_
_
_
_
_

El senador Santiago Vidal: “Tenim les vostres dades de manera il·legal”

El senador d'ERC informa que la Generalitat duu a terme actuacions secretes, algunes il·legals, per preparar Catalunya de cara a la independència

Santiago Vidal, en una imatge d'arxiu.
Santiago Vidal, en una imatge d'arxiu.Albert Garcia

El senador Santi Vidal participa des del novembre del 2016 en un cicle de xerrades organitzades per Esquerra Republicana (ERC) per explicar com seria la Catalunya independent. Les informacions que aporta l'exjutge –suspès del càrrec per escriure l'esborrany d'una Constitució catalana– són en molts casos sorprenents o apunten que s'estan produint actuacions irregulars. Vidal ha explicat que la Generalitat s'ha fet amb les dades fiscals de tots els residents a Catalunya i que els pressupostos del Govern tenen una partida camuflada, de 400 milions d'euros, per construir estructures d'Estat. Vidal també ha desvelat que la Generalitat investiga els jutges establerts a Catalunya i que un govern estranger no europeu està formant els Mossos d'Esquadra en matèria de contraespionatge. Les cites que es reprodueixen en aquest article s'extreuen dels discursos que Vidal va fer al Museu de Granollers (24 de novembre), al Casal de Cultura de Matadepera (14 de desembre), als Lluïsos d'Horta de Barcelona (9 de desembre), a la Biblioteca Municipal de Navàs (Bages, 18 de gener) i Garcia (Ribera d'Ebre, 21 de gener).

Hisenda: obtenció il·legal de dades

“El Govern de la Generalitat de Catalunya té totes les vostres dades fiscals. Això és il·legal perquè està protegit per la llei de bases de dades del govern espanyol. Però tontos no som, perquè ja sabem que no ens les facilitaran de manera voluntària. I això serveix per al cens electoral i serveix per a tantes, tantes coses”.

“En aquests moments, i no us diré com ho hem aconseguit perquè ho hem aconseguit de manera absolutament il·legal, tenim totes les vostres dades tributàries. Tots esteu fitxats, tots. Al nou Estat no s'escaparà ningú. A canvi, us donem la nostra paraula d'honor que sabreu on va cada euro”.

“Haig de donar una mala notícia: en aquests moments, qui ha de tenir la base de dades d'Hisenda, ja la té. Són unes dades reservades, en teoria els qui portem aquest procés no hauríem de tenir-hi accés, però a vegades passen coses, no us direm com, perquè no és exactament legal, i no estaria bé que un jutge us expliqués coses que no estan exactament legalitzades”.

Fonts de Presidència de la Generalitat han desmentit aquestes afirmacions i han assegurat que "allò que fa el Govern ho expliquem cada dia amb total transparència" i insinua que les afirmacions de Vidal són "opinions i prou" i que el Govern actua de forma "perfectament legal i a la llum pública".

Carta als ciutadans perquè ignorin l'Agència Tributària

“A meitat del 2017 rebreu a casa vostra una carta de la Generalitat, sobretot destinada a tots els empresaris però a també les persones individuals, que us dirà el següent: "Atès que en data tal està previst que el ple del Parlament de Catalunya aprovi la llei d'Hisenda pròpia, i en aquesta llei es preveu que una vegada s'hagi proclamat el nou Estat, el Ministeri d'Hisenda de Catalunya recaptarà tots els impostos, li fem saber que vostè no haurà d'escollir si vol pagar a la Hisenda espanyola o a la Hisenda catalana". La carta us deslliurarà d'haver d'escollir. “Aquesta carta portarà un afegit al final que dirà, més o menys: "Si rep vostè una carta de l'Agència Espanyola de Tributs, dient-li que ha vençut l'impost i que no l'ha pagat, ens la porta i nosaltres ens encarregarem de si s'ha de pagar o no ha de pagar”.

Poder judicial: els jutges a Catalunya estan sent investigats

“Dels 801 jutges espanyols a Catalunya sabem perfectament quins comparteixen els nostres somnis i ideals. Sabem perfectament quins es quedaran i quins se n'aniran. Tenim perfectament dissenyada l'estructura judicial de la República. Per a l'endemà ja sabem amb quins jutges podem comptar”.

“Hem fet un treball de camp, sabem exactament amb noms i cognoms quins dels 801 jutges es quedaran, quins marxaran, ho sabem perfectament, i sabem quina serà la persona, en el cas que aquell jutge marxi divendres a Espanya, quina persona obrirà dilluns el jutjat”.

