Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El ‘goya’ i el ‘greco’ de Muñoz Ramonet pot ser que acabin al Prado

El jutge decidirà si s’han de dipositar al museu de Madrid o al MNAC

'L'Anunciació' d'El Greco i 'L'Aparición de la Verge del Pilar' de Goya (a la dreta), en una imatge facilitada per la Guàrdia Civil el 2011.

El 24 de novembre passat l'Ajuntament de Barcelona confiava que els familiars de Julio Muñoz Ramonet, l'industrial que el 1991 va deixar en herència a aquesta ciutat un palauet al carrer Muntaner i la impressionant col·lecció de centenars d'obres d'art que hi havia en el seu interior, signades per autors com Velázquez, Goya, El Greco, Sorolla, Rembrandt, entre d’altres, no desobeïssin el jutge. Per això, va enviar a Madrid, on viuen tres de les quatre filles de Muñoz, un furgó apte per a transport d'obres d'art i s'havia demanat que les forces de seguretat l’acompanyessin en el viatge de tornada. Anaven a recollir L’anunciació d'El Greco i L’aparició de la Mare de Déu del Pilar de Francisco Goya, dues de les obres més destacades de la col·lecció. L'agent judicial, però, va tornar amb les mans buides, malgrat que Manuel Castelo, nét de l'industrial, sabia que trucarien a la porta de casa seva, al passeig de la Castellana, a les 10.30 h per endur-se-les. Ara, el destí d'aquestes dues obres, valorades en més de set milions i mig d'euros, està a les mans d'un jutge que ha de decidir si obliga a lliurar-les perquè tornin a Barcelona o si accepta la proposta de la família que sigui el Museu del Prado qui les aculli en dipòsit. No hi ha res fàcil en tot el que està relacionat amb el llegat de Muñoz Ramonet. Jos Prado, un dels advocats de la família, explica que el goya i el greco poden acabar a Madrid, ja que no s'ha acceptat l'oferiment voluntari de Castelo de lliurar en dipòsit les obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb la condició que s'exposin a les seves sales i que no vagin al magatzem. Segons Prado, les obres ja no són a la capital catalana perquè no s'ha respost a aquest oferiment voluntari. Des del museu barceloní s'assegura que ells no han rebut cap petició formal i que compliran “el que el jutge i l'Ajuntament de Barcelona els diguin, tant si s'han d'exposar com si s’han de conservar al magatzem”.

LA TAXACIÓ DE TOTES LES OBRES, D’AQUÍ DOS MESOS

Mentre continua l'enfrontament entre la família i l'Ajuntament, el jutge encarregat de l'execució de la sentència que obliga les quatre filles al lliurament del llegat –gairebé un miler d'obres d'art–, a causa de la impossibilitat de recuperar les obres, n’ha ordenat la taxació a un perit judicial. L'expert, amb ajuda dels catàlegs i llistes, està fixant el valor econòmic de les obres el 1991 i l'actual, del 2016, ja que les parts tampoc s'han posat d'acord en això. En aquesta valoració s'inclouen les 19 obres que se saben que es van subhastar a Madrid i les 14 que estan en una finca familiar de Sant Andreu de Llavaneres. La valoració, que estava prevista que s’acabés a final del 2016, estarà acabada, segons Vendrell, “d’aquí un parell de mesos”.

“És una mesura dilatòria més de la família en aquest llarg procés, en què ho qüestionen tot”, explica Eudald Vendrell, advocat de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, creada per l'Ajuntament el 1995 per reclamar-ne i gestionar-ne el llegat. El que sí que defensa Vendrell és el dipòsit de les obres al MNAC, ja que el palauet no té condicions de seguretat, “només després d'ordenar-ho un jutge com a mesura cautelar". Segons Vendrell, s'ha presentat un escrit al jutjat “argumentant que el MNAC no és aliè a la fundació, com assegura la família, ja que l'Ajuntament forma part del consorci que el governa i el plet i la fundació són a Barcelona no a Madrid”. Des del Museu del Prado asseguren que ningú s'ha posat en contacte amb ells per demanar-los que acullin les obres.

