Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una reflexió sobre la memòria dona a Tina Vallès l’Anagrama en català

La guanyadora és traductora i correctora d'ofici i fins ara ha publicat principalment narrativa breu i infantil

L'escriptora Tina Vallès.
L'escriptora Tina Vallès. EFE

En la dictadura de tot el que és efímer i lleuger, recordar no cotitza. Al contrari, és més aviat una càrrega, caduc, inútil. No té ni valor simbòlic ni valor, és clar, de canvi. Tot això ho intueix potser el jovenet Jan, fill únic que veu com els seus avis s'instal·len a casa seva i comencen a desfilar davant seu una infinitat d'històries del passat, preguntes sense cap resposta aparent o bé respostes sense que hi hagi hagut pregunta pel mig i que també expliquen el present. Sota aquest fil argumental hi ha subjacent una reflexió sobre els records, el seu sentit i la necessitat de guardar-los o si és perillós que es perdin, una estructura que sustenta La memòria de l’arbre, obra amb la qual l'escriptora Tina Vallès ha obtingut avui els 6.000 euros del segon premi Llibres Anagrama de novel·la en català.

Fidel a l'esperit fundacional del guardó i al rumb que van marcar l'any passat l'elecció d'Albert Forns com a guanyador i llavors, excepcionalment, la finalista Anna Ballbona, el guardó aposta de nou per consolidar una trajectòria prometedora, com és la de Vallès (Barcelona, 1976), que ha obtingut el guardó amb la que és la seva segona novel·la. Perquè, traductora i correctora d'ofici –és membre fundadora de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC)–, fins avui Vallès s'ha mogut majoritàriament entre la narrativa breu i la infantil, àmbit en el qual té el gruix dels seus llibres publicats, mitja dotzena. Però va ser amb els relats amb els quals va debutar en les lletres, L’aeroplà del Raval (2006), gènere que ha seguit conreant amb Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013), amb el qual ja va obtenir el premi Mercè Rodoreda 2012. Una afició per aquesta distància que porta més enllà de la pràctica, com a editora del portal de contes Paper de vidre.

En el fons, l'estructura de La memòria de l’arbre no està tan lluny del relat. "La novel·la està dividida en 11 capítols curts, com relats, una composició tipus mosaic”, dibuixa Vallès, que vindica un gènere amb tradició: “Les grans novel·les catalanes, amb excepcions, no són molt llargues; també passa que sempre és difícil guanyar-se la vida aquí escrivint i el pluritreball ajuda el gènere; això i el clima, que no convida a fer novel·les, que obliguen a tancar-te a casa”, mig bromeja Vallès. La història, no obstant això, la portava incubant des del 2013. “Volia explorar les relacions entre avis i néts; la sensació del primer que queda poc temps i és necessari explicar-se, plantejar-se què cal dir”, aclareix l'autora, que també ha deixat en la història “certa reconciliació particular meva i cert paradís infantil”, centrat a Vilaverd, d'on procedeixen els avis de la novel·la, a la Conca de Barberà; allà l'autora també va passar part de la seva infància.

Per ajudar-la en el discurs, l'avi Joan es recolza en els arbres que va veient amb el nét, especialment amb un desmai. “Per a l'ancià és una eina per explicar el que no pot amb paraules, de la mateixa manera que el nét també li fa veure la vida amb menys dramatisme”, diu l'autora.

La veu del nen, de 10 anys, és la que narra la història, cosa gens nova per a Vallès, que ja va donar la batuta a un jove a Maic (2011), fins avui, la seva única novel·la, de la qual, com en els relats, la crítica en va destacar un domini lingüístic i de la parla popular notables. “La gran dificultat era la contenció, controlar l'emoció fàcil, no caure en el barranc sentimental, una mica com va aconseguir fer Rodoreda”, apunta Vallès “Aquesta veu i l'estructura és el que més va agradar al jurat: transmet un ritme tranquil i reposat”, apunta l'editora en català d'Anagrama, Isabel Obiols. L'elecció de Vallès remarca així la coherència d'un jurat (format per la pròpia Obiols, Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies i l'editor Jordi Herralde, absent per refer-se d'una caiguda), que l'any passat ja va apostar per ressaltar aquesta faceta en els guardonats i marcar d'aquesta manera un senyal d'identitat d'un guardó que, això sí, va acollir en la seva estrena 41 originals, enfront dels més modests 18 d'aquesta edició. “No té una explicació racional; la xifra de l'any passat va ser una participació excepcionalment alta; esperem estabilitzar-nos en una trentena”, fixa Obiols.

El que sí queda clar és l'aposta del segell per l'edició en català: “Publiquem 13 títols el 2016 i aquí ens mantindrem, escollint bé, apostant per la nova literatura catalana, la més fresca i rebel; no hem tingut vendes espectaculars però estan en el nivell del que són les xifres a Catalunya, traduccions incloses; ens queda encara un treball de consolidació del premi; però la literatura en català la presentem igual i en les mateixes parts que els autors castellans”, deixa clar Silvia Sesé, directora editorial d'Anagrama. En aquesta línia, La memòria de l’arbre apareixerà en català el 22 de febrer i la seva traducció castellana, al maig, en el marc de la Fira del Llibre de Madrid.

MÉS INFORMACIÓ