cuina en un habitatge sense llum ni aigua. Ampliar foto
Una dona cuina en un habitatge sense llum ni aigua.

La Generalitat ha trigat més de quatre anys a fer el càlcul del nombre de pobres energètics que hi ha a Catalunya, una dada bàsica per lluitar contra aquest drama social. L'any passat, el Departament de Vicepresidència, que lidera Oriol Junqueras, va encarregar a l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) una estimació sobre el problema. Els experts han creat una fórmula per reflectir la realitat catalana i que xifra en 325.021 les llars afectades, un 40% menys que fent el càlcul tradicional.


La literatura sobre la pobresa energètica sempre ha considerat com a afectades les llars que dediquen més del 10% dels seus ingressos a pagar les factures dels subministraments bàsics. Aquesta definició és massa simple i pot donar cabuda a situacions en què, per exemple, una família excedeixi aquest límit per gastar grans sumes de diners en béns de luxe, com omplir una piscina d'aigua calenta. A l'altre extrem de l'escala hi ha les llars amb problemes econòmics que restringeixen el seu consum sota el límit del que és confortable a fi d'estalviar.

100% de renovables el 2050

L'Executiu va aprovar ahir una nova versió del llibre blanc de l'energia per a Catalunya, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica. El document, que es debatrà al Parlament, presenta les bases del model energètic previst per al 2050. Per a aquest any s'espera que el 100% de l'energia que s'utilitzi provingui de fonts renovables. Actualment és el 6%. També obre la porta a l'autoconsum, en contra del que estableix actualment la norma estatal.


Per fer els càlculs, els experts utilitzen l'Enquesta de Pressupostos Familiars que realitza l'Institut Nacional d'Estadística. Segons la definició tradicional, unes 551.550 llars catalanes (el 18,7% del total) pateixen pobresa energètica. Una cinquena part dels afectats tenen més de 65 anys i el 17,5%, en tenen menys de 14.

Els experts d'Ivàlua han fet una adaptació per a Catalunya de l'indicador que s'utilitza al Regne Unit per fer el càlcul. Els britànics tenen en compte la despesa energètica normativa, és a dir, el que s'hi hauria de dedicar econòmicament d'acord amb les característiques estructurals i no la despesa efectiva. Un dels investigadors, Ramon Sabes-Figuera, va aclarir que el càlcul català té en compte la despesa anual, la qual cosa evita l'efecte en la pujada del consum durant els mesos d'hivern i tardor.

L'indicador propi redueix en un 40% la previsió inicial i xifra en 325.021 les llars afectades per la pobresa energètica, l'11% del total a Catalunya. Així mateix, disminueix en gairebé 8 punts percentuals la població de més de 64 anys que gasta més d'una desena part dels seus ingressos en els subministraments bàsics. Sabes-Figuera va explicar que actualment Ivàlua treballa en la territorialització de la informació per mostrar quines zones tenen una població més afectada.

L'estudi, que descriu els tres escenaris, també calcula l'anomenat gap elèctric, és a dir, la suma dels diners que li faltaria a cada llar per sortir de la pobresa energètica en termes de renda i consum. En el cas de l'indicador d'Ivàlua, aquesta quantitat arriba als 16,3 milions d'euros. Si es té en compte la fórmula tradicional, la xifra s'eleva fins als 29,9 milions d'euros.

L'investigador va advertir que aquesta quantitat no s'ha d'equiparar amb el cost de les factures que suporta cada família. "No es pot fer aquest salt en la interpretació", va explicar. La política de la Generalitat i de les entitats socials fins ara ha estat assumir el cost de les factures de les famílies que es consideren vulnerables. La fotografia d'Ivàlua, que arriba quatre anys tard, obre una nova veta en com s'ha d'abordar el problema de la pobresa energètica.