Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona es redissenya

Passeig per alguns dels noms més trencadors que, des de la moda a la gastronomia des de l’interiorisme al grafisme, mantenen la ciutat en l’avantguarda estètica

No és una novetat, però continua. Gairebé totes les ciutats del món pateixen una malaltia comuna: “La tendència a una certa homogeneïtat provocada per la globalització”, lamenta el publicista Josep Maria Piera, de SCPF. Barcelona no n’és cap excepció, com es pot comprovar des de fa un temps passejant pels principals carrers i avingudes. Aquesta uniformització impacta de forma negativa en la personalitat de cada urbs, i indústries com la moda i el disseny en són aparadors evidents.

La botiga NU#02 a Barcelona.

Com a responsable de BCN Design Tour, una guia que ressalta els punts més creatius de la ciutat i cada any incorpora noves entrades, Maria Baixauli reconeix que el tancament de Vinçon va suposar una “baixa significativa”, i Piera va més enllà, en assegurar que “la ciutat està pagant molt cara” aquesta pèrdua. Però amb un to més optimista, Baixauli també detecta una reactivació del sector amb showrooms que beuen de l’esperit Vinçon, com poden ser AOO, RS Barcelona, Doméstico Shop o Materia Terrícola. Precisament, en un pany de paret d’AOO, el showroom que el dissenyador Marc Morro té al carrer Sèneca, hi pengen dues bosses de paper de la històrica Vinçon, que va estar oberta del 1941 al 2015 al passeig de Gràcia, en un local on ja hi ha una altra botiga del grup Inditex, Massimo Dutti. Són un homenatge o un punt nostàlgic, explica Morro, convençut que Vinçon “és l’únic bon referent de disseny que ha tingut a Barcelona”, i afegeix que “ningú ha fet tant pel disseny barceloní com Vinçon”.

Dissenyador de mobiliari, Morro explica que AOO és una “editora de mobles” que treballa sobretot amb la fusta. “Dissenyem mobiliari i el fem nosaltres, o en subcontractem la fabricació”. El showroom els serveix per vendre les seves col·leccions, que presenten novetats cada any, però també per exposar altres productes de l’àmbit domèstic que els agraden. “M’agrada la fusta perquè és un material senzill i càlid, que connecta, i és fàcil de treballar”, defensa. Destaca en tot l’espai, on es poden trobar des de cadires i tamborets fins a peces d’il·luminació de Santa&Cole, o setrills fets per un artesà de Mallorca. Més enllà de si la producció és artesana o industrial, els objectes que entren a AOO ho fan per la seva qualitat. “Ens agraden les coses populars”, diu Morro, que defensa que ni tot allò artesà és bo ni tot allò industrial és dolent. En disseny de producte hi ha altres noms joves que cal destacar, com Xavier Mañosa, creador d’Apparatu, i no tan nous però que segueixen ressonant, com Toni Arola, Curro Claret o Mario Ruiz, guanyador de l’últim Premi Nacional de Disseny.

ampliar foto
Les bosses de Vinçon a AOO.

També forma part de la BCN Design Tour la concept store Materia Terrícola. La seva propietària, l’arquitecta i interiorista Mar Sierra, veu les coses diferents i només accepta productes autoproduïts pels seus dissenyadors i de quilòmetre zero. Aquest espai, a la plaça Joanic, va començar com una prolongació del seu estudi i ha anat prenent vida pròpia. Ara ja treballa amb uns 80 dissenyadors, tot i que el local no és gaire gran i assegura que necessitaria una nau de 500 metres quadrats per exhibir-hi tot allò que l’apassiona. Aquesta botiga, que està oberta a les tardes, vol crear sinergies entre l’arquitectura, el disseny i l’art. També treballa amb els dissenyadors per fer projectes a mida, fins al punt que s’han diluït els límits entre el showroom i el seu estudi d’arquitectura i interiorisme. Alguns dels noms que sobresurten són Debosc, Livingthings o Matagalán. “Vull posar un granet de sorra per aquest món paral·lel a les grans marques on m’agradaria viure”, afirma.

En el món creatiu cada vegada hi ha menys murs. La periodista Bibiana Ballbé, fundadora de la plataforma Thecreative.net, creu que ha quedat enrere el moment del dissenyador estrella per donar pas a un col·lectiu de creadors que tenen estudis petits i col·laboren entre ells per tirar endavant projectes grans. La cooperació és la clau d’aquesta nova generació que, mentre troba el seu lloc a la ciutat, envaïda per les multinacionals de la moda i el disseny, reconeix el talent dels altres i no té cap problema a compartir el seu i crear aliances.