Filtres de fidelitat al nou Estat

“Als jutges espanyols que es vulguin quedar a Catalunya, sabem que són aproximadament uns 300 i escaig, se'ls donarà un termini de tres mesos perquè prenguin la decisió de quedar-se o marxar. En el cas que es vulguin quedar, hauran d'acreditar com a mínim un nivell C de català, oral i escrit. Segon filtre: hauran de tenir un informe favorable d'una comissió d'avaluació mixta entre els màxims representants del poder judicial català i un equivalent del consell consultiu. I un últim filtre, que aquest és el que haig de ser més prudent: evidentment no hi haurà cap depuració ideològica, cap ni una, però el compromís que aquests que es vulguin quedar, han d'assumir que el poder legislatiu és el Parlament de Catalunya i ja no és l'Estat espanyol, sobretot en el primer període de transició jurídica, en els tres anys que durarà la transició jurídica, aquests han de tenir un compromís absolut. I per descomptat hi haurà un organisme disciplinari extern a la judicatura”.

“El primer que farà el Tribunal Suprem de la República Catalana d'aquí a un any, un any i mig, és arxivar totes les causes del 9-N”.

Assessorament d'experts internacionals

“Jo m'he encarregat, juntament amb el conseller de Justícia, Carles Mundó, de tenir preparat per al mes de juny del 2017 el nou sistema judicial. Tindrem gairebé el doble de jutges i fiscals dels que tenim ara”. “La plantilla judicial és de 801 jutges. L'endemà de la independència passarem immediatament a 1.000 jutges, amb la idea que el 2.020 passem a 2.250”. “Estem dissenyant un sistema molt modern de justícia, el copiem bàsicament de Dinamarca. Hem treballat amb experts de Dinamarca, Suècia, Alemanya, Finlàndia i alguns també de Suïssa”.

“Ens plantegem que [en un judici] la primera instància duri de mitjana sis mesos i la segona instància, tres mesos. I la fase d'execució, com a màxim, volem que sigui de tres mesos. Des que entra el primer paper al jutjat i fins que s'executa la sentència, haurà passat un any. Esclar que algun cas durarà un any i mig, però seran pocs”.

“Tenim dissenyat un sistema de control, tot informàtic, tot telemàtic, de control de la feina. Aquella persona, des d'un auxiliar informatiu al secretari del jutjat, el fiscal, el jutge, que no tingui la feina al dia, automàticament s'encendrà una llumeta a l'ordinador que li dirà targeta groga, "va endarrerit en aquest cas, amb aquestes proves, amb aquesta feina". Al cap de 48 hores se li bloquejarà l'ordinador, no podrà seguir amb aquest cas ni amb cap altre. Imagineu-vos quins nervis. Però aquests nervis no serien res si 24 hores després no es trobés un inspector de tribunals al jutjat. I l'inspector li preguntarà què passa, li desbloquejarà l'ordinador, li posarà uns reforços si són necessaris; l'inspector de tribunals intentarà ajudar a solucionar els problemes. Però si el problema és que hi ha un jutge, un funcionari, que no li agrada treballar suficient, li comunicarà aquell mateix dia que queda suspès de sou, però no de feina. Us asseguro que aquell jutge, aquell funcionari, es posarà a treballar com un boig”.

Referèndum: PP i PSOE acceptarien la consulta

“Un dia, als passadissos del Senat hi havia Javier Arenas, José Montilla, Joan Lerma. Passo jo pel costat i em diuen: "Oye Vidal, ¿tú hablas mucho con el Puigdemont i el Junqueras, verdad? Quisiéramos que de parte del PP y del PSOE les transmitieras lo siguiente: Estamos viendo que esto de Cataluña no hay quien lo pare. Al final nos vamos a hacer daño. Y como se trata de evitarlo, y lo que te transmitimos no es un opinión personal, porque ya la hemos comentado con los máximos responsables de nuestros respectivos partidos, si al final conseguimos llegar a una solución más o menos consensuda para que se celebre el referéndum en Cataluña, para que los catalanes podáis expresar vuestra opinión, eso sí, sin cambiar la ley actual, sin efectos jurídicos inmediatamente, si al final conseguimos esto, y al final ganáis el referéndum, ¿cómo véis que cuando nos sentemos a negociar la desconexión, uno de los puntos es que España y Cataluña formaran una especie de Commonwealth?. Como lo que hizo Inglaterra cuando marcharon Australia, Nueva Zelanda, Canadá. Eso sí, hay una cosa que no han tocado, la reina Isabel II. Eso ayudaría a limar asperezas". La meva resposta va ser que no ho veig, però que ho transmetria a Puigdemont i Junqueras. Fonts del PP van desmentir aquesta conversa.

