Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Banda criminal molt perillosa a la BCNegra

Lehane, Connolly, Indridason i els ‘fills’ de Vázquez Montalbán i Simenon, grans atractius del festival policíac de Barcelona

Manuel Vázquez Montalbán, el 2000.
Manuel Vázquez Montalbán, el 2000.

Els índexs de criminalitat literària de BCNegra depenen, més que de motivacions econòmiques, que els autors tinguin o no novetats recents a les llibreries i que la seva agenda promocional els permeti treure-hi el nas. Aquestes dues causes s’han aliat aquest any en la que ja és la 12a edició del festival de novel·la policíaca de Barcelona, que comença dijous i que, fins al 4 de febrer, reuneix una banda criminal de luxe: Denis Lehane, John Connolly, Arnaldur Indridason i, per delegació dels seus fills (naturals o ficticis), George Simenon i Manuel Vázquez Montalbán.

“Amb Lehane veurem com han canviat els barris als EUA, com els blancs s’han anat quedant aïllats i potser així entendrem, o no, coses sobre l’elecció de Trump”, suggereix amb un fil de veu Paco Camarasa, etern comissari de l’esdeveniment (que aquest any s’ha buscat un adjunt, el periodista Antonio Iturbe), com un enèsim al·licient per assistir a la xerrada que el 3 de febrer farà l’escriptor sota l’epígraf “Una mirada crítica a la societat nord-americana”, en la que serà la seva primera visita a Barcelona. En realitat, res massa allunyat del substrat de les seves obres (Mystic River, Shutter Island…) o dels seus guions televisius (The Wire, a partir de la tercera temporada). Hi ha una violència i una ràbia latents en les rebotigues de la gent molt superiors a la violència física. Que Lehane ho vegi i ho descrigui no implica que ni una cosa ni l’altra sigui fàcil. D’aquí el seu prestigi.

Aquells són mèrits suficients per emparentar Lehane amb la mirada sobre Barcelona del detectiu Carvalho, una acidesa només més tranquil·la de manera que de fons, i que justifiquen que el 2 de febrer rebi el premi del festival que porta aquest nom. Bon any: fa 40 anys de l’aparició de La soledad del mánager, primer llibre en el qual el personatge dibuixat per Vázquez Montalbán ja és protagonista ple. L’efemèride se celebra a BCNegra en gran: d’una banda, una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, on primers pinzells com Eduardo Arroyo, Juan el Genovés, Jaume Plensa i Joan Pere Viladecans, entre d’altres, plasmen la seva mirada sobre l’obra carvalhiana. Per una altra, una taula rodona (1 de febrer) amb tres premis Dashiell Hammet, entre ells Carlos Zanón, encarregat de ressuscitar Carvalho el 2018. Com a fil conductor, la reaparició a les llibreries dels títols de la sèrie, reeditats per Booket. “És un risc, però Zanón pot fer-ho molt bé: és dels que millor ha donat una nova visió crítica de Barcelona”, fita Camarasa.

Qui presencialment dispararà primer serà l’irlandès Connolly, que fa un pas mes en l’àmbit psicològic del seu detectiu Charlie Parker en la flamant La canción de las sombras (Tusquets), on el sobrenatural i el fantàstic es posicionen entre el bé i el mal (27 de gener). Un regust intimista i més enllà del material respiren també les obres de l’islandès Indridason, no només un dels grans autors del gènere europeu sinó de les primeres plomes de la literatura islandesa, com demostren els crims molt ben tramats i el tàcit esperit torturat dels nòrdics que respiren les entregues del seu detective Sveinsson. En el seu recent Bettý (RBA), però, dona descans al seu heroi per a centrar-se en la història d'una dona fatal.

“La de Simenon és una gran lectura pendent; ni Andrea Camilleri entén que a Espanya no funcioni, malgrat haver tingut excel·lents editors”, apunta Camarasa. Una cosa pot atenuar la xerrada que el fill i gestor del llegat patern, John Simenon, mantindrà el 2 de febrer. “Si es llegís més, potser coses que ens passen serien diferents: Maigret és un comissari molt madur i intel·ligent”, fixa el comissari de BCNegra.

Amb un pressupost de 140.000 euros i una assistència l’any passat de 7.639 persones, la gairebé trentena d’activitats també permeten analitzar la producció negrocriminal catalana, amb una creixent producció en català i bona part ambientada fora de Barcelona: “Això no passa en la producció del gènere de la resta d’Espanya, on dominen les grans urbs com a escenaris”, constata Camarasa. En qualsevol cas, Barcelona va ser un escenari sagnant en els anys 20 del segle passat, no massa allunyada de Chicago, com explicaran Andreu Martin, Antonio Soler i Paco Ignacio Taibo II, que han ambientat novel·les i assajos en aquest període (1 febrer). Aquest últim parlarà també dels 30 anys de la Setmana Negra de Gijón, la cita més veterana del sector a Espanya, de la qual va ser promotor.

Els inquietants paral·lelismes entre la ficció i la realitat és un altre dels temes que, des de diversos angles, s’abordaran a BCNegra aquest any, un debat al qual aportaran la seva experiència des de la primera comissària dels Mossos d’Esquadra, Cristina Manresa (28 gener), a l’agent de la policia judicial francesa i ara escriptor Olivier Norek, que amb el seu nou Efecto dominó (Grijalbo), guanyadora del Premi de Novel·la Negra Europea 2016, podria col·locar-se entre les estrelles del festival. Una cita que no para de créixer: 29 editorials i 22 llibreries participen en l’esdeveniment, en el qual per vegada primera hi haurà venda de llibres i es llança una comunitat virtual negra a través de Twitter, Facebook i Instagram. Sí, sobre el paper augmenta la criminalitat a Barcelona.