_
_
_
_
_

Dones en moviment

La memòria de les I Jornades Catalanes de la Dona, del 1976, s'ha recuperat en una mostra itinerant pels districtes de Barcelona

Blanca Cia
Manifestació al Carmel de Barcelona als setanta, en una fotografia de Pilar Aymerich.
Manifestació al Carmel de Barcelona als setanta, en una fotografia de Pilar Aymerich.Pilar Aymerich

Han passat 40 anys i, no obstant això, algunes de les conclusions reivindicatives de les I Jornades Catalanes de la Dona, que es van fer el maig del 1976 al paranimf de la Universitat de Barcelona, estan completament vigents: dret a un lloc de treball sense discriminacions en la formació professional o la remuneració, abolició de la discriminació a la feina per raó de sexe… Afortunadament, d'altres sí que s'han superat, com el servei social de la Secció Femenina o la llei de perillositat social; i altres demandes s'han aconseguit, com la llei del divorci, els anticonceptius i la legalització de l'avortament, encara que amb limitacions.

“No poques de les reivindicacions de fa 40 anys segueixen vigents i tenen encara molt de recorregut, especialment tot el que fa referència a la violència que pateixen les dones i les discriminacions salarials. Probablement per això el moviment feminista s'ha reactivat en els últims temps a Barcelona”, explica Cristina Borderías, doctora en Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona i comissària del projecte En moviment(s), dones de Barcelona 1976-2016. Una iniciativa del Comissionat de Memòria Històrica del Consistori, “una cosa que no em deixa de semblar extraordinària perquè habitualment les activitats referents a la memòria històrica solen girar a l'entorn de guerres i és molt singular que es vulgui recordar el llegat feminista”.

El projecte està a cavall d'una exposició i un cinefòrum, perquè també es projectaran pel·lícules sobre el moviment feminista i el documental El despertar de les dones: la lluita feminista, realitzat per TV3 dins de la sèrie Dies de Transició fa una mica més d'una dècada. Al documental apareixen algunes de les dones que van participar en aquelles jornades del 1976 i que també participen en els seminaris del projecte, com l'advocada Magda Oranich, l'editora Mireia Bofill o la fotògrafa Pilar Aymerich. També recorda amb anuncis publicitaris de televisió, en plena època franquista, el rol de la dona, com en l'espot del Brandy Byass 96 en què una dona, submissa, oferia una copa al seu marit: “És el meu guerrer”.

El projecte de Borderías busca recuperar la memòria del que van suposar les reivindicacions feministes d'aquells anys. I, més concretament, aquelles jornades, a les quals van assistir 4.000 dones —hi havia algun home que se situava al final del paranimf discretament— i que van servir com a lloc de trobada amb altres dones amb un activisme més a peu de carrer: als barris, als sindicats, a les fàbriques.

“Va sorgir un moviment molt divers, no només era d'universitàries o petitburgeses, que és com es va qualificar el feminisme en els primers anys de la Transició”, recorda. En efecte, allà es va discutir i es va parlar de tot: des de la sexualitat i els anticonceptius, passant per les reivindicacions de transport als barris, les escoles, les guarderies…. “I sempre pensant que entraria la policia en qualsevol moment”, explica Aymerich en el documental. Amb certa lògica perquè aquelles jornades es van fer abans que es legalitzés l'activitat dels partits polítics i era completament extraordinari que 4.000 dones es reunissin a la universitat.

En moviment(s), dones de Barcelona té un caràcter reivindicatiu del paper de la dona en la transformació de la societat i el seu pes en la construcció de la democràcia. En el cas de Barcelona, per exemple, van ser les dones les que es van organitzar als barris per exigir que s'asfaltessin els carrers o que hi arribés la llum o l'aigua. “Aquelles mobilitzacions van ser el germen de les associacions de veïns i de les vocalies de dones”, explica un petit llibre que s'ha editat amb el projecte. A la capital catalana les primeres associacions de dones es van crear en la dècada dels seixanta i amb l'impuls de les que militaven o simpatitzaven al PSUC es va organitzar l'Assemblea Democràtica de Dones de Sant Medir el 1965.

La mostra serà itinerant pels districtes de la ciutat des del gener i en tots hi ha programades xerrades i trobades amb algunes de les dones que van participar en aquella històrica reunió de fa 40 anys per abordar el passat i la memòria, però també els reptes actuals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_