Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La meitat del 22@ està per transformar 15 anys després d’arrencar

El districte de Barcelona ha atret 4.500 empreses i suma 93.000 treballadors

El districte del 22@, amb la Torre Agbar.

Ja han passat 17 anys des que l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que posava els ulls en el Poblenou i es disposava a transformar 117 illes del barri, més d'un milió de metres quadrats de sòl (tres milions de sostre), la majoria, industrial, per convertir-les en un nou barri: el 22@, amb barreja d'activitat econòmica, habitatges, equipaments i zones verdes. La transformació urbanística, amb plans especials per requalificar el sòl, va arrencar el 2001, i 15 anys després ahir el Consistori va fer balanç. Una mica més de la meitat del terreny està pendent de tenir completada la transformació, afirma l'informe municipal, que dona dades com que la zona ha atret 4.500 empreses.

Si es recorre a l'hemeroteca, en el seu moment, entre el 1999 i el 2001 l'Ajuntament (governat pel PSC) parlava d'un termini d'execució del projecte que s'estendria fins al 2023. En ocupació, preveia la creació de 100.000 llocs de treball, una xifra que es va ampliar a 143.000. I altres qüestions, com uns ingressos fiscals d'1,4 bilions de pessetes (6.000 milions d'euros) de recaptació fiscal en 20 anys. Quan el 2001 es van aprovar els dos primers plans especials, per a 10 illes, era notícia cada compravenda de sòl, i el llavors alcalde, Joan Clos, presumia de tenir "una demanda espectacular". Gegants com Indra o T-Systems van ser de les primeres empreses grans a aterrar en una zona, la porta simbòlica de la qual és la Torre Agbar, a les Glòries, i per la qual han optat firmes més tradicionals, com el bufet d'advocats Cuatrecasas, o entitats públiques com el Banc de Teixits o BTV.

Durant la presentació de l'estudi, que no xifra les inversions realitzades a la zona, tant els seus autors com el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom, van coincidir en una qüestió: que malgrat els anys transcorreguts i l'aturada que va sofrir durant la crisi, tots els governs de la ciutat han entès la rellevància del 22@, fos quin fos el color polític. Colom va anunciar que per "potenciar el projecte" el govern crearà una comissió de coordinació en la qual participarà el districte de Sant Martí, les àrees d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i d'Empresa i Innovació, amb l'objectiu de continuar la promoció del districte innovador, "afavorir la inversió local i internacional i fomentar la participació veïnal".

Les dades de l'informe de balanç dels 15 anys indiquen que en l’àmbit econòmic la zona ha passat de 3.437 empreses a 8.823. Les 4.500 noves, la meitat a partir del 2007, suposen una mitjana d'implantacions de 545 a l'any. D'aquestes, un 47% són de nova creació i la resta, firmes que han apostat pel districte per traslladar-se. A més, un 30% de les companyies es dediquen a activitats intensives en coneixement i tecnologia. També s'han construït 15 hotels, molts enganxats a l'avinguda Diagonal.

En l’àmbit ciutadà, s'han construït només 1.600 nous habitatges de protecció, quan l'horitzó n’eren 4.000; 14.000 metres quadrats de sostre d'equipaments, tant per a teixit productiu (com l'edifici MediaTIC) com veïnal (escoles, centres de barri). També s'han urbanitzat 15 quilòmetres de carrers. La població de la zona ha crescut gairebé un 4%, entre el 2007 i el 2014, un 3,7%; uns nous veïns que en barris com la Vil·la Olímpica, Llacuna o Diagonal Mar, tenen entre un 8% i un 10% d'estrangers europeus. A més, són barris on la renda està per sobre de la mitjana de la ciutat.

Una altra qüestió és la defensa del patrimoni industrial de la zona, amb batalles com la defensa veïnal de Can Ricart o Flor de Maig; o el constant desplaçament d'assentaments de barraques, encara avui presents a la zona. En el camp patrimonial, fa uns mesos, l'Ajuntament va anunciar que destinarà 10,2 milions d'euros a restaurar i preservar el patrimoni industrial del barri del Poblenou. El Consistori ha elaborat un catàleg de 158 elements patrimonials a Sant Martí, i ha fixat els diferents graus d'intervenció en funció de l'estat de conservació, en un índex que oscil·la del zero al cinc. Les principals actuacions es realitzaran en vuit naus industrials en mal estat de conservació, totes de titularitat pública, entre les quals hi ha els conjunts de La Escocesa i Can Ricart, que ja disposen d’un pla específic de desenvolupament impulsat per l'Ajuntament.

L'estudi de l'Ajuntament celebra que el 22@ s'hagi convertit en un referent internacional, que ha estat copiat en ciutats com Medellín, a Colòmbia, o Mont-real, al Canadà. Des del 2007 la zona ha rebut la visita de més de 300 delegacions cada any interessant-se pel model.

Fe d'errades

ue