Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont només aconsegueix aprovar una de les 45 lleis del seu pla de Govern

La Generalitat ha remès al Parlament 21 projectes de llei per a la seva aprovació

Sessió del Parlament amb Puigdemont en primer pla.
Sessió del Parlament amb Puigdemont en primer pla.

El Parlament només va aprovar cinc lleis el 2016, el primer any de govern de Junts pel Sí i de Carles Puigdemont. És la segona pitjor dada pel que fa a activitat legislativa de la dècada, només empitjorada per l'exercici del 2013, llavors amb un Govern presidit per Artur Mas. L'Executiu ha desenvolupat 21 projectes de llei i cinc decrets llei, un ritme que considera bo si es té en compte que el president de la Generalitat es va comprometre a aprovar 45 lleis durant el mandat previst de 18 mesos.

L'any menys prolífic des del 2013

El Parlament va aprovar el 2016 cinc lleis, quatre més que el 2013, quan la Cambra només va donar llum verda a la norma sobre transmissions patrimonials. Aquests dos anys han estat, amb diferència, els que han llançat el balanç legislatiu més pírric de l'última dècada. Aquest és el número de normes aprovades en els últims 10 anys: 16 (2006); 18 (2007); 18 (2008); 36 (2009); 35 (2010) —anys del segon Tripartit—; 11 (2010); 8 (2012) —primer Govern de Mas—; 1 (2013); 21 (2014); 25 (2015) —segon Govern de Mas— i 5 amb Puigdemont.

La més rellevant de les lleis aprovades pel Parlament és la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge, amb la qual s'intenta blindar la part de la iniciativa legislativa popular prèviament suspesa pel Tribunal Constitucional. La resta són el Pla estadístic de Catalunya, la de pròrroga del Pla Serra Húnter per a la captació de talent acadèmic internacional, la que crea nous impostos i la modificació de llei de mesures fiscals del 2011.

Però la gran notícia de la legislatura en curs ha estat la devolució, al juny, de la llei de Pressupostos al Govern, fet que no té precedents a Catalunya. Aquest episodi, que va obligar Puigdemont a jugar-se el futur en una qüestió de confiança de la qual va sortir airós, és l'exemple més contundent de la inestabilitat que el grup de Junts pel Sí ha hagut d'entomar a la Cambra catalana. La CUP li va impedir llavors aprovar els Pressupostos. Aquell fracàs també li va costar la caiguda de la llei d'acompanyament, de la qual han sortit tres de les cinc normes aprovades des del setembre passat. El bloc independentista també ha aprovat les dues ponències sobre l'Agència de Protecció Social i la Hisenda catalana, dues de les tres lleis de desconnexió.

La CUP, la suposada crossa parlamentària de la coalició del Partit Demòcrata i ERC, ha votat en més d'un centenar d'ocasions en un sentit contrari al grup parlamentari del Govern. A partir de la setmana vinent, amb els Pressupostos debatent-se en comissió per departaments, es veurà si els anticapitalistes voten en contra de les partides d'Interior, Ensenyament i Sanitat. La formació encara no ha garantit que permetrà aprovar els comptes d'aquest any, malgrat les amenaces de Junts pel Sí de no convocar el referèndum.