Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’Estat dissuadirà les demandes massives en la futura norma hipotecària de clàusules sòl

Les compensacions que cobren els afectats no tributaran, però hauran de retornar les deduccions fiscals realitzades

Integrants d'Adicae Castella i Lleó es manifesten a Valladolid per demanar a Europa la retroactivitat total de les clàusules sòl.
Integrants d'Adicae Castella i Lleó es manifesten a Valladolid per demanar a Europa la retroactivitat total de les clàusules sòl. EFE

El Govern espanyol ultima els termes del reial decret que inclou el procediment perquè clients i bancs negociïn la devolució de les clàusules sòl. L'Executiu central vol evitar que els gairebé 1,4 milions afectats recorrin a la justícia i col·lapsin els jutjats. Per frenar demandes massives dels nous despatxos d'advocats, la norma establirà que el banc no podrà ser condemnat a costes si el client rebutja l'oferta del banc i el jutge li ofereix el mateix o menys que el que li donava l'entitat. Si el jutjat li concedeix més diners, el banc sí que pagaria les costes. També estudien crear una comissió que revisi els acords signats.

El Govern espanyol ha negociat amb les diferents forces polítiques els termes del reial decret amb el procediment extrajudicial per reclamar les quantitats cobrades indegudament per les clàusules sòl. El PSOE, entre d'altres, ha descartat que fos un codi de bones pràctiques i ha reclamat un sistema obligatori per al banc i voluntari per al client. El termini per arribar a un acord serà de tres mesos.

No obstant això, ningú pot assegurar que es pacti passats els tres mesos. Per això, el reial decret contindrà forts incentius al consens entre les dues parts. Un d'ells serà desincentivar les demandes generalitzades dels nous despatxos creats arran dels casos de les preferents, la sortida a borsa de Bankia i productes abusius.

El banc, lliure de costes

Així doncs, la norma vol establir que el banc no pagui als advocats del client quan abans li hagi ofert un bon acord. S'establirà que no hi haurà costes per a l'entitat si el client rebutja l'acord bancari i posteriorment, en via judicial, rep el mateix o menys del que se li proposava. Tampoc s'imputaran les costes al client.

Amb aquest sistema, es pretén que el banc no sigui garrepa a l'hora d'oferir la devolució del que ha cobrat de més perquè sap que té el risc de perdre en un judici. Les costes no són pocs diners: en alguns dels casos on han condemnat els bancs, han hagut de pagar uns 3.500 euros pel judici on es declara nul·la la clàusula i 600 euros més aproximadament per l'execució de sentència.

Al mateix temps, es vol desmuntar el sistema dels despatxos que només cobren de les costes dels bancs. Aquests advocats han de ser conscients que si aconsellen als clients buscar al jutjat una quantia més elevada, es poden quedar sense cobrar res si el jutge ofereix el mateix o menys que el banc.

Una altra possibilitat és que el client vagi directament al jutjat, però sembla poc aconsellable, ja que sap que en un màxim de tres mesos tindrà una proposició del banc sobre la taula. Si li sembla adequat, haurà acabat el procediment ràpidament i sense costos.

El Govern central també ha negociat un control de qualitat dels pactes: la creació d'un comitè on s'han d'enviar els acords pactats. Hi podria haver representants del Banc d'Espanya, de la Direcció General de Consum i alguna organització privada de consumidors. L'Executiu segueix negociant, conscient que el suport polític li donaria força al decret.

La compensació per les clàusules sòl no tributarà

Els afectats per les clàusules sòl de les hipoteques que rebin una compensació dels seus bancs —pels interessos de demora— per haver-los cobrat de més no hauran de tributar per aquestes indemnitzacions, segons expliquen fonts governamentals. Aquest gest fiscal als 1,4 milions d'afectats per les clàusules sòl figura en el decret que ultima el Govern de Rajoy, amb el qual pretén regular un procés extrajudicial per resoldre aquests casos.

Els consumidors sí que hauran de tributar a l'IRPF, no obstant això, per les quantitats que recuperin i que s'havien deduït com a despeses en la deducció per adquisició d'habitatge habitual de l'IRPF que va estar vigent fins a l'1 de gener del 2013.

La doctrina fins ara, avalada per una consulta de la Direcció General de Tributs, consistia en el fet que els clients que rebien els imports cobrats de més per les clàusules sòl havien de declarar-los a l'IRPF si s'havien beneficiat de la deducció per compra d'habitatge habitual. També havien de declarar els interessos de demora que l'entitat bancària pagava com a compensació.

MÉS INFORMACIÓ