_
_
_
_
_

“El meu veí és un Diògenes, la meva vida és un malson”

L’escàs marge de maniobra de les administracions per evitar que persones malaltes acumulin escombraries a casa seva fa impossible la vida a les comunitats de veïns

Alfonso L. Congostrina
Bosses plenes d'escombraries després d'un incendi en un habitatge a Rubí on vivia una dona amb síndrome de Diògenes.
Bosses plenes d'escombraries després d'un incendi en un habitatge a Rubí on vivia una dona amb síndrome de Diògenes.GIANLUCA BATTISTA

“El meu veí té 58 anys, és professor i pateix de la síndrome de Diògenes. Acumula milions de diaris, desenes de garrafes, vidres trencats, muntanyes de potets de iogurt, pedres… Hi ha paneroles, rates i tinc goteres del sobrepès que hi ha a casa seva. No el vull denunciar, és el meu amic i està malalt, però ningú no ens ajuda”, es lamenta en Santi. No dóna pistes d’on viu amb algú que manté una conducta que no només és desagradable sinó perillosa per a la resta de veïns.

La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha rebut enguany quatre queixes molt greus de veïns que pateixen aquesta mena de conductes. Vilà denuncia que el Consistori barceloní no actua correctament. “Els serveis municipals conviden el veïnat a denunciar aquestes situacions als jutjats, com si es tractés d’un tema privat de la comunitat de propietaris, quan en realitat és un problema que afecta la salut pública,” ressalta en un comunicat. La síndica opina que, en el cas que els afectats per la síndrome de Diògenes es neguin a netejar, els serveis municipals han de garantir la salubritat de la finca.

Vilà destaca els problemes d’una comunitat de veïns del barri de Poble Sec. Hi vivien una mare i el seu fill envoltats d’anys i anys d’acumulació descontrolada. Raquel és la veïna del pis de baix. “Me’n vaig haver d’anar, no podia més”, lamenta. Va comprar un pis sense saber que just a sobre hi vivia una senyora gran amb el seu fill —d’uns cinquanta anys— que patia una malaltia mental. “Acumulaven roba, trastos, bosses... escombraries. No només a casa seva, també en unes instal·lacions que tenia la comunitat. Últimament la degradació era brutal”, lamenta. La mare va ser internada després per un problema de salut. El fill es va quedar sol i “va continuar el malson”. Al setembre “la pudor era impossible. Vam trucar als bombers i quan van entrar al pis es van trobar el cadàver del fill descompost. Feia set dies que era mort”, recorda. Van passar setmanes fins que algú va buidar i va netejar el pis.

L’Ajuntament de Barcelona es defensa assegurant que treballen de manera coordinada per detectar si una persona té una conducta “acumuladora”. Una portaveu de l’Administració destaca que així que coneixen un cas posen en marxa un protocol, que es readapta contínuament, per evitar que el problema es cronifiqui.

Solució complicada

Laura Buetas, advocada del despatx Moragues de Lleida, assegura que hi ha dues vies legals per solucionar aquesta mena de conflicte: “D’una banda l’avís a l’Ajuntament, ja sigui mitjançant una instància administrativa o acudint a la policia local. El Consistori té entre les seves competències la protecció de la salubritat pública i el control sanitari. En segon lloc, es pot requerir al veí que deixi d’acumular, i convocar la junta de propietaris i interposar una demanda judicial. El jutge és l’encarregat de sol·licitar el cessament d’aquesta activitat, el desallotjament temporal si es tracta d’un propietari o el desnonament si és llogater”. En els dos supòsits depèn de l’agilitat dels consistoris o dels jutjats, de manera que la convivència amb el veí durarà setmanes i mesos. El president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental de l’Acadèmia de Ciència Mèdiques de Catalunya, Jordi Blanch, assegura que no hi ha una malaltia en concret que provoqui la conducta coneguda com a síndrome de Diògenes. “Pot ser una esquizofrènia, trastorns obsessius, demències...”. Blanch confessa que el tractament és complicat i que sovint quan es buiden els seus pisos els pacients tornen a omplir-los. Una tortura per als veïns.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_