Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Govern valencià reivindica la figura de l’intel·lectual Joan Fuster

El museu que porta el seu nom s'ha inaugurat a Sueca 25 anys després de la seva mort

Inauguració del Museu Joan Fuster, a Sueca. Ampliar foto
Inauguració del Museu Joan Fuster, a Sueca.

La inauguració del Museu Joan Fuster, situat a la casa de l'autor, a Sueca, la mateixa on van esclatar dues bombes que pretenien posar fi a la vida de l'escriptor, s'ha convertit en un homenatge a la seva figura. Un reconeixement que arriba 25 anys després de la seva mort. L'autor de Nosaltres els valencians, Premi de les Lletres Catalanes, per fi té el seu espai a la capital de la Ribera Baixa, d'on només sortia un dia a la setmana, els dilluns, per anar a València.

A Sueca, "la ciutat plana, de carrers correctes i aspecte una mica anodí", escriu un irònic Fuster, que a continuació explica: "Perquè ningú s'enganyi, començaré per dir que jo sóc natural i veí de Sueca. La cosa en si no té importància: en algun lloc s'ha de néixer i s'ha de viure, i encara que tal vegada no és el mateix que sigui un o altre, tampoc és qüestió de prendre's massa seriosament l'assumpte. Per la meva banda, no estic descontent de ser suecà. Sueca és un poble pacífic, ample i esplaiat, i això és un avantatge. Té tots els defectes típics d'un poble, però per això mateix, perquè són típics de la seva condició de poble, no val la pena preocupar-se'n".

Sueca li ha mostrat el seu agraïment rehabilitant la casa dels seus pares, l'habitatge de tres plantes on va viure i va morir l'escriptor, al número 10 del carrer de Sant Josep. L'Ajuntament, la Generalitat Valenciana, la Biblioteca de Catalunya i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València han fet possible la creació d'un espai que recull, a més, tot el llegat bibliogràfic d'assagista, més de 25.000 llibres, i la gran obra artística que va reunir durant la seva vida, que té obres de Tàpies, Miró, l'Equipo Crónica, Andreu Alfaro, l'Equipo Realidad, Antonio Saura i Francisco Lozano, entre d'altres. El director del museu, Francesc Pérez i Moragón, ha destacat la importància del llegat de l'escriptor, i ha demanat la col·laboració de les institucions per mantenir-lo. "Tenim l'objectiu d'organitzar un programa d'activitats que facin conèixer tot aquest fons artístic, bibliogràfic i documental, que no es pot exhibir al museu, a la disposició d'investigadors i de totes les persones que estiguin interessades en l'obra i figura de Fuster".

"Ho va fer tot des d'aquesta casa, va defensar el pensament en gran des d'una petita població. Fuster no només era el gran intel·lectual europeu que vivia aquí. Era una persona compromesa amb el País Valencià", ha manifestat el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, que ha admirat la lleialtat de l'escriptor amb Sueca. "Si Fuster hagués estat a Barcelona, o en uns altres espais més confortables, hauria tingut més projecció internacional, però es va quedar aquí. Va ser el representant de la modernitat del País Valencià. Sueca li devia un reconeixement. Tots l'hi devíem", ha destacat, després de confessar que va conèixer Sueca quan va visitar, per primera vegada, l'escriptor a casa seva.

Puig ha lamentat que Fuster hagi estat "estigmatitzat" i ha reivindicat la seva figura. "És una part de la història que cal superar. No es tracta de santificar ningú, perquè ell mateix hauria fugit de qualsevol santificació", ha afegit Puig, "sinó d'entendre la seva gran aportació a la cultura i al país". El conseller de Cultura, Vicent Marzà, ha estat més crític i ha acusat l'anterior Govern, del Partit Popular, d'haver bloquejat el projecte durant dues dècades. "És un dia històric, que permetrà que els estudiants puguin fer un viatge al voltant de la figura i l'obra de l'escriptor que cal redescobrir, sense dogmatismes. Tenim l'obligació de difondre aquest gran intel·lectual i les seves aportacions al conjunt de la intel·lectualitat europea", ha apuntat.

El museu exposa una selecció de les obres d'art —en total, la col·lecció és de 250 peces— i una mostra de l'arxiu que informa sobre la seva vida, més de 20.000 cartes, i el mètode de treball de l'escriptor. Els escrits de Fuster que apareixen en les seves monografies i els treballs editats sobre l'autor, i les revistes que va dirigir, a més d'un mural on es reprodueixen les capçaleres en les quals va col·laborar.

Educació ha creat l'Aula Didàctica de Cultura Contemporània per apropar la figura de l'assagista valencià a l'alumnat, i les activitats començaran el 14 de febrer. Aquest curs serà un projecte pilot en què participaran els alumnes de Sueca i la propera edició estarà oberta a les visites escolars de tots els centres educatius del territori.

El primer taller girarà entorn del conte de Joan Fuster, Abans que el sol no creme..., que tracta sobre el cultiu de l'arròs. "Un dels missatges més importants que es poden emportar els nens i els joves és que, com deia Fuster, no hem de fer de la ignorància un argument. S'ha de ser crític, s'ha de dubtar i s'ha d'estudiar", ha explicat Marzà.

"Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és ser Joan Fuster", va escriure l'autor suecà.

MÉS INFORMACIÓ