Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Una ‘hemeroteca’ particular per entendre l’edat d’or del periodisme català

Antologies i estudis que conformen una biblioteca essencial per conèixer bé el periodisme dels anys vint i trenta a Catalunya

Quiosc de premsa a Rambla Catalunya.

Prescindint de llibres de memòries, les antologies i estudis següents conformen una biblioteca essencial per conèixer bé el periodisme dels anys vint i trenta a Catalunya, potser l’edat d’or de l’ofici.

  • Altés, Elvira: Les periodistes en el temps de la República, Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona, 2007. Inclou l’estudi de Regina Opisso, Aurora Bertrana, María Luz Morales, Anna Murià, Maria Teresa Gibert, Federica Montseny, Llucieta Canyà, Anna María Martínez-Sagi, Mercè Rodoreda, Rosa María Arquimbau i Irene Polo, entre d’altres.
  • Casasús, Josep Maria: Periodisme que ha fet història. Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona, 1991. Ampliat a Periodisme català que ha fet història. Proa, 1996. Presenta una selecció de 83 periodistes, de 1833 a 1976, entre els quals polítics i escriptors coneguts per la seva col·laboració als diaris, amb un breu estudi biogràfic i un article clau d’ells. Hi apareixen, entre altres, Josep Pla, Eugeni Xammar, Manuel Brunet, Antoni Rovira i Virgili, Agustí Calvet, Gaziel, Josep Maria Planes, Irene Polo, Joan Crexells, Francisco Madrid, Domènec de Bellmunt, Just Cabot, Lluís Aymamí, Josep Maria Lladó i Figueres i Andreu Avel·lí Artís.
  • Casasús, Josep M.: Lliçons de periodisme en Josep Pla. La modernització dels gèneres periodístics a Catalunya. Destino, 1986. Destil·lació dels recursos del gran escriptor.
  • Figueres, Josep M.: 12 periodistes dels anys trenta. Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona, 1994. Estudis de Joaquim Ventalló, Anna Murià, Josep Maria Xicota, Andreu Avel·lí Artís i Tomàs, Sempronio, Esteve Busquets, Emili Granier Barrera, Josep Maria Lladó, Marià Casasús, Carles Sentís, Avel·lí Artís-Gener, Tísner, Pere Calders i Pere Pagés, Víctor Alba.
  • Figueres, Josep M.: Periodistes indòmits. Guerra civil i exili. Base, 2016. Estudis biogràfics de deu periodistes catalans des de Valentí Almirall, entre els quals figuren Lluís Capdevila, Antoni Rovira i Virgili, Agustí Cabruja i Pere Calders.
  • Guillamon, Julià: L’enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt. Comanegra, 2016. Descoberta d’un dels grans noms del periodisme femení.
  • Llanas, Manuel: Gaziel. Vida, periodisme i literatura. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998. Text fonamental per conèixer un dels més grans periodistes del període.
  • Finestres, Jordi: Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d’un periodista assassinat. Col·legi de Periodistes de Catalunya / Diputació de Barcelona, 1998. Primera gran pedra de la recuperació de l’estroncada promesa assassinada pels anarquistes.
  • Polo, Irene: La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Quaderns Crema, 2003. Cròniques publicades a Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’Instant i Última Hora, amb un estudi introductori de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur.
  • Sentís, Carles: Viatge en transmiserià. Crònica viscuda de la primera gran emigració a Catalunya. La Campana, 1994. Mítics reportatges publicats al setmanari Mirador.
  • Sentís, Carles: L’Instant abans del 36, a Barcelona, Roma, Nàpols, París. La Campana, 2004. Cròniques, amb selecció i pròleg de Julià Guillamon, publicades a L’Instant.
  • Torra, Quim: Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar, Símbol, 2008. Retrat d’un dels periodistes llavors més influents.
  • Xammar, Eugeni: Periodisme. Quaderns Crema, 1990. Selecció de Josep Badia i Moret de diversos articles, entre els quals, la polèmica sostinguda, en companyia de Pla, amb Manuel de Montoliu sobre la tradició del periodisme català.
  • Xammar, Eugeni: L’ou de la serp, Quaderns Crema, 1998. Cròniques del també home de La Veu de Catalunya a Berlín sobre l’ascens del nazisme, el 1922; presentació de Charo González Prada.
  • Xammar, Eugeni: Crónicas desde Berlín, 1930-1936. Acantilado, 2005. Textos sobre la victòria del nazisme publicats al diari Ahora de Madrid, també per Charo González Prada.

Unes històries globals

Carles Geli

El 1940, el 80% dels periodistes catalans es trobaven a l’exili. És una de les infinites (i, aquí, esfereïdores) dades que recullen els tres volums (dels inicis a la Guerra Civil; el franquisme, i des de la Transició fins a l’actualitat) que conformen la Història de la premsa de Catalunyaque, publicada per Sàpiens, dilluns vinent es presenta en un acte amb el president Puigdemont. Des dels fulls volants a l’era d’internet, i sota la direcció del periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, el treball viatja per la història del periodisme fet a Catalunya a través de prop d’un miler d’imatges i el treball de mig centenar d’especialistes. I tot amb una estructura àgil, a partir de capítols amb un tema central que complementen uns personatges protagonistes, uns fets i unes tècniques.

Aquesta obra es vol apropar a les seminals Bibliografia catalana. Premsa, també en tres volums, de Joan Givanel, i la de Joan Torrent i Rafael Tasis, Història de la premsa catalana. Una ambiciosa actualització científica d’aquestes dues últimes és la que ha engegat l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Jaume Guillamet i Marcel Mauri (ambdós de la Universitat Pompeu Fabra), de la qual ja ha aparegut el primer volum.