_
_
_
_
_

Els Reis de Vic no porten la república

La cavalcada retransmesa per TV-3 tanca la polèmica amb una festa en què la propaganda de l'ANC queda en un segon pla

Cristian Segura
La cavalcada de Reis de Vic.
La cavalcada de Reis de Vic.Carles Ribas (EL PAÍS)

Els nens han gaudit aquest dijous de l'arribada dels Reis d'Orient a Vic sense que la política els aixafés la festa. L'intent de convertir la cavalcada de Vic en un acte de propaganda independentista va quedar només en un intent. L'ANC va quedar-se sola en la seva crida a que la ciutadania acompanyés la desfilada amb els fanalets de l'estelada i banderes independentistes. Òmnium Cultural i ERC van acabar desmarcant-se d'una acció van considerar que anava massa lluny.

Más información
La polèmica dels fanalets deixa sola l’Assemblea Nacional Catalana
Òmnium es desmarca de la iniciativa dels fanalets independentistes de Vic
Rufián, sobre la cavalcada independentista: “No m’agrada, està fora de lloc”
EDITORIAL | Una politització repugnant

Prop de 2.000 persones van il·luminar els carrers de Vic amb el fanalet independentista, una clara minoria en un acte que va atraure milers de veïns. A la tarda va haver cues per fer-se amb un dels fanalets que repartia l'ANC a canvi de la voluntat. En podrien haver estat més si l'ANC hagués tingut capacitat per produir-ne més. Tampoc hi va haver presència de banderes estelades en el recorregut. L'ANC i Òmnium havien sol·licitat en un primer moment que la població guarnís els balcons amb estelades. Tres dies més tard, en plena polèmica i fins i tot amb crítiques per part de membres seus, van emetre un comunicat contradient la seva petició inicial: “Mai s'ha demanat que es vagi a la cavalcada onejant banderes estelades. De fet, fins al dia d'avui, aquest ha estat el comportament que de manera lògica i intuïtiva han tingut els nostres conciutadans”. A la plaça Major de Vic sí que lluïen algunes banderes estelades gegants, un fet normal en un dels municipis catalans amb major suport a l'independentisme.

Diverses persones amb el fanal de l'ANC consultades per EL PAÍS asseguraven que no era el primer any que el portaven a la cavalcada. La Lia, una mare de bessons de 2 anys, deia que als seus fills eren massa petits per assabentar-se de quina mena de fanal duien. Al seu costat, el matrimoni Gallach Sànchez, independentistes convençuts, rebutjaven el fanal de l'ANC perquè “no volem polititzar el nostre nen. Ni samarretes, ni sabatilles ni fanals de l'estelada; que decideixi ell quan sigui gran”. Del mateix parer era Angelina Erra, veïna de Sant Julià de Vilatorta, acompanyada pels seus néts: “No crec que sigui bona idea que la política entri en les coses dels nens”. Erra aguantava dos fanals amb una mà: un l'havia elaborat la seva néta a la llar d'infants amb una ampolla de plàstic, l'altre era un drac que havien comprat en una papereria. A l'altra mà duia un ram d'espígol que cremaria quan apareguessin els Reis.

Els fanals de l'ANC tenien en contra que el seu disseny i colors eren poc atractius per als nens. Un rectangle blanc amb forma de test no pot competir amb un Bob Esponja il·luminat amb un LED o amb un elefant amb una espelma. La família Guerrero, molt crítica amb Ciutadans i el PP, als quals consideraven responsables de la polèmica, preferien un fanal fet a casa precisament perquè la seva filla el gaudia més. Com a picada d'ullet al que els Guerrero consideraven “un tema absurd”, la mare va dibuixar una estelada a la cartolina del fanal com si fos l'estrella fugaç dels Reis.

A la pujada del Portalet, l'ANC va mantenir penjada una gran pancarta amb la frase de l'exdirector de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfondo “les hemos destrozado la sanidad”. Faltaven pocs metres per al punt final del recorregut. La majoria dels fanals de l'ANC es van concentrar a partir d'allà, el tram final de l'itinerari de ses majestats, envoltats per altaveus que emetien una música nadalenca infantil que recordava la gira xinesa de Jean Michel Jarre. Prop d'allà, a la cocteleria Dual, la família Gutiérrez compartia les experiències de la jornada al voltant d'unes copes mentre el petit Víctor es treia el fred del damunt amb un Cacaolat. El seu pare, en Xavi, li havia comprat un fanal d'un basar xinès. En Xavi no trobava grans inconvenients a la iniciativa de l'ANC: “Sóc independentista des de sempre i els fanals no m'importen, potser avui no toca però segur que molts els haurien portat". El seu amic Chus era més crític amb la idea de l'ANC i lamentava que una festa d'aquesta mena es mescles “amb independències o dependències”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_