Pedro Sánchez vaticina la independència

“Mes d'abril del 2016. Despatx del secretari genral del PSOE, Pedro Sánchez. Persones a la reunió: hi érem jo, Joan Tardà i Gabriel Rufián per part d'ERC. Per part del PSOE, Pedro Sánchez, Antonio Hernando i Meritxell Batet. Pedro Sánchez va dir: “Quería transmitiros dos cosas; yo sé que Cataluña es una nación, pero jamás lo diré públicamente. Yo sé que la separación de Cataluña de España, si no hay un cambio radical del Estado español, es cuestión de tiempo. Quería deciros que si yo soy presidente del Gobierno español, jamás aplicaré el artículo 155 de la Constitución. Y además, es jurídicamente inaplicable”. “Si soy presidente, ordenaré a la fiscalía que archive todos los procedimientos contra Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, etcétera”. [La reunió es va produir al mes de març. Rufián va explicar aleshores que Sánchez va dir que mai reconeixeria l'opció de celebrar un referèndum per a Catalunya].

Espanya reconeixerà la independència en menys de 30 dies

“Tots els experts que tenim aquí a Catalunya, com els internacionals que ens assessoren, ens diuen que si guanyem el referèndum, si el procés s'ha fet amb la netedat suficient com per ser reconegut per la comunitat internacional, i hi ha hagut aquests quòrums de participació qualificats, l'Estat espanyol no trigarà ni 30 dies a demanar la reunió bilateral Catalunya-Espanya. Perquè hi tenen tant a perdre, perquè nosaltres ens n'anirem igual. Però si marxem de manera no pactada amb l'Estat espanyol, ells s'enfonsen. Penseu que circula pel món financer que el Reino de España debe 1 bilió d'euros de deute públic internacional. Als catalans ens toca, si ho pactem, un 17,6%, que el podem assumir perfectament. Però si marxem sense que ells s'asseguin a la taula, se'l mengen tot”.

“Conec com a mínim 5 estudis demoscòpics fets per organismes i entitats d'altres estats. Tots ells diuen que si fem les coses com les estem fent, celebrarem el referèndum al setembre, i hi haurà un nivell de participació d'entre el 55% i el 60%”. [la setmana passada, a Garcia, Vidal va augmentar el percentatge de participació al 65%]. “Tots els estudis d'aquests tècnics diuen que l'opció independentista pot guanyar perfectament per més del 70% dels vots”.

“Tenim més de 100 diputats, senadors, membres de governs de països europeus que volen ser observadors del referèndum”.

“Calculem que després del referèndum, a partir de l'1 d'octubre necessitarem de sis a vuit mesos per preparar-nos i convocar les eleccions constituents”.

Relacions Exteriors: preacord de la Generalitat amb l'OTAN

“Si continuem a la UE, perquè hi podrem continuar, també haurem de continuar a l'OTAN, per les converses que ha mantingut qui havia de mantenir-les, la conselleria de Relacions Exteriors, l'equip liderat per Raül Romeva. Els nostres interlocutors exteriors europeus i amb els quals hem arribat a una sèrie de compromisos, i entre ells negociadors de l'OTAN, ens demanen molta discreció, molta prudència. El preacord al qual s'ha arribat amb l'OTAN és que nosaltres col·laborarem en els conflictes bèl·lics en els que participi l'OTAN a través d'ajuda humanitària. Enviarem helicòpters. Tindrem una fàbrica d'helicòpters, ja s'ha parlat [amb l'OTAN], una fàbrica d'helicòpters per a transport de material sanitari, personal mèdic, tendes de campanya, tot el que es necessita per restaurar parcialment els danys col·laterals d'un conflicte armat”.

Pacte amb onze Estats de la UE

“Onze dels 28 Estats de la UE reconeixeran Catalunya l'endemà mateix del referèndum” [cita publicada a Twitter per ERC de Navàs]. “Tenim un pla B per a la independència que no us podem desvelar, no podem avançar l'estratègia, però és un pla consensuat a dia d'avui amb onze dels 28 Estats de la Unió Europea, i no parlo només de Letònia, Lituània i Estònia, que també. Això vol dir que si l'Estat espanyol intentés utilitzar la via física, automàticament aquests onze Estats diran que això no és un problema intern, és un problema internacional”.

“Hi ha un Estat que no és europeu, sobre el qual Espanya no pot exercir cap control, que ja ens ha dit que ens farà de banc. Un Estat molt solvent que ens farà de banc. Per què ens estima molt? No, perquè prestar diners i treure un petit interès, doncs també els convé”.

