Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Bartomeu vol riure amb Ronaldinho

El president del Barça ha pensat que el millor ambaixador mundial seria l'exjugador brasiler, que va treure el club del confessionari on l’havia ficat Gaspart

Ronaldinho, exjugador del Barça.
Ronaldinho, exjugador del Barça.

A vegades sembla que si Bartomeu es va quedar a la presidència del Barça va ser més que res per fer un favor al seu amic Rosell. No es tracta ara de retreure la decisió, ni tampoc de jutjar el seu mandat, sinó de saber quina és la seva passió. Se suposa que qualsevol mandatari que decideix ficar-se en un club de futbol, i més en el cas del FC Barcelona, té alguna debilitat. Em costa pensar que només el mou la necessitat de fer una bona gestió, i més quan els directius han d’avalar, com és el cas del club blaugrana. Sembla que li hauria d’agradar alguna cosa, expressada en un fitxatge, una decisió o en un projecte com podria ser l’ara aparcat Espai Barça.

Em pensava que era un seguidor del bàsquet, més que res perquè va ser jugador de l’Espanyol, i estava segur que faria un equip que fes xalar el Palau. Ha estat tot el contrari, i a dia d’avui es xiula el capità Navarro. Mala peça al teler, ja que hi ha una manifesta desidentificació entre l’equip i l’aficionat, que és molt més fidel que el del Camp Nou. La sortida de Xavier Pascual no va resoldre un problema estructural i en el qual segurament hi té molt a veure la falta de jugadors que facin equip, que el sentin, i sobretot que sàpiguen que en cada partit hi ha en joc la supervivència d’una secció deficitària, un assumpte vital si es tracta que surtin els comptes, com vol fer veure Bartomeu.

El triomf de diumenge a Vitòria no arregla el problema a l’Eurolliga. No sé sap què en pensa de tot plegat el president, que posa la mateixa cara a les notícies bones i a les dolentes, esclau d’un somriure petrificat, igual que aquella ganyota que tenia Rosell. Tal vegada perquè sempre es fa el content, Bartomeu ha pensat que el millor ambaixador mundial del club seria Ronaldinho, el jugador que va treure el club del confessionari on l’havia ficat Gaspart. Ronaldinho va fer que tornés a sortir el sol al Camp Nou i que l’observatori Fabra enregistrés un moviment sísmic a Barcelona quan va marcar un gol d’antologia al Sevilla en la nit del gaspatxo organitzada per Laporta.

El brasiler es va fer aplaudir fins i tot al Bernabéu i el barcelonisme li estarà agraït eternament. Ara bé, d’aquí a convertir-lo en la figura promocional del Barça hi ha un tros. No sé ni si s’escau, tot i que Bartomeu hi té dret, sobretot si tenim en compte que va ser un fitxatge seu, de Manel Arroyo i de Rosell, i no en van poder disfrutar ni presumir a la llotja després de renyir amb Laporta. El gust d’aquesta junta pels brasilers es va fer palès novament amb el fitxatge de Neymar, una operació que de vegades ha fet la sensació que defensaven amb més entusiasme que no pas la identitat futbolística del Barça i personatges universals com Cruyff.

Està molt bé que el Barça presumeixi de Ronaldinho, com hauria d’haver fet amb Maradona i amb Ronaldo i amb molts més, com Luis Suárez, l’únic futbolista espanyol que ha guanyat la Pilota d’Or. El club blaugrana no ha sabut cuidar les seves figures, associades a altres equips. Però entenc que una cosa és lluir les llegendes i una altra trobar l’ídol que expressi o simbolitzi el futbol del Barça al món. No sé si la representació futbolística de l’entitat no hauria d’estar associada a un jugador més vinculat a l’estil o, si es vol, a la cultura Barça.

A vegades fa la sensació que la directiva busca algú que s’hi posi bé per quedar bé, i res més, com si no li agradés el futbol i no sabés explicar què vol dir la Masia. Bartomeu haurà d’explicar molt bé quin serà el paper de Ronaldinho. La manera de fer de la junta fa pensar que busquen algú que s’hi posi bé per quedar bé. Si es tracta de treballar, no sembla pas el més indicat en un moment en què el Barça ha perdut la cadira a la taula dels poderosos: si la cosa va de tenir algú que defensa el futbol del Barça, no sé si és una bona tria, més que res perquè sembla que a Ronaldinho fa temps que no li interessa el futbol; i si la qüestió és trobar la millor cara per fer veure que no passa res, no fa falta, perquè ja hi ha Bartomeu. Més que riure es tracta de posar-se seriós. No està la cosa per fer bromes.