_
_
_
_
_

“Hi havia matalassos a 400 metres de l’hotel”

Una allau de neu sepulta un hotel als Abruços italians. Els serveis de rescat busquen més de 20 desapareguts després de trobar dos supervivents i quatre cadàvers

Daniel Verdú

Les quatre violentes sacsejades van fer témer el pitjor als veïns de la zona més castigada d'Itàlia. A tots els pobles situats a prop de l'epicentre es van sentir els tremolors d'una magnitud superior a 5,1: un darrere l'altre. Poques hores després, a 90 quilòmetres de l'origen dels terratrèmols, una enorme llengua de neu va caure amb tota la violència del món per un dels vessants del Gran Sasso (a la serralada dels Apenins, situada a la regió dels Abruços) i va sepultar l'hotel Rigopiano, un fantàstic complex de luxe de quatre plantes i 43 habitacions, a 1.200 metres d'altura. La massa blanca el va arrencar de terra i va arrossegar-ne l'estructura 10 metres més enllà dels fonaments.

Una ambulància a Penne, la ciutat més a prop de l'hotel que va patir l'allau.
Una ambulància a Penne, la ciutat més a prop de l'hotel que va patir l'allau.REUTERS

En aquell moment hi havia a dins almenys 22 clients (inclosos quatre nens) i vuit treballadors. Feia hores que estaven atrapats per la neu i esperaven les màquines llevaneus per sortir volant d'aquell lloc que començava a inquietar-los després dels terratrèmols. Però quan els serveis d'emergència van arribar-hi, dijous a la matinada, només van trobar amb vida dues persones que havien sortit de l'establiment abans de l'allau i que es van quedar tancades en un automòbil durant hores. Dijous a la tarda, van poder rescatar també quatre cadàvers. Les altres vint persones continuen desaparegudes.

La tragèdia del Rigopiano, situat a la regió dels Abruços, ha tornat a castigar el centre d'Itàlia, que amb prou feines s'havia recuperat dels terratrèmols d'aquest estiu a Amatrice i els voltants, en què van morir gairebé 300 persones. Des de feia una setmana, la zona estava aïllada per la neu i el fred, que havia gelat els sistemes de calefacció. Al voltant de 100.000 persones es trobaven en aquell moment sense llum.

Incomunicats des del 13 de gener

Ahir a la nit, a Penne, la població que hi ha més a prop de l'hotel soterrat (a 19 quilòmetres), els veïns seguien atemorits. “És una tragèdia. Tota la zona està destruïda. Estem incomunicats des del 13 de gener. Ahir [dimecres] es va esfondrar el sostre de l'escola i va ser un miracle que no matés ningú”, es queixava la Marta, una comerciant del poble. Ella, com la majoria, coneixia alguns dels treballadors de l'hotel i es resistia a donar-los per morts.

Walter Milan va ser un dels primers rescatadors que va entrar al complex de matinada. S'ha passat 12 hores treballant a la muntanya i acaba de tornar a Penne. Exhaust, s'espolsa la neu de la jaqueta, encén un cigarro i relata a les portes de les instal·lacions de la Creu Roja el que es van trobar els primers serveis d'emergències quan van arribar esquiant al lloc. L'allau, que es va precipitar des dels 2.500 metres, havia arrasat un bosc. “No se sentia res, ni un sol crit o gemec. Vam cridar, però no responia ningú. Llavors vam trobar dues persones mortes de fred dins d'un cotxe”, recorda. Feia cinc hores que eren dins del vehicle. Van ser ells els qui van alertar a través d'un SMS del que havia passat a l'hotel.

Fabio Salzetta era fora fumant passades les cinc de la tarda quan la muntanya es va empassar l'hotel. L'altre supervivent, Giampiero Parete, de 38 anys, anava en aquell moment cap a l'aparcament a buscar una cosa al cotxe. Pura casualitat. “Estic fora de perill perquè vaig anar al cotxe a agafar un medicament per a la meva dona, que tenia mal de cap. Mentre tornava cap a l'hotel, vaig sentir un soroll i tremolors i vaig veure com la muntanya queia sobre l'edifici. Em va arrossegar també a mi, però només parcialment. Llavors vaig veure que bona part de l'hotel estava cobert de neu. Vaig intentar entrar-hi, però era impossible i corria el risc de quedar-m'hi també atrapat. Llavors em vaig aferrar a una branca i vaig aconseguir tornar al cotxe. Allà vaig trobar un treballador de l'hotel i junts vam donar l'alarma. No sentíem sorolls ni moviments. La meva dona i els meus dos fills són dins”, va explicar Parete a la premsa italiana des de l'hospital de Pescara, on va ser ingressat per hipotèrmia.

El veritable heroi

Dijous a la nit, familiars dels desapareguts seguien arribant fins a l'hospital de Penne, on personal de l'Ajuntament i del centre mèdic els informava de la situació. D'altres s'apropaven fins al pavelló esportiu, on també s'havia instal·lat una zona d'acollida. Els helicòpters sobrevolaven la zona i les turbines llevaneus intentaven obrir lentament el pas a la carretera que porta fins a l'hotel, on l'acumulació de neu arriba en alguns llocs fins als cinc metres d'altura. Però, malgrat el desplegament de l'Exèrcit ordenat pel Govern (135 homes treballen a la zona), tot l'esforç semblava poc.

Per Silvana Sigismondo, una senyora que entra i surt del bar on es protegeixen de la neu els periodistes oferint llits i cafè, l'heroi de debò és un tal Antonio Crocetta. Es va llevar de matinada, va tirar muntanya amunt i va acabar arribant sobre uns esquís a l'hotel, diu cridant. “Pregunti-l'hi a ell”, insisteix. Crocetta, el delegat regional del Socorro Alpino, un home eixut i ennegrit pel sol de la neu, arronsa les espatlles amb modèstia i s'apropa a poc a poc. “De debò penso que hi pot haver gent amb vida, ha passat en casos més estranys. Potser s'han refugiat en algun racó de l'hotel”, comenta. “És veritat que ja han passat moltes hores, però encara és possible”, insisteix.

La majoria de veïns del poble, que no havien vist una nevada així des de feia 25 anys, no són tan optimistes. El Gianni espera a la porta de les instal·lacions de la Creu Roja que torni el seu fill, un dels rescatadors, que ha passat tot el dia treballant a l'hotel. “Vius? És impossible. Han trobat matalassos a 400 metres d'on eren les instal·lacions. Si hi ha algú, ha quedat atrapat sota la neu…”, analitza. El seu fill torna d'aquí a una estona a la muntanya per seguir excavant tota la nit.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Daniel Verdú
Nació en Barcelona en 1980. Aprendió el oficio en la sección de Local de Madrid de El País. Pasó por las áreas de Cultura y Reportajes, desde donde fue también enviado a diversos atentados islamistas en Francia o a Fukushima. Hoy es corresponsal en Roma y el Vaticano. Cada lunes firma una columna sobre los ritos del 'calcio'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_