Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
L’ACCENT

Cap gest europeu envers l’independentisme

L'escarment provocat per la secessió britànica respecte a la Unió Europea frena qualsevol perspectiva de suport a nous referèndums separatistes

Fanalet amb l'estelada a la cavalcada de Reis de Vic. AP

Hi ha un denominador bastant comú als tres territoris on s'estan plantejant iniciatives secessionistes a Europa o on s'ha fet recentment. Tant Catalunya com Baviera o el Vèneto tenen sensibilitats nacionalistes i comparteixen el sentiment d'haver contribuït excessivament a les arques dels seus respectius Estats. També és comuna la negativa d'aquests a concedir-los el dret a convocar referèndums independentistes o d'autodeterminació, i d'aquí l'interès suscitat per la recent decisió del Tribunal Constitucional alemany, que ha barrat el pas a una petició per convocar un referèndum sobre la independència plantejada. Les autoritats de Baviera no hi donaven suport.

No es tracta d'una sentència, sinó d'una resolució per la qual el Constitucional alemany es nega a admetre la demanda presentada, amb l'argument contundent —advertiment per a cadascun dels 16 Estats federats— que els Länder “no són amos de la Constitució”. La decisió alemanya se suma a una altra del tribunal equivalent d'Itàlia, que ja va denegar un referèndum per al Vèneto. El plat fort de les dues decisions és que la sobirania correspon al conjunt dels habitants de cada Estat i no només als d'un territori concret. A Mariano Rajoy li deuen haver resultat familiars aquests raonaments.

És evident que són escassos els gestos d'altres parts d'Europa d'afavorir els intents de separació. El suport és tan gèlid com l'onada de fred polar que s'abat sobre el continent. Europa és plena de problemes i l'escarment provocat per la secessió aprovada pels britànics respecte a la Unió Europea —precedida del tens i fracassat referèndum d'independència d'Escòcia— frenen qualsevol perspectiva de suport europeu.

Ara bé, cantar victòria en termes jurídics no equipara unes situacions a les altres. L'independentisme bavarès reuneix menys del 3% dels vots i tampoc té suport institucional. És evident la diferència amb Catalunya, on la independència té molts més partidaris, però divideix pràcticament per la meitat els seus habitants i cavalca empès per les seves autoritats. Hi ha bastants més catalans que donen suport a una consulta convocada d'acord amb el Govern estatal (59,1%) que un referèndum unilateral (37,3%), segons el sondeig publicat ahir per La Vanguardia, de manera que la reivindicació està lluny de desaparèixer.

Ni Catalunya trenca amb la resta d'Espanya ni hi ha majoria per mantenir l'agitat statu quo actual. Així que queda molt d'espai per parlar, en comptes de fer intervenir constantment el Tribunal Constitucional ni de recórrer a la suposada simpatia que les autoritats catalanes podrien trobar en les d'altres països europeus. Encara menys per saltar-se les lleis, actitud amb la qual flirtegen aquestes autoritats un dia sí i l'altre també.