Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Núñez llogarà la Casa Lleó i Morera després de no poder obrir-la al públic

La Generalitat encara veu possible que s'obri, mentre que l'Ajuntament assegura que Núñez no ha presentat cap proposta en ferm

La Casa Lleó i Morera, amb la tribuna del pis principal.
La Casa Lleó i Morera, amb la tribuna del pis principal.

Vuit graons separen Núñez i Navarro i l’Ajuntament de Barcelona. Els mateixos que impedeixen que tothom pugui accedir a la Casa Lleó i Morera, la joia modernista construïda per Lluís Domènech i Montaner a la cantonada del passeig de Gràcia amb Consell de Cent. El fet de no trobar una solució pactada entre els tècnics de patrimoni municipal i els propietaris per salvar els graons o buscar un accés alternatiu i per a tothom per un altre lloc d'aquest edifici singular –obert al públic des del 2014 fins a la meitat del 2016–, i així complir la normativa d'accessibilitat de la Generalitat, ha portat l'empresa constructora a prendre la decisió de tancar-la definitivament i llogar-la a una companyia perquè hi instal·li les seves oficines.

Els pitjors auguris s'han complert. La Casa Lleó i Morera, una de les joies modernistes de Barcelona, obra de Lluís Domènech i Montaner, situada a l'anomenada illa de la Discòrdia, tornarà a ser patrimoni només d'uns pocs, en concret de l'empresa o el grup empresarial que la pugui llogar per instal·lar-hi les seves oficines i desenvolupar-hi la seva activitat. Així ho asseguren fonts de l'empresa Núñez i Navarro, propietària de l'edifici des del 2006, que, després de tancar les seves portes a les visites a l'estiu perquè havia expirat el permís provisional d'obertura amb què va obrir el 2014, va rebre el 21 de desembre passat una notificació de l'Ajuntament en què s'assegurava que no tenia permís per obrir al públic el pis noble d'aquest edifici, com ha estat fent els dos últims anys.

El tancament es produeix després que no s'hagi arribat a un acord entre les administracions i els propietaris de l'habitatge per problemes d'accessibilitat, en concret, pels vuit esglaons situats a l'entrada de la casa, insalvables per a persones amb mobilitat reduïda si no s'hi instal·la cap mecanisme automàtic, una cosa que no s'ha permès perquè afectaria els importants elements decoratius. La no accessibilitat incompleix, segons la Generalitat, el Codi tècnic de l'edificació, d'obligat compliment per a tots els edificis oberts al públic, motiu pel qual l'habitatge ja no es podrà visitar.

Els vuit graons de la discòrdia que donen accés a la Casa Lleó i Morera.
Els vuit graons de la discòrdia que donen accés a la Casa Lleó i Morera.

Les propostes que en el seu moment va presentar l'Ajuntament a la immobiliària eren, fonamentalment, dues: la possibilitat de construir un ascensor des de la planta baixa de l'edifici, ocupada per la marca de luxe Loewe des del 1943 i la segona, construir una enorme passarel·la (de més de 200 metres) per l'interior de l’illa d'habitatges des del carrer Aragó fins a la Casa Lleó i Morera, plataforma que utilitzarien, a més, la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, i la Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalch, que també estan obertes al públic, i així poder descongestionar el passeig de Gràcia de les enormes cues dels que esperen per visitar, sobretot, l'edifici de Gaudí.

Afectació a altres edificis

“Aquestes propostes són inviables. La primera perquè el llogater de la planta baixa, amb contracte indefinit, no permetria que passin per la seva botiga les 60.000 persones que ens van visitar l'any passat. I la segona, per la complexitat de la proposta, que, a més, afectaria altres edificis i molts veïns aliens a la casa. És impossible”, asseguren fonts autoritzades de Núñez i Navarro, que expliquen el que ells han proposat per fer que els vuit graons no siguin un problema i es pugui arribar a l'ascensor: “Instal·lar una estructura que s’enganxa amb ventoses als esglaons de marbre; però no ha estat aprovada, perquè afecta els materials que estan protegits, tot i que nosaltres considerem que no és així”, asseguren aquestes fonts.

