_
_
_
_
_

El cop de porta d’Exteriors al CIDOB descol·loca l’Administració catalana

El Govern i la Diputació de Barcelona prefereixen no valorar el canvi fins que no es confirmi la baixa del ministeri

El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis.
El ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis.Luca Piergiovanni (EFE)

El cop de porta del Ministeri d'Exteriors (MAEC) ha descol·locat els patrons institucionals del CIDOB. La sortida de la diplomàcia espanyola del think tank barceloní, després de tres dècades de ser-ne membre, ha estat rebuda amb sorpresa per l'Ajuntament de Barcelona i amb silenci per la Generalitat i per Antoni Segura, el nou president del CIDOB. El CIDOB destaca que encara no ha rebut el comunicat oficial del ministeri. El Govern i la Diputació de Barcelona –els patrons institucionals més generosos amb el pressupost del CIDOB, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona– prefereixen no valorar el canvi fins que no es confirmi la baixa d'Exteriors.

“Ens sorprèn que el MAEC hagi pres una decisió tan dràstica”, assegura una portaveu del primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. També afegeix que "l’Ajuntament seguirà treballant per reforçar el CIDOB i garantir que és un think tank de reflexió solvent, rigorós i plural sobre afers de rellevància internacional, més enllà de les conjuntures polítiques puntuals”. EL PAÍS va avançar ahir que el Ministeri d'Exteriors abandonava el CIDOB esgrimint que se l'ha deixat al marge de les negociacions per escollir-ne el nou president i per ampliar-ne el patronat. El fet que Segura hagi assenyalat com a focus d'estudi “les tensions territorials” també ha donat a entendre al Govern espanyol que el CIDOB s'utilitzarà per internacionalitzar el procés d'independència de Catalunya. La crisi al CIDOB es va desencadenar fa vuit mesos, quan Carles Gasòliba va abandonar la presidència adduint pressions de la Generalitat perquè el CIDOB sigui un instrument de l'independentisme.

Más información
El Ministeri d’Exteriors abandona el CIDOB pel sobiranisme
Els patrons pressionen per influir en la línia de treball del CIDOB
El CIDOB tanca la crisi amb l’elecció d’Antoni Segura com a president

La reunió del patronat que va aprovar el nomenament de Segura com a president es va celebrar el 12 de gener. El Ministeri d'Exteriors assegura se'l va informar només un dia abans sobre el contingut dels canvis que s'havien d'aprovar. Durant la reunió, el representant d'Exteriors, Ricardo López Aranda, va ser l'únic present que va criticar el model de presa de decisió. La selecció de Segura i de set nous patrons va ser acordada entre el Departament d'Exteriors de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació. Segura, en declaracions a 8TV, ha confirmat hores més tard que el CIDOB ha d'obrir "una àmplia reflexió" sobre "els conflictes territorials", referint-se a Catalunya però també a Escòcia, Flandes i a Irlanda del Nord.

Pep Ribera, patró i fundador del CIDOB i director de l'entitat entre el 1976 i el 2008, treu ferro a la marxa del Ministeri d'Exteriors: “No és una pèrdua important, i no només des del punt de vista econòmic sinó a la pràctica. Havíem d'insistir molt perquè s'hi impliquessin, el seu paper era molt superficial”. Ribera recorda que, als inicis, a la dècada dels vuitanta, quan el CIDOB se centrava en gestió de cooperació al desenvolupament, va tenir una relació estreta amb el Govern central gràcies a personatges com Narcís Serra –expresident del CIDOB– i a la fundació de l'Agència Espanyola de Cooperació Exterior. Ribera destaca que a partir de la transformació del CIDOB en un think tank d'anàlisi de política i conflictes internacionals, el Govern central se'n va anar desmarcant mentre apostava per l'Institut Elcano de Madrid. Entre els patrons de l'ElCano hi ha tres ministeris, que aporten 688.600 euros al seu pressupost. La partida del Ministeri d'Exteriors per al CIDOB entre el 2012 i el 2015 ha estat de 30.000 euros anuals directes. A partir del 2016 es va obligar el CIDOB a presentar-se a un concurs de subvencions, a partir del qual va obtenir 61.000 euros.

Ribera també critica el procés de selecció de Segura: “Amb el seu nomenament s'han equivocat molt perquè no s'han tingut en compte els patrons, i els estatuts estableixen que qui pren la decisió són els patrons. Espero que amb el nou president això no passi més”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_