Crèdit secret de 200.000 milions amb dos fons d'inversió

“Si l'Estat espanyol tanca l'aixeta del FLA, amb tota la prudència necessària que ens demanen des del Govern, us puc avançar que hi ha dos fons d'inversió internacionals, no europeus, que ens obriran una línia de crèdit de fins a 200.000 milions d'euros. El Govern de la Generalitat podrà pagar totes les pensions, tots els sous dels funcionaris”.

Estructures d'Estat: 400 milions “camuflats” als pressupostos

“Hi ha una partida de gairebé 400 milions, que no us diré en quins epígrafs dels pressupostos estan inclosos, perquè estan degudament camuflats, com us podeu imaginar, perquè tontos tampoc som, perquè si no ens ho impugnaríem immediatament. 400 milions destinats a la celebració del referèndum i a tenir absolutament preparades les dinou estructures d'Estat que necessitarem l'endemà que hagueu decidit”.

Administració emmirallada en Finlàndia, Dinamarca i Noruega

“Tenim totes les àrees necessàries d'un país modern. Estem duent a terme un traspàs d'un Estat decimonònic, com és Espanya, un Estat antiquat, entre moltes d'altres coses, a un dels Estats més moderns de tots. En concret ens hem emmirallat en Finlàndia, Dinamarca i Noruega”.

“Si tenim els diners necessaris per fer el que volem fer, tot serà fantàstic. I els diners hi són, a Catalunya afortunadament produïm prou renda per càpita, prou producte interior brut com per funcionar com la Finlàndia del Sud. Tots els experts en l'àmbit econòmic han fet els seus estudis, i quadren”.

Pensions mínimes de 1.000 euros

“Les pensions a Catalunya tindran una clàusula sòl; aquesta clàusula sòl estarà fixada en 1.000 euros. Qualsevol persona que cobri una pensió de jubilació de l'Estat espanyol, o un PIRMI, passarà immediatament el mes següent [de la independència] a cobrar 1.000 euros. És la renda mínima garantida. I els diners per pagar això hi són. Penseu que hi ha una sèrie de conceptes que deixarem de pagar quan siguem un Estat. Al marge del dèficit fiscal, sou conscients que un 13,4% dels vostres impostos no tornen de Madrid? I que una part important va a Defensa? Catalunya, per exemple, no tindrà exèrcit. Oi que no pensem envair ningú? Si el mes de juny, juliol anem al Baix Llobregat i li diem a tots aquests indecisos, que n'hi ha molts, per escrit, que la seva pensió passarà de 641 a 1.000 euros... És trist, eh? Però Catalunya serà independent gràcies als catalans de cor, que sou vosaltres, i també als de butxaca”.

Català, única llengua oficial

“Catalunya només tindrà una llengua oficial, el català. Però preveiem establir una llei de transitorietat que comporta una normativa de discriminació positiva per a un col·lectiu molt específic, els castellanoparlants que no han fet la normalització. Una normativa específica per als immigrants d'altres llocs de la Península Ibèrica que van venir als 50, 60 i 70”.

Policia: detectar agents del CNI infiltrats als Mossos

“Que dins del cos de Mossos d'Esquadra, com a l'Ertzaintza, sempre hi ha hagut agents del CNI, això és públic i notori. El que passa és que aquí eren pocs. No és que hagin augmentat, entre d'altres coses perquè no hi ha hagut més promocions. Els que hi eren encara hi són, però no n'han pogut entrar de nous, perquè el cos de Mossos d'Esquadra està estancat des de fa quatre anys, per raons pressupostàries. Per tant això s'ha pogut controlar, alguna cosa positiva ha de tenir la crisi econòmica. Si em pregunten si sabem dins del cos dels gairebé 17.000 Mossos d'Esquadra, d'agents de base a comissaris, quins són agents del CNI i quins no, no ho sabem. Alguna informació hi ha d'algunes persones en concret, però penseu que el servei d'inspecció interna dels Mossos no estava dedicat a buscar això, estava dedicat a buscar policies corruptes, gent amb relació amb traficants de drogues. Que des de fa uns mesos se n'estan ocupant d'això, i tant que sí”.

Formats en contraespionatge per part d'un Estat no europeu

“Una part dels diners que ens estalviarem per no tenir exèrcit, uns 27.000 milions d'euros, aniran destinats a unes unitats especials dels Mossos d'Esquadres especialitzades en matèria antiterrorista, i a una unitat especialitzada en investigació i contraespionatge. Us puc avançar que aquesta unitat ja s'està formant en aquests moments, al cos dels Mossos d'Esquadra, gràcies a l'assessorament i ajuda tècnica d'un Estat que no és europeu; que cadascú faci volar la imaginació i es pot imaginar qui serà”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_