La neta de Carrero Blanco considera “un disbarat” demanar presó per uns tuits sobre el seu avi
"M'espanta una societat en què la llibertat d'expressió, per lamentable que sigui, pugui implicar penes de presó”
Una de les netes del president del Govern franquista Luis Carrero Blanco considera "desproporcionada i un absolut disbarat" la decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacional de demanar dos anys i mig de presó i tres de llibertat vigilada per Cassandra Vera, una estudiant de 21 anys que va publicar a Twitter acudits sobre l'almirall assassinat per ETA el 1973. "M'espanta una societat en què la llibertat d'expressió, per lamentable que sigui, pugui implicar penes de presó", escriu Lucía Carrero-Blanco en una carta enviada a EL PAÍS.
Luis Carrero Blanco va ser assassinat per ETA el matí del 20 de desembre del 1973. La bomba, al pas del seu cotxe, activada per un etarra de 24 anys, Argala, va fer que el vehicle s'elevés 35 metres, saltés per sobre d'un edifici i s'estampés al pati d'un convent. Més de 40 anys després, al seu compte de Twitter (@kira_95), una jove estudiant d'Història, Cassandra Vera, de 21 anys, ha publicat una sèrie d'acudits sobre l'atemptat que la Fiscalia de l'Audiència Nacional considera que són un delicte d'“humiliació de les víctimes”. Lucía Carrero-Blanco, neta de l'almirall, diu que no se sent “en absolut” humiliada per aquestes piulades, que qualifica de “mal gust”.
L'estudiant va assabentar-se de la petició del fiscal quan, després de rebre un telegrama de l'Audiència Nacional, va anar als jutjats a recollir la interlocutòria d'obertura del judici oral obert contra ella per 13 piulades escrites entre el 29 de novembre del 2013 i el 16 de gener del 2016. El primer deia: “ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial”. En l'últim només hi posa 20-D i al costat una imatge que el fiscal defineix com “un astronauta amb la cara de l'almirall Carrero Blanco en el que sembla ser la superfície lunar i la bandera d'Espanya de la dictadura”. En d'altres es refereix al “viatge espacial” de Carrero o recorda l'aniversari de la seva mort amb un “Feliç 20 de desembre” amb unes imatges de l'atemptat. El passat 10 de gener, Cassandra informava des del seu compte de Twitter de la decisió de la Fiscalia: “Em demana el fiscal dos anys i sis mesos de presó més tres anys de llibertat vigilada per acudits sobre Carrero Blanco. Només això, acudits d'un dictador”.
Lucía Carrero-Blanco explica que les piulades de Cassandra Vera la “repugnen” i que l'entristeix que algú pretengui burlar-se d'un assassinat. Però considera que la petició de presó és una decisió “desproporcionada” i “que vol infondre por”. “Considero un error perillós intentar que la ciutadania sigui respectuosa a força d'amenaces i sancions desmesurades”, afirma.
L'estudiant va declarar per aquests fets al setembre, però llavors va pensar que l'Audiència ho arxivaria. “Vaig explicar al jutge que eren bromes sobre un personatge històric, el cap de Govern de la dictadura, i que mai he fet acudits sobre altres víctimes del terrorisme”, explica per telèfon.
En la mateixa línia que Lucía Carrero-Blanco es va pronunciar el 2015 Irene Villa, víctima d'un atemptat d'ETA, quan el regidor d'Ara Madrid Guillermo Zapata va ser processat per una altra piulada que deia: “Han hagut de tancar el cementiri de les nenes d'Alcàsser perquè no hi vagi Irene Villa a buscar recanvis”. La mateixa Villa va declarar que aquests “acudits” no la molestaven. L'Audiència va acabar absolent Zapata d'humiliació a les víctimes.
Però la condemna per un acudit sobre l'assassinat de Carrero Blanco ja té un precedent a l'Audiència: els 18 mesos de presó als quals va ser condemnat el 2015 Beñat Lasa Fernández per tuitejar una imatge de l'atemptat del 1973 acompanyada d'una frase de la pel·lícula Toy Story: “Fins a l'infinit i més enllà”. L'acusat va arribar a un acord amb la Fiscalia pel qual va admetre els fets a canvi d'una rebaixa de la pena.
Si la petició del fiscal per a Cassandra Vera fos acceptada per l'Audiència Nacional, la jove hauria d'anar a la presó. Però, encara que la rebaixessin i no anés a la presó, la jove té por de les conseqüències que tindria una condemna. “Soc voluntària en un projecte social a Múrcia i per poder fer-lo m'han demanat el certificat d'antecedents penals”, assenyala. A més, la condemna li impediria dedicar-se a l'ensenyament públic, com li agradaria, i fins i tot la podria obligar a abandonar la carrera d'Història: “Amb antecedents perdria la beca universitària i sense beca no puc estudiar”, lamenta.