El juny del 2013, abans de començar la rehabilitació del pis noble de la Casa Lleó i Morera, Núñez i Navarro va fer una consulta a l'Àrea de Promoció de l'Accessibilitat i de Supressió de Barreres del Departament de Benestar Social de la Generalitat amb la finalitat de saber què calia modificar per ajustar-se a la normativa. Malgrat les cinc deficiències localitzades, entre les quals es trobaven els vuit esglaons de l'entrada, la Generalitat va concedir una autorització provisional de sis mesos, amb el compromís que s'estudiaria com millorar l'accessibilitat sense perjudicar els elements amb valor artístic, i quan s'identifiqués l'opció més adequada s'executaria la intervenció. Però han passat els mesos i la solució no han arribat.

Un lloguer difícil pels requisits

El lloguer de l'habitatge, en el qual destaquen les marqueteries de Gaspar Homar, els treballs escultòrics en pedra d'Eusebi Arnau, els mosaics policromats de Mario Maragliano o les vidrieres d'Antoni Rigalt –tots primers espases de l'artesania modernista catalana–, no serà fàcil, expliquen des de Núñez i Navarro, que asseguren que encara no han ofert el lloguer d'aquest privilegiat i únic pis de 400 metres quadrats. "Serà sempre una companyia empresarial, mai un privat perquè és més difícil controlar el respecte del patrimoni necessari per a aquest habitatge si és una família amb fills. Per exemple, el parquet no accepta talons, les parets no es poden perforar, ni s'hi pot encastar res", asseguren.

Als tres pisos superiors d'aquesta casa, construïda entre el 1902 i el 1906 en una de les millors cantonades de la ciutat, estan instal·lades les oficines de la marca Swarovski, un bufet d'advocats i una empresa financera. Abans d'obrir l'habitatge a les visites públiques en aquest pis principal hi havia les oficines de la marca de roba i accessoris Guess.


"La competència per donar les llicències és de l'Ajuntament, nosaltres podem assessorar", explica Mireia Mata, directora general d'Igualtat de la Generalitat, que assegura que han participat en alguna de les reunions amb propietaris i l'Ajuntament i que han intentat conciliar les dues posicions "perquè el mercat ofereix solucions a situacions molt complicades i aquesta ho és, però la solució que ha trobat la propietat no li agrada a l'Ajuntament perquè considera que no es protegeix suficient el patrimoni d'aquest bé", explica Mata.

"La normativa s'ha de complir, però no hem estat estrictes amb la propietat i, de fet, els sis mesos de permís provisional per a l'obertura han estat dos anys", asseguren des de Patrimoni de l'Ajuntament, que expliquen que s'ha ofert sempre per assessorar els amos. També que la propietat no els ha presentat mai cap de les propostes, sinó que simplement les han comentat de manera informal durant les reunions.

"Les dues parts tenen raó. No es compleix la llei i no es pot donar la llicència, però hi ha solucions tecnològiques; per tant, parlem de diners. Hem demanat a l'Ajuntament i a la propietat que continuen buscant solucions que pensem que existeixen al mercat", continua Mata, convençuda que més enllà de passarel·les, la solució implica salvar aquests esglaons sense que es produeixi un impacte, "perquè la llei també parla que quan les entrades són molt segregades i poden generar danys col·laterals no són solucions recomanables. Que hagin d'entrar per una altra banda tampoc era una gran solució en l'àmbit normatiu". Segons la directora, "no és un tema tancat, esperem que es trobi una solució".

Els vuit graons que impedeixen que tothom accedeixi a la Casa Lleó i Morera tenen l'estesa de marbre i el frontal de trencadís decorat amb flors, com bona part d'aquesta magnífica entrada modernista. En aquesta mateixa escala sorprèn veure, a la banda esquerra, una barana d'acer fixada als mamperlans del tres dels graons. "Hi està instal·lada des dels temps en què al primer pis hi havia l'oficina de Turisme de Barcelona", expliquen des de la propietat de l'edifici.