_
_
_
_
_

Barcelona estendrà a 23 barris més els plans de salut comunitària

L'Ajuntament vol tancar la bretxa existent en esperança de vida o embarassos en adolescents

Jessica Mouzo
El barri de Torre Baró, a Barcelona.
El barri de Torre Baró, a Barcelona.Joan Sánchez

Que joves en risc d'exclusió social participin en cursos de monitor de temps lliure per allunyar-los de les drogues, funciona. Que uns pares comparteixin els seus dubtes en un taller d'habilitats parenterals per evitar males conductes futures dels seus fills, també té el seu recompensa a llarg termini. Aquestes dues situacions són exemples de salut comunitària que, segons els tècnics de salut pública, estan donant molt bons resultats a Barcelona.

L'Ajuntament ja ha decidit reforçar els plans preventius de Salut als Barris i injectarà, d'aquí a final de legislatura, cinc milions d'euros per engegar accions de salut comunitària. L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), per la seva banda, ha començat a analitzar, amb experts de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), els resultats de l'acció comunitària en la salut. A més, l'èxit dels plans actuals ha motivat l'Ajuntament a estendre aquests programes a 23 barris més.

En una primera fase, el grup de treball va analitzar i va comparar els indicadors de salut de l'Enquesta de Salut de Barcelona del 2001 i el 2011. “Als barris amb forta acció comunitària en salut (ACS), particularment en les dones hi ha una millora de la salut autopercebuda més gran que als barris sense ACS, de manera que el 2011 no s'observen les diferències que s'observaven el 2001 entre els dos grups de barris. També hem trobat que el consum de drogues il·legals alguna vegada a la vida, en els homes, sembla haver disminuït més als barris amb forta ACS. Altres resultats també apunten que l'ACS podria ser un element afavoridor de la reducció de les desigualtats socials en salut”, sosté la investigació. El grup de treball s'ha embarcat ara en un estudi de profunditat en alguns barris desfavorits de Barcelona, on també constata l'èxit percebut de les accions comunitàries.

Roquetes, per exemple, és un dels barris estudiats. Amb una renda disponible que no arriba ni a la meitat de la mitjana de Barcelona, on un de cada quatre veïns és estranger i amb un alt percentatge d'ancians vivint sols, Roquetes és un dels barris amb pitjor salut de Barcelona. La taxa d'embaràs adolescent és del 37% (la mitjana de la ciutat és de 8,6%) i l'esperança de vida és tres anys inferior a la de Barcelona, segons l'informe. Amb tot, la primera anàlisi de les seves accions comunitàries revela que el barri disposa d'un teixit associatiu molt fort i un sentiment de pertinença al barri al veïnat molt alt.

Fomentar la cura d'un mateix o millorar els hàbits alimentaris dels veïns són algunes de les directrius sobre les quals pivoten les accions comunitàries del barri: tallers de cuina, promoció de remeis casolans, jocs de memòria, programes d'oci alternatiu… “Tots els discursos concorden en una avaluació molt positiva (...). El consens indica que el territori ha aconseguit construir una xarxa cuidadora forta”, assenyala l'informe.

També els tres barris de l'anomenada Zona Nord (Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró) han estat inspeccionats des de la perspectiva de la salut comunitària. Aquests tres barris són altres de les zones de Barcelona on més es cristal·litza la bretxa social de la ciutat. L'esperança de vida a Torre Baró és vuit anys inferior a la mitjana de la capital catalana i la taxa d'embarassos adolescents arriba al 66% a Vallbona, quan la mitjana de la ciutat és de 8,6%. No obstant això, també les accions comunitàries han fet efecte, segons l'informe dels experts.

La solitud de la gent gran, seguit del consum de drogues i els embarassos adolescents són els principals problemes de salut identificats en aquesta zona de Barcelona. Programes com Activa't o Baixem al carrer per dinamitzar la gent gran, el De marxa fent esport i Divendres alternatius per fomentar l'oci saludable i els tallers de salut reproductiva per a adolescents són algunes de les iniciatives que s'han engegat. Els nivells de satisfacció dels protagonistes són alts, especialment ben valorat és el funcionament de l'ambulatori local. També les accions per prevenir embarassos adolescents han tingut bones valoracions.

Però aquests barris són només un exemple del que s'espera a Barcelona quant a salut comunitària. El Consistori desplegarà projectes comunitaris en 23 barris de la ciutat. En alguns, com la Zona Nord o Roquetes, ja hi ha iniciatives d'aquest tipus i en una desena d'ells els tècnics de salut pública faran un abordatge de la salut comunitària per primera vegada. Un grup promotor diagnosticarà les necessitats més urgents a cada barri i desplegarà els programes pertinents en cada cas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_