En aquest sentit, Thecreative.net és la plataforma digital que identifica, connecta i projecta els creatius del país. “Hi ha una generació nova i molt potent per donar a conèixer, de gent molt preparada i amb visió”, diu Ballbé, que en només vuit mesos ha aconseguit sumar més de 1.500 creatius a aquesta xarxa, on són ells mateixos els prescriptors de noves referències. Destaquen el disseny gràfic i el disseny industrial, però també la il·lustració i la fotografia. Estan en un moment molt interessant, amb noms destacats en el cas de la il·lustració i sobradament coneguts com Conrad Roset o Paula Bonet, i igualment potents però menys anomenats encara, com Mariadiamantes o Maria Corte. En fotografia, Nacho Alegre, Coke Bartrina, Alba Yruela o Eskenazi Encursiva.

ampliar foto
El showroom AOO, al carrer Sèneca.

Ara bé, hi ha qui és més crític respecte al posicionament de la capital catalana. Gabriele Schiavon, que dirigeix juntament amb Gerard Sanmartí l’estudi multidisciplinari Lagranja, creu que Barcelona “està en un somni molt llarg” com a ciutat creativa, que arrossega des de fa anys i que “no pot dormir més”. Considera que el Museu del Disseny hauria de jugar un paper més dinamitzador i generador de projectes que no pas patrimonialista. Des de Lagranja dissenyen objectes i espais amb la premissa de trencar divisions entre producte i interiorisme i no avorrir-se mai, “anar explorant cada dia, moure’s per arenes movedisses”. Entre els seus treballs més potents destaquen l’Espai Gaudí a la Pedrera, el restaurant Pim Pam Foc a Singapur o les oficines de Typeform a Barcelona. Ara estan treballant en la renovació de l’Hotel Terramar de Sitges i en els apartaments de luxe que es faran a l’antiga seu de CiU. A vegades sembla que Lázaro Rosa-Violán, interiorista de referència dels darrers anys, ha dissenyat tots els interiors nous a la ciutat, però no és així, i hi ha altres estudis que destaquen en interiorisme, com els més consolidats Alfons Tost i Arquitectura G, o els més joves Masca Studio i Miriam Barrio.

ampliar foto
L'estudi Folch. OPENHOUSE

El disseny gràfic fa temps que és un camp ple de mines de diamants. La bona reputació del sector segueix brillant, i hi ha una diversificació d’estudis que fa difícil encertar-la a l’hora de posar pocs noms sobre el paper. Però els consultats coincideixen a destacar noms com els d’Alex Trochut, Folch o Mucho, encara que també trepitgen fort Bendita Gloria, Losiento o Setanta. Albert Folch, que dirigeix l’estudi que porta el seu cognom, va començar en la professió especialitzant-se en disseny editorial treballant sobretot per a revistes com Metal i Fanzine 137, que els van donar molta empenta en aquest sector. Però amb la crisi, que va afectar especialment el món editorial, van redireccionar el seu terreny. Ara estan en un moment dolç, en què fugen de l’etiqueta de disseny gràfic perquè és només una eina per a ells, i toquen tantes tecles que prefereixen definir-se com “estudi de disseny estratègic narratiu”, tot i que és una descripció subjecte a canvis si els torna a encotillar. “Treballem per projectes, des de l’estratègia, al concepte, el contingut i el disseny”, diu Folch. Tenen un equip d’una quinzena de persones, però també s’alien amb fotògrafs, realitzadors i els professionals que calgui per completar projectes ambiciosos. Ben aviat coneixerem què han ideat per redissenyar la identitat de BTV, la televisió local de Barcelona. “Aquest treball resumeix la nostra evolució”, diu Folch, que va començar a canviar quan el telèfon intel·ligent es va convertir en l’eina de consum. “Serà molt diferent d’un redisseny tal com l’entén la gent, és un canvi des dels continguts, l’estratègia o el disseny gràfic per convertir BTV en un mitjà”. “Ja no té sentit parlar de televisió, de fet, ens vam prohibir aquesta paraula durant tot el procés de treball”, afegeix.

Així que el disseny es mou i es recol·loca per donar pas a estudis que treballen amb diferents disciplines i busquen professionals de nous àmbits per dur a terme projectes trencadors. La ciutat ha d’estar viva si una cadena com Soho House, que ja té 18 clubs privats per a professionals de les indústries creatives, s’ha fixat en Barcelona. En aquest hotel, obert fa tres mesos a la plaça Duc de Medinacelli, hi ha espais oberts a tothom, però d’altres només per als membres del club. Per formar-ne part, el requisit és pertànyer al món creatiu, una condició que s’encarrega de validar un comitè, i pagar 1.500 euros anuals, que donen accés als seus serveis: cafeteria i restaurant privat a la planta superior, on també hi ha una sala de networking, piscina interior a la zona de spa, gimnàs, piscina exterior en una terrassa amb vistes al port o un confortable cinema amb poques butaques, entre d’altres serveis.

ampliar foto
Hotel Casa Bonay.

