Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Macarrons a Can Mirandolina

La Perla 29 fa un assaig obert de 'L'hostalera', que obre l'any a la Biblioteca de Catalunya

Els macarrons van tenir protagonisme a l'assaig.
Els macarrons van tenir protagonisme a l'assaig.

Ningú no sospitava ahir, en entrar a l'assaig obert de L'hostalera, a la Biblioteca de Catalunya, que a quarts de set de la tarda es cruspiria un bon plat de macarrons. I que fins i tot repetiria...! La primera sorpresa que es van trobar els membres de l'associació d'espectadors de la companyia (AsSocPerla) va ser la disposició de la sala: a l'escenari, la trattoria locanda Mirandolina, amb dues taules, uns fanalets, un aparador, però... on s'acaba l'escenari? Tot el teatre és ple de taules parades amb les clàssiques i italianíssimes estovalles de quadres blancs i vermells, plats, forquilles, gots i una gerra d'aigua. "Aneu ocupant les taules, ens interessa molt assajar algunes escenes amb públic", crida Pau Carrió, director i adaptador del clàssic de Carlo Goldoni. Oferiran un sopar? A aquestes hores...?!

La Perla 29 sol fer aquesta mena d'assajos abans d'estrenar les obres. "Podeu fer fotos, si voleu, però, si us plau, mantingueu els mòbils en silenci", adverteix Carrió abans de començar. "De vegades us molestaré, però no em feu cas..." I es perd entre els espectadors, còmodament asseguts a taula. "Va, anem per feina!", crida. I a l'escenari, David Verdaguer (el cavaller de Ripafratta) tecleja en una Olivetti dels anys seixanta sense fer cas de Javier Beltrán (el marquès de la Flor d'Albarracín –de Forlipopoli, en l'original de Goldoni–) ni de Marc Rodríguez (el senyor Albafiorita), que entren en escena discutint sobre les dones, sobre els diners, sobre la classe de cadascú... La versió trasllada aquesta obra del segle XVIII a la Itàlia de La dolce vita, un ambient que a la Biblioteca ja han visitat més d'una vegada. 

No es tracta d'un assaig general. "Acabem d'incorporar-hi els micros, cal comprovar que funcionin", diu el director. "No anem malament de temps, però només queda una setmana per a l'estrena [estarà en cartell del 18 de gener al 26 de febrer] i no podem badar". I no bada. Tornen a repetir una vegada i una altra la mateixa escena: "Tornem des del moment en què diu 'em donaràs un disgust'". I hi tornen: "Si no les acceptes, em donaràs un disgust...", diu el senyor Albafiorita mostrant-li unes arracades caríssimes a la Mirandolina (Laura Aubert). Carrió continua polint el quadre escènic pujant contínuament a l'escenari. "Dona-li més temps, Laura", suggereix. "Ai, sí, petitó", fa broma ella, acaronant-li el cap a Marc Rodríguez. Hi ha diàlegs en què els qui hagin vist els assajos (el d'ahir i el que es farà demà, dimecres) no podran evitar riure quan vegin l'obra. Se'ls han après de memòria.

Tot i la seva naturalitat, el teatre no deixa de ser un joc estudiat mil·limètricament. Res no pot quedar exposat a l'atzar. "En aquest moment, Laura, és quan engegues el tocadiscos, entesos? Quedarà bé", diu Carrió. I mira els companys de so, al fons de les butaques (és a dir, de les taules): "Ho apunteu, eh?" Ara David Verdaguer té un problema: "No sé què fer amb la copa de vi. Tinc por que em caigui... O li tiro a la bragueta?", fa broma l'actor. El director té recursos per a tot: es beu el vi i problema resolt. "Seguim..." Ara és Júlia Barceló qui s'accelera. "Júlia, no cal que vagis tan ràpid..." "Heu de tenir en compte els copets a la màquina d'escriure just abans d'entrar, Marc i Javier..." "Això se sent bé...?" "Tornem-hi una altra vegada, va..."

Arnau Vallvé (esquerra) dirigeix l'assaig musical de 'L'hostalera'. ampliar foto
Arnau Vallvé (esquerra) dirigeix l'assaig musical de 'L'hostalera'.

L'Oriol Broggi, director de la companyia La Perla 29, tampoc no es perd cap detall des de la taula de so i de llums. Ara cal fer que la llum de la sala sigui més intensa. Hi ha un descans en què els tècnics agafen protagonisme i es barregen entre les taules amb uns grans perols de macarrons amb tomàquet i alfàbrega. "Serviu-vos, que això és una trattoria", i deixen la pasta calenta. Els espectadors, sorpresos, divertits, se serveixen. Una mica d'aigua... "No hi ha pa?", es queixa algú, en to de broma.

Mentre la gent menja macarrons, a l'escenari els actors han canviat de registre. La Laura toca el violí; el Jordi Oriol, el saxo; la Júlia, el piano; l'Alba Pujol, el baix, el Marc, una petita bateria; el David canta... I qui els dirigeix, ara, és l'Arnau Vallvé, membre dels Manel i responsable dels arranjaments musicals de l'obra. I això és tot el que es pot dir. Actors i tècnics es queden a la Biblioteca acabant de lligar caps i el públic, amb la panxa plena, és convidat a marxar. "Els macarrons estaran més bons a partir del dia de l'estrena", ens asseguren els de La Perla. Han llogat uns fogons i cada dia de funció escalfaran la pasta (subministrada envasada al buit pel restaurant amic Gat Blau). Els espectadors de l'assaig d'ahir han estat els conillets d'Índies. Era molt bona, potser estava una mica passada ("però poc"), segons un italià que va gaudir de la festa teatral. Era un assaig. El dia 18 tot estarà al punt.