_
_
_
_
_

Europa afronta un intens any electoral amb els populistes a l’aguait

Els euroescèptics busquen més influència en una Unió sumida en una crisi existencial a les portes de les negociacions del 'Brexit'

Marine Le Pen durant un acte del Front Nacional a Fréjus, França.
Marine Le Pen durant un acte del Front Nacional a Fréjus, França.Jean-Paul Pelissier (REUTERS)
Álvaro Sánchez

L’any del Brexit, Trump i els populismes. Del terror a Brussel·les, Niça i Berlín. L'any en què els referèndums del Regne Unit, Itàlia i Holanda han simbolitzat el rebuig a l'establishment . El 2016 se n’ha anat però les amenaces gestades en aquests 12 mesos sobreviuen. Europa afronta un panorama incert amb múltiples fronts oberts: el creixement econòmic és feble; la política migratòria, dependent de Turquia; la defensa comuna, un embrió, i els riscos polítics, immensos, amb la perspectiva d’un eventual xoc amb el Regne Unit en les negociacions del Brexit a partir de la primavera i el possible avanç populista en les eleccions d'Holanda, França i Alemanya.

Quan l'any que acaba d'acabar-se era només un full en blanc, Juncker va escriure una llista de desitjos per als temps futurs. Solidaritat, més Europa i menys egoismes nacionals, deia el trio d'anhels del president de la Comissió. Dotze mesos després, la Unió ha fortificat els seus límits amb una guàrdia de fronteres després d'haver incomplert el compromís d'acollida de refugiats, un dels seus principals membres es prepara per abandonar el vaixell comunitari i els populismes creixen a les urnes amb un discurs de replegament nacional que clama contra els buròcrates que decideixen el seu futur des de Brussel·les.

La remor electoral s'estendrà tot l'any per Europa amb comicis a Holanda, França, Alemanya i la República Txeca. Possiblement, també a Itàlia. Cada cita suposarà un nou examen per a la classe política dominant contra l’augment a les enquestes de les formacions populistes. El multimilionari txec Andrej Babis, comparat sovint amb Berlusconi i Trump, surt com a preferit per ser primer ministre al país eslau, i forces com la de l'holandès Geert Wilders o la francesa Marine Le Pen, que sembla que tindran un espectacular augment de suports, són partidàries d'abandonar la UE i implantar dures mesures contra la immigració, a la qual vinculen amb el terrorisme, unint així les dues grans preocupacions dels ciutadans segons l’Eurobaròmetre.

La victòria del populisme pot arribar fins i tot amb una derrota a les urnes. "El gran risc no és que guanyin, que sembla poc probable, és que els partits tradicionals arribin al poder assumint els diagnòstics i receptes de les formacions extremistes en una mena de síndrome David Cameron", explica Yves Bertoncini, director de l'Institut Delors, una casa d'anàlisi amb seu a París. L'ex-primer ministre britànic va decidir convocar el referèndum sobre la pertinença a la UE tal com proposava l'euròfob UKIP.

Juntament amb l'ascens dels autoanomenats defensors de l'Europa de les nacions i la còpia a l'original que puguin fer líders com el dretà François Fillon a l’ultra Marine Le Pen a França, s'entreveu un risc addicional: les campanyes electorals abonen el terreny a l'immobilisme. Amb Angela Merkel centrada a conquerir el poder, Alemanya pot tenir la temptació de dirigir la mirada sobre si mateixa i tindrà menys marge per a la valentia en l'àmbit continental en un moment en què caldrà prendre decisions.

El calendari electoral europeu

12 de febrer: eleccions presidencials a Alemanya. Voten el cap d'Estat, una figura de caràcter més representatiu.

15 de març: eleccions generals a Holanda. Els votants triaran 150 diputats, d'entre els quals sortirà el nou primer ministre.

Finals de març: el Regne Unit activarà l'article 50, que dóna inici a les negociacions de sortida de la UE.

23 d'abril i 7 de maig : primera i segona volta de les eleccions presidencials a França.

11 i 18 de juny: primera i segona volta de les eleccions legislatives a França. Es trien els 577 diputats de l'Assemblea Nacional.

Entre el 27 d'agost i el 22 d'octubre: eleccions federals a Alemanya. Es trien 631 diputats, d'entre els quals sortirà el canceller.

Octubre: eleccions legislatives a la República Txeca. Els votants trien els 200 diputats que els representaran i el seu primer ministre.