Els hotels també estan en moviment a la ciutat, i no només pel seu interiorisme, que també, sinó per la seva tendència a seduir el públic local. Quan l’hotel Praktik Bakery va decidir convertir el seu vestíbul en un forn de pa i cafeteria a càrrec de Baluard, va convidar els veïns a entrar-hi cada dia, i Casa Bonay, restaurant i conservant al màxim les singularitats de l’edifici, ha seguit una mica aquesta petjada amb l’obertura fa 10 mesos d’un hotel a la Gran Via, on també es poden trobar espais que conviden els barcelonins: el restaurant Libertine (de les set del matí fins a dos quarts d’una de la nit), la cafeteria Satan’s, temple de culte al cafè, o una microllibreria situada en una antiga caseta de porteria, regentada pel segell independent Blackie Books. Inés Miró-Sans, cofundadora de Casa Bonay, diu que volen ser “un hotel obert, però obert de veritat”. Una manera de fer-ho serà reproduint iniciatives que va fer l’artista Antoni Miralda al bar El Internacional als anys vuitanta a Nova York, espai d’art, menjar i experimentació que es va convertir en icona. Començaran per tornar a reunir parelles de bessons davant plats iguals però amb sabors diferents per emular la performance Face to Face de Miralda amb 70 parelles de bessons per Sant Valentí. Noves propostes que segueixen fent Barcelona diferent.

 

Més que moda, estils de vida

Quan Txell Miras, Miriam Ponsa i Josep Abril es van aliar per obrir una botiga a París, NU#01, no sabien que junts recorrerien una història més llarga, que els ha portat a obrir NU#02 al carrer València de Barcelona, ara fa just un any, i #03, a Pedralbes Centre, fa menys de dos mesos. A hores d’ara, Txell Miras té claríssim que la botiga de l’Eixample s’ha convertit en la seva seu central. “Estem molt contents i creiem que tenim projecció de futur”, afirma satisfeta. L’establiment és sobri i auster, deixa el protagonisme a les creacions d’aquests tres dissenyadors, que s’han convertit en insígnia del disseny independent que funciona, i també un lloc on passen coses, amb un espai destinat a l’agitació cultural. A més de ser el seu punt de venda més cèntric de la ciutat, Miras explica que volen donar-li més usos, i després de dues exposicions, un concert i algun acte més durant aquest temps, la propera activitat pinta bé, perquè serà una col·laboració amb el Konvent de Berga, un centre creatiu que està fent parlar.

Seguint la fórmula híbrida dels nous establiments, va obrir fa poc més d’un any Wer-haus, al carrer Aragó de Barcelona. “Volíem muntar un negoci relacionat amb la moda, però no només de moda, perquè ho trobàvem avorrit”, explica Jean Antoine Palagos, un dels tres socis d’aquesta concept store, que uneix moda, art i restauració. Buscant “un lloc interessant” on poder passar una tarda sencera, van acabar dissenyant un gran espai que dona la benvinguda amb una galeria dedicada a fotografia contemporània, on també es poden comprar llibres especialitzats. Al següent estadi hi ha el restaurant-cafeteria, obert durant tot el dia per menjar plats senzills com amanides, pasta o hamburgueses, i degustar pastisseria francesa. Al fons de tot és on hi ha la botiga de moda masculina, amb camises de Raff Simons, dessuadores d’Etudes o samarretes de Misvhb. A la primavera, incorporaran dissenys per a dona. “Volem que els clients tinguin una experiència completa, s’interessin per la moda, prenguin alguna cosa, vinguin amb amics i també gaudeixin de l’art”, resumeix Postigo.

En els últims mesos, han aixecat la persiana altres botigues singulars com Med Winds a la Rambla de Catalunya. Ja tenien un establiment al carrer Elisabets, més petit, i ara han entrat amb força al centre de la ciutat redissenyant l’espai que va ocupar la botiga Groc, lligada als orígens d’Antonio Miró. Med Winds és una marca de la família Fluxà, propietària de Camper, que va néixer el 2011 com una firma de venda en línia i s’ha anat redefinint defensant sempre la qualitat per sobre del preu.

Ben diferent és la proposta de Krizia Robustella, que té una botiga al Gòtic, KR Store, que acaba d’entrar a la guia BCN Design Tour, encara que ja fa un temps que va obrir. Krizia Robustella, amb un estil comparat sovint amb el de Jeremy Scott, actual dissenyador de Moschino, desfila habitualment al 080 Barcelona Fashion, la passarel·la de moda de la ciutat que la setmana que ve tornarà a mostrar el pols del disseny local. A la botiga del carrer Sant Pere més Alt, hi mostren les seves propostes d’esport de luxe, al costat de peces d’altres dissenyadors. No hi falta un espai on fan exposicions i presentacions, el KR Backyard.

Aquestes i altres botigues mostren com la botiga de moda en sentit restringit ha quedat superada. La majoria d’establiments busquen noves maneres de fer entrar els clients, ja sigui organitzant exposicions o concerts o venent estils de vida, com fan les concept stores. Sota aquest nom, hi caben aquells establiments que ofereixen articles relacionats amb la moda, la cultura i l’art sense limitacions. S’hi pot trobar roba, però també objectes per a la llar, il·lustracions, mobles o el que sigui sempre que funcioni amb l’estil de vida que el seu creador ven. En són un exemple Nuovum, al Raval, La Tercera Shop, al Born, o Be, a Gràcia.

MÉS INFORMACIÓ