_
_
_
_
_

Els cranis de Roses, cas tancat i misteri sense resoldre

La costa catalana és testimoni constant de l'aparició de restes humanes sense indicis de violència

Submarinistes amb les restes òssies.
Submarinistes amb les restes òssies.AJUNTAMENT DE ROSES

Vuit cranis i catorze fèmurs reposen a la seu gironina de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLCFC). Allà s'hi quedaran fins que el jutge resolgui que s'han d'enterrar. Els ossos van ser descoberts un diumenge de novembre del 2015 a la cala Palangrers, a tocar del port de Roses, per un submarinista aficionat. Els cranis i els fèmurs eren dins d'una bossa que havia estat llençada a l'aigua feia poc, segons van concloure els Mossos d'Esquadra per la bona preservació de les restes humanes. Un any després, el cas ja està tancat: El jutjat d'instrucció de Figueres que el va assumir ni tan sols va poder obrir diligències perquè no va trobar indicis d'haver-se produït cap crim i perquè no hi havia cap línia d'investigació possible.

Les restes poden provenir d'una profanació o d'alguna escola de medicina

Anna Hospital és la metgessa forense que va realitzar l'anàlisi dels ossos de Roses. Hospital ha calculat que l'antiguitat de les peces oscil·la entre els 30 i els 50 anys, i que respondrien a diferents grups ètnics. No tenen cap marca que indiqui una mort violenta. Perfectament conservats i polits, Hospital afirma que van ser netejats amb productes químics. Les probabilitats que comenta Hospital indicarien que procedeixen d'alguna profanació de tombes o d'alguna escola de medicina. En aquest sentit, Hospital apunta que els ossos d'un dels cranis havien estat desarticulats, una pràctica que requereix coneixença mèdica. Un altre crani tenia taques de cera. “Pot ser que estiguessin exposats, que fossin part d'una col·lecció. És estrany que només hi hagués cranis i fèmurs”, valora Hospital. La idea que els ossos de Roses fossin utilitzats per a rituals d'algun tipus és compartida pels experts de l'IMLCFC i pels Mossos d'Esquadra.

Ossos a la Pineda

Un portaveu de la policia catalana confirma que no és infreqüent la troballa de restes humanes de les quals no se'n pot determinar l'origen. Els descobriments més recents a Catalunya han estat notícia aquest gener a la platja de la Pineda (Vila-Seca). Des de finals de desembre i fins dimecres passat han aparegut diversos fragments d'ossos, entre ells un fèmur i part d'un crani en avançat estat de deterioració per la corrosió de l'aigua del mar. Durant el 2016 es van produir altres casos, alguns similars al de Roses. El setembre passat, a Calp (Alacant), van localitzar-se al mar, prop de la costa, diversos farcells amb restes òssies humanes i amb objectes que la policia va identificar que s'havien utilitzat en rituals esotèrics. Igual a que Roses, els forenses van establir que no hi havia indicis de mort violenta i que la defunció s'hauria produït feia més de 30 anys. A finals d'abril van aparèixer restes humanes a la platja del Ros de Cadaqués. L'Ajuntament va informar que la principal hipòtesi era que procedien dels enterraments de malalts de còlera que es produïen prop de la platja durant els segles XV i XVI.

Un succés diferent però que coincideix en la dificultat d'esbrinar els motius del transport d'ossos es va conèixer l'abril del 2016 a Barcelona. Durant les obres en un pàrquing del carrer Aribau va aparèixer un grup d'esquelets. Els forenses van avaluar que el trasllat de les despulles s'hauria produït durant la dècada dels anys 30 del segle passat procedents d'una altra ubicació. El Servei d'Arqueologia de Barcelona encara no ha dictaminat ni l'origen ni l'antiguitat dels esquelets. Deu anys enrere, el 2006, es va descobrir un altre fet especialment macabre a l'Alt Empordà, a Peralada, sense que es pogués esclarir qui van ser els seus responsables: al cementiri del municipi es van trobar uns ossos desenterrats que van ser utilitzats per cuinar un brou en una olla que s'havia abandonat al lloc dels fets. La profanació de tombes és un delicte que tampoc és infreqüent i que només es coneix quan es denuncia, segons l'IMLCFC.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_