Entre les qüestions que caldrà dilucidar la defensa ocuparà un lloc central. Europa haurà de concretar l'ambició del seu esforç militar amb Trump, qüestionant el compromís dels Estats Units de mantenir obert el paraigua de l’OTAN. El pressupost de Defensa dels Vint-i-vuit és molt inferior al dels EUA o la Xina, i encara cal resoldre l'amenaça de l’Estat Islàmic i les crisis a Síria, Líbia i Ucraïna mentre la primera potència militar europea, el Regne Unit, està de sortida.

La negociació del Brexit

Si Theresa May compleix la seva paraula, la desconnexió del Regne Unit començarà al març, i en la primavera del 2019 la pertinença britànica a la UE serà part del passat, un fet inèdit en la història de la Unió. "Ja s'havia especulat amb un escenari similar amb la crisi grega, però el que es plantejava llavors no era una sortida voluntària, sinó més aviat obligada", assenyala Salvador Llaudes, investigador del Reial Institut Elcano. L'accés del Regne Unit al mercat únic europeu i la lliure circulació de persones seran els grans punts de fricció en una discussió que es preveu tensa.

Més enllà d'estimacions, els efectes econòmics del Brexit encara s’han de definir, però Europa s'enfronta a eventuals turbulències als mercats des d'una posició delicada. Itàlia afronta el rescat de la seva banca tractant de salvar de la crema els diners dels petits estalviadors, la crisi del deute grec amenaça amb noves rèpliques, el Pla Juncker no ha aconseguit contenir la caiguda de la inversió, països com Alemanya, amb marge per a l'expansió fiscal, es neguen a augmentar la despesa pública, i el tènue creixement d'aquest any, inferior al 2%, ha incomplert les estimacions comunitàries i fa Europa vulnerable a qualsevol sacsejada. "Els tres riscos més grans són, per aquest ordre, una possible victòria de Le Pen a les eleccions franceses, una crisi canviària o financera a la Xina i que les negociacions del Brexit siguin tenses i hi hagi molta incertesa als mercats", estima Miguel Otero, expert en economia europea de l'Institut Elcano.

Contra la irrellevància

Amb cada vegada menys pes en la demografia mundial –representa un 7% del total, i amb la marxa de Regne Unit, la xifra baixarà–, una població que tendeix a l'envelliment, i una política de defensa molt depenent de l’OTAN, Europa enfronta la seva pèrdua de rellevància en el tauler geopolític mundial davant l'auge econòmic, demogràfic i militar xinès i la possible entesa Trump-Putin. "És el desafiament estratègic més important a què s'enfronten els europeus. Aquesta aliança recorda a Europa que per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial no són amos de la seva seguretat i han de cooperar diplomàticament i militarment si no volen passar de ser protagonistes de la història a simples espectadors", adverteix Bertoncini, de l'Institut Delors.

A favor seu, Brussel·les remarca com a assoliments de l’any passat la permanència de Grècia en la moneda única, la gestió de la crisi de refugiats –que ha reduït les arribades, però depèn d'un fràgil acord amb Turquia–, els avenços en el mercat únic digital, l'entrada en vigor de l'acord climàtic de París o la signatura del tractat de lliure comerç amb Canadà –si bé el més ambiciós TTIP, l'acord comercial amb els EUA, ha estat enviat al congelador per l'oposició de Trump–.

Adéu a les certeses

L’any que s’acaba ha estat per a Europa el de la fi de certeses fermament assentades: els Estats Units garanteixen la seguretat dels Vint-i-vuit per mitjà de l’OTAN. La Unió Europea és un projecte irreversible en constant ampliació. L'extrema dreta no pot tornar a governar. Certeses que semblaven inamovibles han deixat de ser-ho i han submergit Europa en un bany de freda realitat, la velocitat de la qual ha deixat els seus líders tremolant enmig del desconcert. "El 2016 quedarà en la memòria com un any fatídic, no només perquè les crisis ja obertes s'han fet més intenses –més terrorisme, augment del populisme, falta de creixement...– sinó perquè el Brexit ha demostrat que la Unió no és irreversible i que la seva desconstrucció és possible", apunta Bertoncini.

El Vell Continent desperta el 2017 i mentre s’espolsa la son a la recerca de respostes, el dinosaure no només segueix allà: ha crescut. Europa encara un escenari farcit d'amenaces que amenacen de deslluir aquesta primavera la celebració del 60è aniversari de la signatura del Tractat de Roma, germen de l'actual Unió Europea.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Sánchez
Redactor de Economía. Ha sido corresponsal de EL PAÍS en Bruselas y colaborador de la Cadena SER en la capital comunitaria. Antes pasó por el diario mexicano El Mundo y medios locales como el Diario de Cádiz. Es licenciado en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_