Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Sol a la Casa Milà

La Pedrera de Gaudí tanca al públic una setmana a l’any perquè gairebé un centenar de persones mantinguin l’edifici en bon estat

Passegem per dins de la Pedrera. GIANLUCA BATTISTA

Estores enrotllades, matalassos doblegats sobre els llits, quadres retirats de les parets per poder-les pintar, parquet recentment polit i envernissat, mobles encerats i llums desmuntats per retirar-ne la pols. Sembla que els amos de la casa estiguin immersos en una profunda neteja de dissabte i que en qualsevol moment s’hi pugui presentar Roser Segimon, la senyora de la casa, i amb el geni que la caracteritzava –ella que al cap de pocs mesos de morir el seu marit Pere Milà va fer canviar tots els mobles que havia creat Antoni Gaudí per al seu habitatge de 1.500 metres quadrats de la Pedrera, a més de la rica decoració dels sostres–, impedir que trepitgem el terra acabat de fregar.

Durant una setmana a l’any, els milers de turistes i les seves càmeres fotogràfiques que visiten la Casa Milà, coneguda popularment com la Pedrera, edifici cèntric i icònic del passeig de Gràcia deixen pas a gairebé un centenar d’operaris: fusters, pintors, lampistes, electricistes i restauradors, que revisen tots i cadascun dels racons d’aquest edifici perquè sempre estigui a punt i el seu desgast sigui mínim. No n’hi ha per menys. L’any passat, més d’1,2 milions de persones van visitar l’última obra civil de Gaudí; 914.000 per veure i recórrer l’edifici i 300.000 per participar en les nombroses activitats que programa la Fundació Catalunya-La Pedrera, la seva propietària; unes xifres que representen un 4,2% més que el 2015 i tot un rècord des que l’edifici es va obrir al públic el 1987.

Dos restauradors intervenen en les pintures de Clapés d'un dels patis de la Pedrera.

100.000 euros cada any

Els responsables de l’edifici han comprovat que la setmana de menys afluència de visitants és la que segueix al final de Nadal. Per això, des de dilluns passat i fins demà les portes d’aquest edifici han estat tancades. Aquest any, a més dels treballs de revisió anuals s’han realitzat altres treballs excepcionals com el canvi de les torres de refrigeració situades a la terrassa de l’edifici, la substitució de la il·luminació de l’Espai Gaudí que ara serà intel·ligent i més eficient energèticament i s’han reformat radicalment les taquilles d’accés, amb la intenció de guanyar eficàcia en la recepció de visitants i evitar cues al carrer Provença. Per això, els treballs d’aquesta “setmana tècnica”, que solen tenir un cost cada any d’uns 100.000 euros, ascendiran a 545.000.

Últimes dades de l’edifici de Gaudí

  • 100.000 euros. Cost anual dels treballs de la “setmana tècnica” en els quals participen un centenar de persones. Aquest any, de manera excepcional, 545.000 euros.
  • 1,2 milions de persones Visitants el 2016. Dels quals 914.000 persones ho han fet per veure l'edifici i 300.000 persones per participar en actes i activitats programats durant 2016.
  • 4,5 milions d'euros. Cost de funcionament anual aproximat de tot l'edifici.
  • 30 milions d'euros. Pressupost de la Fundació Catalunya-la Pedrera, propietària de l'edifici.
  • 20 milions d'euros. Recursos propis generats, sobretot per la venda d'entrades per visitar l'edifici.

Et sents un privilegiat quan passeges sol per aquest edifici enorme, sense haver d’esquivar grups de turistes o visitants. Passejar per la terrassa solitària on un parell d’operaris amb bata blanca reparen el trencadís de ceràmica blanca que per l’efecte de pas dels visitants es pot acabar desprenent; veure com una part de la torre de refrigeració ja està preparada perquè a primera hora d’aquest diumenge un camió ploma, situat al carrer Provença, l’elevi per sobre de l’edifici i se l’emporti, operació que es repetirà, al revés, diumenge que ve, quan s’instal·li la nova torre d’última generació. Tampoc està malament poder recórrer les golfes de l’edifici, amb les seves costelles de maó nues, mentre els electricistes fan els últims tocs a les noves llums de l’Espai Gaudí que des de fa vint anys explica les claus arquitectòniques del genial Gaudí en un dels seus espais més orgànics de l’edifici. Impressiona pujar en un dels enormes ascensors amb caixa de fusta, en els quals les portes, per descomptat, s’obren manualment, o baixar per una de les escales de servei, malgrat que, als nostres ulls, semblen d’autèntic luxe per la quantitat de detalls que deixen veure l’empremta de l’arquitecte.

Als dos patis d’accés als habitatges és possible assistir en directe a l’acurat treball, tot i que són en una enorme grua, dels restauradors que repassen els efectes de l’aigua de pluja en les delicades pintures murals que Aleix Clapés va crear en parets i sostres.

La posada a punt d’aquest edifici declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984 és total: s’han encerat els passamans de fusta de les escales i amb cotons s’han repassat tots els ferros forjats de baranes i balcons per evitar que la pols acumulada aporti humitat i els alteri. A l’entrada de passeig de Gràcia, els operaris canvien algunes lloses del paviment de marbre que s’han trencat en l’últim any. Són els únics que no escapen dels turistes que aprofiten l’oportunitat que els donen les portes obertes per fer fotografies des del carrer.

Com no podia ser menys, els números en aquest transatlàntic són enormes. El pressupost de la Fundació Catalunya-La Pedrera per al 2017 és de 30 milions d’euros dels quals 20 es generen amb recursos propis pel lloguer d’espais, la filmació d’anuncis i, sobretot, per l’adquisició d’entrades dels visitants. Però engegar-lo i fer que funcioni també té un cost alt: uns 4,5 milions a l’any.

“Tenim la sort de disposar d’un edifici com la Pedrera que crea una quantitat molt elevada de recursos, però dediquem més del que genera a preservar el patrimoni cultural, el natural i especialment al desenvolupament d’importants programes socials. Som més que una façana”, reivindica Marta Lacambra, directora general de la Fundació que insisteix que s’ha de parlar del “contingut tant com del continent”. Lacambra explica, amb gran passió, totes i cadascuna de les tasques que s’han desenvolupat al llarg de la setmana, i com es van planificant al llarg de l’any per executar-les de manera controlada en uns dies. “El diumenge, entra una brigada brutal de neteja que ho repassa absolutament tot per, com per art de màgia, el dilluns poder obrir com si no hagués passat res”, conclou.