Colau aconsegueix el suport d’ERC per aprovar el pla d’hotels

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit aquest dimecres —de nou in extremis— el suport per tirar endavant el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), un pla ambiciós amb el qual el govern municipal vol posar límit al creixement “descontrolat” d'hotels, albergs i apartaments turístics. El pla relega l'obertura de nova oferta a la perifèria, amb l'argument de defensar, davant de la pressió turística, el dret dels veïns a l'habitatge, al descans i a l'espai públic.

“Regulem els allotjaments als barris, però és molt més, ens juguem el model de ciutat de les properes dècades. No ens podem permetre no fer-ho”, va defensar l'alcaldessa dimarts passat durant la seva conferència anual al Col·legi de Periodistes, quan encara no tenia assegurat el suport per tirar-lo endavant.

Després de setmanes d'intenses negociacions, el PEUAT va superar el tràmit de la Comissió d'Urbanisme amb els vots del govern (Barcelona en Comú i el PSC) i el suport d'ERC. L'equip de govern va cedir a la petició dels republicans de contractar 110 inspectors per lluitar contra els pisos turístics il·legals i va accedir a consultar amb diferents fórmules els veïns en relació amb tres hotels que tenen permisos però també rebuig veïnal. En la votació, el PP va votar en contra del pla i CiU, Ciutadans i la CUP es van reservar el vot a l'espera de la votació definitiva en el ple del proper divendres 27.

El text definitiu és un exercici d'equilibri amb concessions cap a l'esquerra i la dreta polítiques; als hotelers i als barris. El govern encara té esperances que CiU i Ciutadans s'abstinguin la setmana que ve, un posicionament que veurien com a senyal de consens. Però la polèmica es va fer palesa en el mateix debat en la comissió: l'ambient es va tensar quan l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible va llegir un manifest que rebutja el pla i demana que tota la ciutat es blindi davant del creixement d'allotjaments.

I si al matí veïns i entitats van reiterar el seu rebuig a l'hotel de la cadena Praktik al costat de Drassanes; durant el debat la família propietària, Trenor, va informar en un comunicat que estudia accions legals, fins i tot penals, contra els responsables municipals pel retard de 20 mesos en la concessió de la llicència per començar a construir l'hotel. Praktik ja ha demandat el Consistori i reclama danys i perjudicis pels diners que diu que està perdent.

La pressió del PSC, clau per suavitzar el veto hoteler

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, va defensar un pla urbanístic que va recordar que té origen en la moratòria de noves llicències per a establiments turístics dictada el juliol del 2015, en arribar al poder. “Calia parar i posar ordre a la ciutat, perquè es dirigia a un caos i una bombolla turística”, va afirmar Sanz. La moratòria s'aixecarà el juliol d'aquest any, però abans s'aixeca, al març, la del districte de Gràcia.

Sanz va recordar que la meitat dels llits turístics de la ciutat es concentren al 17% del territori, que Ciutat Vella ha perdut un 10% de la població coincidint amb el boom turístic o que els lloguers a la ciutat han pujat fins a un 15% en tres anys. La regidora va subratllar que si alguna cosa ha guanyat la ciutat des de la moratòria és consens sobre la necessitat de posar fre.

La regidora va destacar els canvis introduïts al PEUAT després de rebre una allau d'al·legacions. Encara que no ho va dir, també ha contribuït a la flexibilització del pla l'entrada del PSC al govern municipal, des d'on sense fer soroll també ha imposat les seves condicions després de les pressions dels empresaris del sector. “Venim de posicions diferents i el resultat serà diferent del de l'aprovació inicial", assenyalava el socialista Jaume Collboni el juny passat, després d'integrar-se a l'equip Colau, on porta la cartera de promoció econòmica.

Entre els canvis que acontenten els barris més pressionats figura sumar Poblenou, la Vila Olímpica, Hostafrancs i Sant Antoni a la zona 1, de decreixement, on no es pot obrir ni un llit més encara que en tanqui algun. Els que acontenten el PSC i el sector són suavitzar les condicions d'obertura d'hotels a les zones 2 (on es poden obrir llits si en tanquen d'altres) i 3, de creixement. En aquestes zones es permetrà obrir hotels en grans eixos a 150 metres de distància els uns dels altres. El text definitiu elimina la prohibició de fer grans reformes als hotels més cèntrics. I, encara que inicialment no permetia obrir nous pisos turístics, obre la porta a noves llicències a la perifèria.

El regidor d'ERC Jordi Coronas va justificar el seu suport final al pla perquè, va dir, els republicans han aconseguit que sigui possible el que deien que era impossible: posar en qüestió el futur dels hotels de Drassanes i del Rec Comtal i de l'alberg de la Vila Olímpica, a més d'augmentar en 110 persones la plantilla d'inspectors de pisos turístics per posar fi als il·legals el 2022. La CUP, que havia anunciat que s'abstindria, es va reservar el vot fins al ple i va qualificar el PEUAT d'insuficient.

CiU i Ciutadans van criticar també el PEUAT, i van qüestionar les seves garanties jurídiques. Mantenen que un pla urbanístic no és la millor eina per regular el turisme. Tots dos es van reservar el vot per estudiar el text definitiu i introduir canvis d'última hora. El PP va ser l'únic grup que va votar en contra d'un pla que, en paraules de Javier Mulleras, va néixer “del sectarisme ideològic i d'una moratòria indiscriminada”.