Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La tuberculosi es resisteix a retrocedir a Catalunya

La incidència de la malaltia, que baixa molt lentament, és superior a la mitjana d'Espanya i dels països de la UE

Una dona se sotmet a una prova pulmonar a l'Hospital del Mar.

La tuberculosi resisteix a Catalunya. Baixa, però lentament. La taxa d'incidència en la comunitat segueix per sobre de la mitjana espanyola i lluny de la d'altres països industrialitzats de l'entorn. Segons l'estudi preliminar del 2015 de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), aquest any se n’han registrat 1.074 casos, cosa que suposa una taxa de 14,3 per 100.000 habitants. En nombres absoluts, la tuberculosi s’ha reduït un 65% des del 1992, quan es va registrar una taxa de 51,9 per 100.000 habitants, però Catalunya continua sent, darrere de Galícia, l'autonomia d'Espanya amb la incidència més elevada d’aquesta malaltia. La comunitat està lluny dels països que tenen una baixa incidència de tuberculosi –una taxa inferior a 10, segons l’Organització Mundial de la Salut–, com Holanda (4,9 el 2014) o Alemanya (5,6), entre d’altres.

Malgrat ser considerada durant molt temps una malaltia de pobres, la tuberculosi toca tots els estrats socials. A la precarietat social, s'hi uneix el tabaquisme, l'alcoholisme o la diabetis com a principals factors de risc. “En els pacients autòctons tenim la típica tuberculosi de les societats avançades: persones grans que tenien la infecció des de fa molts anys i que desenvolupen ara la malaltia. En els casos de pacients immigrants són persones joves que vénen de països amb alta càrrega de tuberculosi i es van infectar allà”, assenyala la doctora Anna Rodés, cap del servei de prevenció i control d'aquesta malaltia de l’ASPCAT.

La tuberculosi és una malaltia infecciosa que està provocada per un bacteri i es contagia a través de l'aire en estar en contacte amb una persona que té la malaltia. “El tabaquisme, a més de problemes cardiovasculars, provoca debilitat infecciosa de les vies respiratòries, motiu pel qual fa que l'individu sigui més vulnerable a la infecció”, apunta el doctor Joan Ruiz, expert en tuberculosi de la Societat Catalana de Pneumologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

La precarietat social segueix sent determinant en la perpetuació de la tuberculos

L'alcoholisme i la diabetis segueixen el mateix patró perquè també afebleixen les defenses. “La gent ha d'entendre que la tuberculosi pot afectar qualsevol persona. Bob Dylan va tenir tuberculosi”, recorda Joan Ruiz.

Amb tot, la precarietat social segueix sent determinant en la perpetuació de la tuberculosi. L’ASPCAT aglutina dins d'aquest concepte els malalts que viuen en famílies desestructurades, que no tenen domicili fix, que estan a la presó o els immigrants que fa menys de cinc anys que són aquí. Després del tabaquisme (present en un 27,2% dels casos), aquests factors de risc apareixen en el 15,8% dels malalts detectats el 2015. “La tuberculosi està vinculada a la pobresa, per això té incidència en persones indigents i immigrants, entre altres col·lectius. Això no significa que amb els immigrants augmenti la tuberculosi, perquè no és veritat, però baixa més lentament perquè on més triga a desaparèixer la malaltia és on hi ha més precarietat”, matisa Rodés. El 47% dels diagnosticats el 2015 són immigrants.

Amb la crisi econòmica s'esperava un repunt de casos, però no ha passat. Des del 2007, quan la taxa estava en 23,2, la incidència de la tuberculosi ha anat baixant. “Amb la crisi segueix disminuint la tuberculosi perquè també molts immigrants marxen o ja no vénen”, apunta el doctor Joan Caylà, cap del servei d'epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El seu equip va desplegar un programa pioner de detecció de tuberculosi fa més de 30 anys que s'ha copiat en altres països. La taxa a Barcelona (17,3) és més alta que la catalana.

Diferències en el registre

Per entendre com és possible que Catalunya tingui aquests índexs de tuberculosi malgrat ser una regió industrialitzada, els experts diuen que és a causa d’un subregistre de casos en certes zones. “En algunes comunitats autònomes es treballa molt bé i es detecten molts casos i en d’altres, no. Per exemple, a Galícia, la incidència que comuniquen segur que és real. En d’altres hi ha un infraregistre”, apunta Caylà. “És veritat que aquí tenim més immigració però nosaltres també fem una recerca activa de casos estudiant els contactes dels malalts”, afegeix Rodés.

En un context on països com Àustria (una taxa del 6,8), Bèlgica (8,6), Islàndia (2,5) o França (7,4) caminen cap a la preeliminació –els que tenen una taxa menor de 10 ja poden començar a identificar i seguir les persones que tenen la infecció però no han desenvolupat la malaltia–, el retard en el diagnòstic que registra Catalunya tampoc no li fa cap favor en la seva guerra contra la malaltia. La comunitat triga una mitjana de 50 dies a diagnosticar els pacients. “Això és cosa del pacient, que no dóna importància als símptomes, o del sistema sanitari, que triga a sospitar. El retard del pacient és més comú en població immigrant, mentre que el del sistema sanitari es produeix més en persones autòctones”, apunta Rodés.

Els experts reivindiquen que s'engegui un pla nacional de tuberculosi. “És absolutament escandalós que no en tinguem. Si una malaltia que té cura segueix tenint tants casos és que l'operativa no està funcionant tan bé com podria”, critica Rodés. “No implicaria un cost econòmic, sinó organitzar millor els recursos”, afegeix Caylà.