Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
LLIGA SANTANDER | BETIS, 1 - FC BARCELONA, 1

El vermut no se li posa gens bé, al Barça, que empata contra el Betis

L’equip de Luis Enrique aconsegueix l’1-1 en l’últim minut davant un equip que va saber contenir-lo com pocs i que va disposar de més ocasions

Ampliar foto
Els jugadors del Reial Betis celebren el gol d'Alex Alegría.

Tot i que el marcador assegura que el partit va acabar 1-1, el Barça es va perdre al Villamarín contra un Betis superb. La cadena d’errors blaugrana va ser monumental després de cinc jornades victorioses i de pressionar el Madrid. L’entrenador es va equivocar segurament amb l’alineació i l’equip no en va encertar ni una, reduïts els blaugrana per la camisa de força de Víctor del Amo. La victòria verd-i-blanca semblava indiscutible per joc, ocasions, pals (dos a zero) i gols (1-0) quan va aparèixer en l’últim minut Luis Suárez (1-1). Molt desorientats i abatuts, els blaugrana només es van corregir a temps per empatar, mai per vèncer, víctimes del sol que picava al Villamarín.

El Barça va voler jugar a l’atac amb massa davanters i el Betis es va defensar molt bé amb jugadors de contenció. Els verd-i-blancs s’han endurit amb Víctor, un tècnic a qui agrada l’estratègia, interessat especialment a explicar com es pot plantar cara a l’equip de Luis Enrique. L’entrenador blaugrana es lliura al trident en cada partit i rota els migcampistes i defenses, de manera que sempre hi ha apostes sobre les seves alineacions, sovint sorprenents, com la del Villamarín: va ajuntar els dos laterals suplents (Aleix i Digne) i va posar Mathieu com a parella de Piqué, va arriscar amb els seus volants més ofensius (Denis Suárez i Arda) i va lliurar el comandament com a migcampista a Rakitic.

Molts futbolistes ofensius per enfrontar-se a un contrari molt replegat a partir d’una línia defensiva de cinc jugadors, pendent de tirar la transició en cada robatori de pilota, confiat que la defensa blaugrana improvisada li donaria opcions de victòria, sobretot pels laterals de Digne i Aleix Vidal. Als blaugrana els convenia atacar molt bé perquè ningú s’adonés de la rereguarda flonja que havia muntat Luis Enrique. La manca de precisió i també de paciència barcelonista va avalar el desplegament físic del Betis. Messi no entrava en joc, tampoc corria Neymar i la pilota no arribava a Luis Suárez. El Betis va arramblar molt ràpid el Barça amb la bona actuació i els xuts de Ceballos.

Inestable a la gespa, sense control del partit ni de la pilota, mancat de jerarquia i consistència, el Barça va perdre reiteradament la pilota i va patir durant una bona estona davant l’embranzida del Betis, al qual només li va faltar punteria per rematar el seu domini i les seves ocasions, visibles en cada xut fallit de Rubén Castro. Van estar molt disseminats, i sovint perduts, els blaugrana al camp verd-i-blanc. Llavors Piqué va ser fort en la defensa de la porteria de Ter Stegen. Quan ja feia trenta minuts que havia començat el partit, no hi havia hagut ni una possessió llarga ni un xut del Barça i, en canvi, el Betis ja havia llançat cinc córners. El gol rondava la porteria blaugrana quan per fi va aparèixer Messi.

Digne va rebre la pilota de Ter Stegen i no va parar fins que no va connectar amb el 10, qui, davant la manca de munició, havia decidit baixar a la divisòria cercant la pilota, exquisit en l’habilitació de Neymar. Tanmateix, el brasiler va fallar en la lluita contra Adán, que va acovardir molt bé l’11 del Barça. L’ocasió blaugrana va espantar el Betis durant un moment, malgrat que el descans va arribar amb una targeta groga per a Piqué, apagafocs del seu equip i obligat a cometre falta per evitar la contra de Rubén Castro. Luis Enrique va acabar esgotat a la banda, desballestat pel mal joc del seu equip, hipotecat també parcialment per la formació que havia disposat.

El partit pintava tan malament per al Barcelona que exigia un canvi d’estratègia per part de Luis Enrique. No obstant això, el paisatge no va canviar a la represa i el Betis va continuar al comandament per sotmetre els blaugrana. No espavilaven, reiteratius en l’error, erràtics en la passada, sense un futbolista amb prou poder per revertir la situació, ni tan sols Messi. La figura del partit era Ceballos i els blaugrana sobrevivien gràcies a Piqué i Ter Stegen. A l’entrenador barcelonista no li va quedar més remei que moure la banqueta i canviar la direcció del partit. Va aparèixer André Gomes i després van sortir a escena els laterals titulars: Sergi Roberto i Jordi Alba.

A partir d’un doble pivot (4-2-3-1), i amb Aleix Vidal en una banda i Neymar a l’altra, el Barça va intentar sortir del seu camp i competir per la pilota, propietat del Betis. Tampoc va funcionar, perquè els nois de Víctor del Amo van continuar entestats a fer gol fins que ho van aconseguir amb un córner botat per Durmisi. Ter Stegen el va refusar en curt amb els punys, assetjat per dos rivals, i Álex Alegría va rematar: 1-0. I llavors el partit va embogir fins que va acabar amb l’empat a 1. El Barça va reclamar dos gols en dues jugades en què la pilota es va passar per la línia de meta –la rematada d’Aleix Vidal va traspassar la línia i era gol— abans que Luis Suárez empatés i després que Ter Stegen evités el 2-0.

Havien perdut massa temps, els blaugrana, per aspirar al triomf en una última empenta, i es van esforçar prou els verd-i-blancs per no perdre, i pot ser que també per evitar empatar, després que Messi filtrés una passada estupenda per a Luis Suárez després d’una pèrdua de Nahuel. A partir de la pressió, el Barça va aconseguir el que no va poder amb l’elaboració, empatxat de davanters i sense jugadors amb autoritat, perdut i despersonalitzat sense Busquets ni Iniesta. Encara que canvien els jugadors, no és nou que el Barça vagi perdent la Lliga amb empats a un pels camps d’Espanya, també a l’invicte Villamarín. El vermut no se li va posar gens bé.

MÉS INFORMACIÓ