_
_
_
_
_

Rivera revalida la presidència de Ciutadans amb el 87,3% dels vots

Els rivals del líder només sumen el 12,7% en unes primàries amb menys de 7.000 vots

J. J. Mateo

Albert Rivera seguirà al capdavant de Ciutadans després d'imposar-se amb el 87,3% dels vots en les primàries internes a Diego de los Santos (6,5%) i Juan Carlos Bermejo (6,2%). El líder de la formació afrontarà ara l'Assemblea Nacional del partit, que el cap de setmana vinent debatrà 75 esmenes a les seves propostes d'estratègia (vol entrar en Governs a partir del 2019), estatuts (aposta per limitar les primàries i endurir les sancions internes) i valors (advoca per eliminar el socialisme democràtic com a referència ideològica).

Albert Rivera, en una imatge d'arxiu.
Albert Rivera, en una imatge d'arxiu.Albert Garcia

Els afiliats han premiat Rivera, reelegit per tercera vegada des del 2006, com la cara visible de l'expansió nacional de Ciutadans, que en menys d'un any va passar de ser una formació estrictament catalana a convertir-se en el quart partit d'Espanya. Sense rivals amb pes orgànic ni polític, la votació s'ha convertit en un plebiscit sobre la figura del líder que ha mobilitzat menys de 7.000 afiliats (34% del cens) perquè el resultat era predictible. El mateix passarà el cap de setmana vinent amb l'Assemblea nacional, en la qual es debaten tres esmenes a la totalitat de la seva proposta d'estatuts, dos a la de valors i sengles a la d'estratègia: els seguidors de Rivera es van imposar aclaparadorament en les eleccions dels compromissaris, la qual cosa permetrà que el líder controli el conclave amb mà de ferro.

En aquesta Assemblea, Rivera es mostrarà disposat a modificar la seva proposta d'expulsar els corrents interns d'opinió (matisant que es refereix a grups d'afiliats organitzats per altres partits); defensarà que no cal entrar en governs que Ciutadans no presideixi fins al 2019 (hi ha una esmena que demana fer-ho "immediatament"); explicarà que limita les primàries perquè els candidats puguin formar equips cohesionats; i haurà de decidir si finalment extirpa la referència al socialisme democràtic de l'ideari de Ciutadans, o si la manté, com li demana una part de la militància que tem que estigui virant cap a la dreta el partit.

Amb la vida interna del partit sota el seu control, els reptes de Rivera estan en la política nacional i el Congrés dels Diputats. Ciutadans lluita per no caure en la irrellevància. Els seus 32 diputats van ser decisius per afavorir la presidència de Mariano Rajoy, però no són suficients per decidir les majories en la Cambra baixa. Això ha provocat que el PP s'apropi al PSOE, que té 85 diputats clau. Rivera es juga el seu futur polític a tirar endavant el major nombre possible de les 150 reformes que va signar amb Rajoy en el seu pacte d'investidura. En conseqüència, Ciutadans s'ha obert per primera vegada a buscar el suport de Podem i del PSOE per impulsar aquestes mesures. Els dirigents del partit saben que necessiten anar a les properes eleccions amb un capital de reformes complertes que els permeti justificar el seu suport a Rajoy, un i mil vegades negat.

L'altre repte que afronta el president de Ciutadans és el d'assentar la implantació nacional del seu partit. Fran Hervías, secretari d'Organització, reconeix que Ciutadans és avui un partit "de dues velocitats", capaç de ser decisiu en la formació dels governs de cinc Comunitats Autònomes (Madrid, Castella i Lleó, Múrcia, La Rioja, Andalusia) i irrellevant en sengles (no té representació a Galícia, País Basc, Navarra, Canàries o Castella-la Manxa). Per pal·liar aquest dèficit, Rivera apostarà per recórrer Espanya i delegar el dia a dia de Ciutadans en José Manuel Villegas, nou secretari general, i Inés Arrimadas, nova portaveu nacional. El seu objectiu? Preparar el partit per a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 2019, així com per a un possible avançament de les generals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. J. Mateo
Es redactor de la sección de Madrid y está especializado en información política. Trabaja en el EL PAÍS desde 2005. Es licenciado en Historia por la Universidad Complutense de Madrid y Máster en Periodismo por la Escuela UAM / EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_