_
_
_
_
_

El tribunal federal de Brooklyn bloqueja les deportacions pel decret de Trump

La decisió va ser emesa per la jutgessa Ann Donnelly del tribunal del Districte Sud de Nova York

Una dona protesta a Nova York contra el veto als musulmans de Trump.
Una dona protesta a Nova York contra el veto als musulmans de Trump.AFP

Cap persona que entri als Estats Units amb un visat en regla podrà ser deportada per l'ordre executiva signada el divendres passat pel president d'Estats Units, Donald Trump, almenys temporalment. Així ho va decidir dissabte a la nit una jutgessa del tribunal del Districte Sud de Nova York,a Brooklyn, mentre milers de manifestants prenien les terminals dels grans aeroports del país -de Chicago a Nova York, San Francisco o Dallas- per condemnar la mesura.

La suspensió es mantindrà fins al 21 de febrer, d'acord amb l'ordre d'emergència emesa per Ann Donnelly contra l'aplicació de la prohibició imposada a ciutadans de set països musulmans. La queixa la va cursar l'American Civil Liberties Union (ACLU) en nom de Hameed Khalid Darweesh i de Sameer Abdulkhaleq Alshawi, dos nacionals iraquians que van ser detinguts en arribar a l'aeroport JFK. "Els nostres tribunals han funcionat avui com un baluard contra els abusos del Govern o les polítiques inconstitucionals", va dir un advocat d'aquesta entitat.

A última hora de dissabte, el Departament de Seguretat Nacional ha emès un comunicat en el qual assegura que "complirà amb les ordres judicials", però ha reiterat que la decisió executiva del president roman en vigor. "Aquests individus han realitzat un procés d'entrada als Estats Units amb una especial revisió de seguretat, tot inclòs en les nostres lleis d'immigració i ordres judicials", afirma el text.

La decisió judicial es va conèixer a la nit, després d'una jornada de caos i concentracions de protesta en diferents dels grans aeroports nord-americans. En el seu vuitè dia complet com a president dels Estats Units, Trump va rebre el seu primer gran revés judicial. L'ordre executiva que, en la pràctica, vetava l'arribada al país com a refugiats o immigrants als ciutadans de set països majoritàriament musulmans, va ser la primera prova de foc per a aquesta Administració, i el sistema ha fallat contra la Casa Blanca, ha frenat l'acció de Trump. La clau és que el decret afectava ciutadans que ja tenien visat i està plagat d'elements de discutible legalitat.

“Ningú pot ser retornat", va anunciar l'advocat Lee Gelernt a les portes del tribunal a Brooklyn, després d'aquesta primera victòria legal contra el decret de Donald Trump. La cort és federal, per la qual cosa la decisió de la magistrada cobreix tot el país. Es calcula que hi ha unes 200 persones retingudes per tots els Estats Units que estan en risc de ser deportades en aplicació de l'ordre executiva.

L'ACLU considera que la prohibició imposada per l'administració de Donald Trump és inconstitucional perquè està dirigida contra un grup religiós específic. A més, en argumentar la moció, van explicar davant la magistrada que la vida dels refugiats que arriben de països com Síria corren perill si són retornats als seus països d'origen. En la seva resolució, la jutgessa assenyala que l'expulsió "viola els seus drets", suposa un "perill imminent" d'un "dany irreparable" per als refugiats i posseïdors de visats i "viola la Constitució". L'ordre de Donnelly, no obstant això, no garanteix l'estada permanent.

Ja durant la campanya electoral, l'empresari i showman va provocar crítiques en prometre que, sota la seva presidència, vetaria l'entrada de musulmans als Estats Units com a mesura antiterrorista, la qual cosa, en la pràctica, suposava equiparar musulmà amb islamista radical i afectava els refugiats de la guerra i la misèria. El decret aprovat sorteja el problema de la inconstitucionalitat i assenyala com a objectius països que consideren “especialment preocupants”. L'ordre no diu quins són. La Casa Blanca ha dit extraoficialment que són l'Iran, l'Iraq, Líbia, Somàlia, Sudan, Síria i el Iemen.

Hi ha, a més, moltes parts en moviment. L'ordre de suspensió de les deportacions s'aplica a les persones que ja estan retingudes als aeroports internacionals dels EUA. No obstant això, no està garantida l'entrada al país de ciutadans dels set països que cobreix el decret malgrat que disposin de visat vàlid. Les aerolínies que cobreixen la ruta transatlàntica, a més, els estan negant l'embarcament.

Malgrat la confusió, i la quantitat de persones que quedaven en un limb legal, Trump va assegurar en declaracions a la premsa que el sistema estava "funcionant molt bé". "Es veu en els aeroports, es veu en tots els llocs", va recalcar. El constructor es va emportar la garrotada judicial i una de les principals protestes del país a la seva pròpia ciutat, Nova York, quintaessència de la diversitat i la immigració. “Nova York és pura diversitat. Donald Trump pot ser de Nova York, però no és un novaiorquès perquè aquí acollim a tothom. Això és el que és Nova York”, deia Pamela Margolin, una advocada jueva de 47 anys, mentre es manifestava al JFK, el gran aeroport de la ciutat.

De totes les accions de govern dutes a terme per Trump en la seva primera i frenètica setmana a la Casa Blanca, les restriccions a la immigració van ser la primera crítica amb efectes tangibles i immediats, enfront de l'impuls a la construcció d'un mur fronterer amb Mèxic -sense concretar terminis ni procediments-, per polèmic que sigui, o la retirada dels EUA del tractat comercial del Pacífic, que no s'havia engegat i ja estava mort a les cambres legislatives. El resultat ha estat un bloqueig.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_