Pròxima demanda

El plet entre l’Ajuntament i la família Muñoz Ramonet per la col·lecció no baixa d'intensitat. Després de tres sentències judicials, l'última del març del 2012, del Tribunal Suprem, que donava la raó a la ciutat de Barcelona en la titularitat de les obres, la família va lliurar el 2013 les claus del palauet (22 anys després de morir Muñoz Ramonet). Van comprovar, però, que les obres d'art importants havien desaparegut i que només quedaven les de menys valor. Llavors es van iniciar noves demandes i querelles entre les dues parts. La propera està a punt d’arribar. “En qualsevol moment el marmessor testamentari, el notari suís Romano Kunz, presentarà al jutjat una demanda contra la fundació municipal que assegura que els actius no es podien lliurar a aquesta fundació perquè només el marmessor és l'intèrpret del llegat i podia constituir-la”, explica Prado. “Vam donar un temps a l'Ajuntament perquè acceptés la proposta d'integrar-se en la nova fundació juntament amb els familiars, però no han contestat”.

Prado, que assegura que el termini que marca la llei d’exercici del marmessor és de 30 anys, oblida que després de morir Julio Muñoz les quatre germanes van impugnar el testament del seu pare, van amagar durant anys la voluntat de fer hereva Barcelona i van fer renunciar Kunz com a marmessor sota amenaces, després de pagar-li 230.000 francs suïssos. A més, segons l'advocat, fins ara s'ha fet una lectura errònia del testament; s'ha traduït malament, ja que s'ha llegit que la fundació s'hauria de fer sota el “patronat” de la ciutat quan en realitat “posa patrocini”, un aspecte que Vendrell ha negat amb anterioritat.

UNA HISTÒRIA ROCAMBOLESCA

Julio Muñoz Ramonet a la seva casa del carrer Muntaner.

El 2000, Isabel Muñoz (Premi Nacional de Fotografia, 2016) va presentar una denúncia en un jutjat d’Alcobendas (Madrid) al seu marit, Jesús Castelo, pel robatori del domicili conjugal de dues pintures (una de Goya i una altra d'El Greco), a més d'una col·lecció de rellotges i joies. La denúncia va quedar sobreseguda, però la investigació policial va continuar.

L'abril del 2011, després de tenir notícia que les obres anaven a ser venudes, les dues pintures van ser recuperades en un domicili d'Alacant dins de l’operació Creta, però ningú va ser detingut.

Quan l'Ajuntament es va assabentar de la recuperació, va demanar que no es retornessin a la família, i que en tot cas quedessin com un dipòsit. Però com que el jutjat d’Alcobendas no disposava d'instal·lacions adequades, les va dipositar a casa d’Isabel Muñoz, amb el compromís de retornar-les en el moment en què s'acordés l'execució de la sentència sobre la possessió de tota la col·lecció.

Després d'esgotar els terminis, el maig del 2016, semblava que el lliurament era imminent, però va sorgir un nou actor en aquesta història: el nét de l'industrial, Manuel Castelo, que assegurava que ell les lliuraria, però després de resoldre's un conflicte de propietat, ja que afirmava que les obres no eren de la seva mare ni de les seves tres tietes (les quatre germanes Muñoz Vilallonga), sinó seves, ja que les havia heretat del seu pare, Jesús Castelo, el mateix que havia estat denunciat a Alcobendas per haver-se endut les obres del domicili conjugal.

Ara, el jutge ha d'acabar resolent aquests recursos i demandes. Mentrestant, i com a mesura cautelar instada per l'Ajuntament de Barcelona, s'ha demanat que les obres es dipositin al MNAC, però podrien acabar al museu madrileny del Prado.