_
_
_
_
_

Més de la meitat de les urgències es poden atendre fora de l’hospital

El Departament de Salut de la Generalitat aposta per impulsar l'assistència primària

Josep Catà
Pacients esperen a les Urgències de l'Hospital de Bellvitge.
Pacients esperen a les Urgències de l'Hospital de Bellvitge.Gianluca Battista

Sis de cada 10 casos d'urgències atesos en hospitals podrien haver-se resolt en altres centres, la qual cosa permetria descongestionar un sistema lent i costós, segons les dades del Departament de Salut presentades aquest divendres pel conseller Toni Comín i elaborades pel Servei Català de la Salut (CatSalut). Un 52% dels casos es poden atendre en els Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) i fins a un 12% en els Centres d'Atenció Primària (CAP).

Más información
Urgències sempre al límit
La FAVB exigeix a Comín “solucions” als col·lapses de les urgències

En roda de premsa al CUAP de Sant Andreu, Comín ha admès que el servei d'urgències té un alt grau de congestió, i ha assenyalat que és necessari que la població canviï d'hàbits i que, en lloc de dirigir-se directament a l'Hospital, prengui com a referència l'atenció primària.

L'estudi mostra per primera vegada les dades desglossades del perfil de l'usuari d'urgències sanitàries, i conté informació des de l'any 2014. Cristina Nadal, directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut, ha detallat que de 2014 a 2015 van augmentar els casos d'urgències un 3,6%. Només entre novembre i gener de 2016 ja s'han atès més de cinc milions d'emergències.

De mitjana, cada dia 9.500 persones es dirigeixen a l'hospital per una emergència, mentre que 3.000 van als CUAP i altres 3.000 utilitzen el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). De totes les urgències ateses, només entre un 9 i un 12% ingressen a l'hospital. Sobre les queixes per les llargues esperes a Urgències, el titular de Salut de la Generalitat ha explicat que a partir de gener es desplegarà un pla pilot a 18 hospitals per disposar de dades automàtiques sobre el temps d'espera que passa des que el pacient va a Urgències fins que se li assigna un llit a planta.

Perfil del pacient d'Urgències

Els grups d'edat que més van utilitzar el servei d'emergències el 2016: de 15 a 44 anys, el 35,8% del total; de 45 a 64 anys, el 19,9%; i els menors de 15 anys, el 19,4%.

La principal causa per anar a Urgències és, en menors de 15 anys, les infeccions en vies respiratòries, mentre que els majors de 15 anys hi van per lesions i contusions.

El 5% dels pacients que acudeixen a Urgències ho fa més de cinc vegades l'any: els "hiperfreqüentadors" són menors de cinc anys, dones de 20 a 45 anys i població de més de 70 anys.

El temps d'espera de mitjana per donar assistència a les urgències hospitalàries és de 50 minuts a una hora.

Els pacients amb un nivell de renda alt acudeixen a Urgències la meitat de les vegades que els que tenen una renda baixa.

L'estudi també mostra que el 2016 un 11,3% dels casos van ser catalogats com a "no urgents" i per tant podrien haver estat atesos en un CAP, i que un 52,2% de les emergències no comportaven risc vital, i que es podrien haver resolt en un CUAP. Així mateix, el 28% dels casos atesos en CUAP podrien haver estat solucionats als Centres d'Atenció Primària.

Comín ha assegurat que és necessari que els CUAP entrin "a la cultura ciutadana" i siguin una eina de descongestió i millora de la qualitat assistencial. Els Centres d'Urgències d'Atenció Primària compten amb eines de diagnòstic suficients per atendre casos urgents, i amb boxes perquè el pacient pugui estar en observació sense passar per l'hospital. A més, Comín ha explicat que a partir de febrer de 2017 alguns d'aquests centres, com el de Sant Andreu, estaran dedicats a l'atenció a pacients crònics complexos, la qual cosa descongestionaria encara més els hospitals.

El titular de Salut de la Generalitat ha reconegut que és un repte de l'Administració donar a conèixer aquests 26 centres que es reparteixen per tot el territori, i que es van posar en marxa el 2008. Per canviar la "inèrcia de dirigir-se a l'hospital", Comín ha apostat per "programes de pedagogia" i per l'ús del telèfon 061, que indica al pacient on rebrà la millor atenció en cada cas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_