Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Fotografies amb segona vida

Joan Fontcuberta exposa a ‘Trauma’, el seu últim treball, imatges deteriorades i degradades per diferents patologies

Un vaixell de vapor al port de Barcelona, d'autor i data indeterminada, fotografiat per Fontcuberta.

Les fotografies són organismes amb un metabolisme orgànic; elements vius que recorren tot un cicle: neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Una vida que comença la seva deterioració i envelliment, si les condicions de conservació no són les òptimes, en el moment en què la imatge, mitjançant un procés químic, es fixa en el paper. És el que defensa el fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), que fa anys que investiga aquest procés degeneratiu de la imatge i rescata fotografies malaltes que han patit algun tipus de trauma que els ha portat gairebé a desaparèixer i perdre la informació impresa que contenien.

Investigador incansable dels límits de la fotografia, Fontcuberta recupera amb la nostàlgica exposició Trauma (la seva quarta mostra a la galeria Àngels Barcelona) imatges moribundes i alterades que tots rebutjaríem pel seu grau d’alteració, procedents d’arxius públics, en aquest cas de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), plaques d’autors anònims que han estat descatalogades a les quals dona una segona oportunitat després de fotografiar-les amb nous enquadraments o ampliant-ne detalls que donen com a resultat noves imatges de gran poder abstracte.

Nen sobre un cavall de cartró.

En total, poc més d’una dotzena d’obres alterades per diferents patologies o processos de revelatge defectuós, efecte d’inundacions o temperatures extremes, en les quals moltes vegades és l’espectador el que acaba veient, o imaginant, noves escenes i personatges, espectres, fantasmes i paisatges onírics, on abans hi havia una nena de comunió (ara una mena de marededeu), una parella anònima endiumenjada en la Barcelona dels anys cinquanta, un gondoler en un dels canals venecians, un vaixell de vapor al port de Barcelona o un nen muntant un cavall de cartró. Uns protagonistes la història dels quals, o el que estan fent, l’artista no busca conèixer.

“He volgut fer un homenatge nostàlgic a allò que queda de la fotografia en l’època de la postfotografia. Amb les imatges digitals s’ha perdut la seva materialitat”, explica el fotògraf, que intenta reflexionar sobre el llindar del reconeixement que les fotografies malaltes porten amb si i convertir el reciclatge fotogràfic en un acte creatiu; en el qual “l’espectador busca allò que ha desaparegut”.

Res ens pot sorprendre en un fotògraf de gran inventiva (Premi Nacional el 1994 i 1998 i Premi Hasselblad 2013) que s’ha fotografiat fent-nos creure que és un astronauta rus a l’espai, Bin Laden –un dels personatges més buscats i odiats–, o un explorador a la recerca d'espècies animals noves i desconegudes. “Són obres obertes que l’espectador ha d’acabar amb la seva pròpia interpretació. La del cavall podria ser una imatge de l’escultura eqüestre de Franco que es va instal·lar recentment a la porta del Born”, comenta l’artista al costat d’aquesta obra.

Una de les imatges col·lapsades que exposa Fontcuberta.

La mostra inclou també mitja dotzena de fotografies realitzades als anys seixanta per Fontcuberta en la seva època d’estudiant en les quals s’ha perdut tota representació de la imatge. “Són les imatges límit de l’exposició, l’inici de la fi, després de la fotografia negra ja no es pot fer res més; són un homenatge a les ruïnes de la fotografia”, explica l’autor, que assenyala que la fotografia en blanc i negre si és processada correctament té una vida de 200 a 300 anys, però s’escurça si el procés no és correcte. “I totes aquestes han col·lapsat”, conclou.

L’exposició és la continuació d’un treball que li va encarregar la Fundació Maria Cristina Masaveu Peterson d’Astúries en què l’artista va treballar en diferents arxius d’aquesta comunitat i que va finalitzar amb l’edició del llibre Die Traumadeutung, que va obtenir l’últim premi al Millor Llibre de Fotografia concedit per PhotoEspaña. Des de fa un any Fontcuberta ha treballat a l’arxiu municipal barceloní a la recerca d’aquestes imatges per donar-los una segona oportunitat, almenys fins al 3 de febrer, que roman oberta la mostra.