_
_
_
_
_

Salvador Giner: “Molta gent creu en la ciència d’una forma religiosa”

El sociòleg advoca en el seu últim assaig per un "humanisme laic" davant dels religiosos i ateus radicals

Antonio Pita

"Es un llibre laïcista. Laïcista i republicà, però sense ira". Salvador Giner (Barcelona, 1934), un dels màxims referents de la sociologia a Espanya, tot just ha despenjat el telèfon i ja sent la necessitat de subratllar la ideologia que vertebra el seu últim assaig, El avenir de la religión (Herder). Potser perquè la tesi d'aquest breu text sembla a priori poc laïcista: el món serà cada vegada més secular, però la fi de les religions augurada per Marx, Freud o Schopenhauer és una quimera, un pensament basat en el desconeixement de l'ésser humà. "L'homo sapiens més primitiu va ser també homo religiosus", escriu en el proemi. Davant del que anomena "fonamentalisme religiós" i "ateisme militant", Giner advoca al llarg del llibre per un "humanisme laic" que respecti la fe aliena sense renunciar a l'anàlisi racional de la realitat. És la seva conclusió després de set dècades de vida en què ha estat professor a les universitats britàniques de Cambridge, Reading, Lancaster i West London, catedràtic a la de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans, càrrec que va deixar el 2013.

El sociòleg català Salvador Giner a casa seva.
El sociòleg català Salvador Giner a casa seva.Joan Sánchez (EL PAÍS)

"Des del paleolític inferior hi ha hagut oració o reverència, forces sobrenaturals o màgia. La religió és part de la naturalesa humana i no hem de suposar que la naturalesa humana canviarà. No hi ha cap prova o senyal seriós que hi deixi d'haver religió", afirma l'autor d'obres com Historia del pensamiento social, Sociología o Sociedad masa. Giner considera que els pensadors ateus actuals, com és el cas de Michel Onfray, André Comte-Sponville o Richard Dawkins, s'equivoquen quan s'imaginen un món sense mes fe que la raó, ja que el procés de secularització "no és lineal", sinó que "té alts i baixos" i ara mateix està estancat. "El secularisme seguirà fort i no ha tocat fons, però estem vivint també un renaixement de la religió. Hi ha esglésies que perden fidels, però també confessions que estan augmentant, com els testimonis de Jehovà o els evangelistes", assenyala.

Más información
El bon samarità és l'ateu

L'enemic del catolicisme "no serà tant l'anticlericalisme" com les noves religions que aniran sorgint i que "probablement no tindran un caràcter messiànic", vaticina. L'islam, per la seva banda, buscarà el seu encaix en un món en el qual cada vegada és percebut amb més recel. "L'islam sempre ha tingut una relació molt difícil amb el capitalisme i el catolicisme. Hi ha un esforç de molts musulmans per crear un pluralisme i liberalitzar l'islam, però al món musulmà li està costant més secularitzar-se del que ens va costar a Europa", opina.

Giner adverteix que el pensament màgic no és patrimoni exclusiu de les religions. El nacionalisme o el comunisme són, al seu parer, "devocions laiques" i la certesa de l'ateu sobre l'absència de déu no és menys creença que la fe en la seva existència. "El cientifisme –exemplifica– és una religió. Hi ha una quantitat de gent que creu en la ciència d'una forma religiosa, i això és acientífic. Hi ha moments en què les persones esperen miracles de la ciència, però la ciència treballa amb enigmes, no amb miracles".

El avenir de la religió, Giner dedica un capítol al futur de la relació entre poder i creença. "Caldrà assumir que en l'avenir serà impossible una desconnexió radical entre l'esfera de la religió i la del poder polític, el d'uns homes sobre d'altres. Com a mínim, hi haurà tensió entre un àmbit i un altre. Fins avui, per molt que ho proclamin algunes constitucions, la separació entre fe i poder no ha estat ni és mai total", apunta en l'assaig. Per telèfon, insisteix en la distinció entre poder i autoritat. "El poder sempre vol revestir-se d'autoritat i l'autoritat és religiosa", explica. Una equació que porta al terreny de la monarquia. "Al rei se li atribueix una herència. Encarna la nació, la tradició. És una espècie de carisma o elaboració de la ideologia. En resum", conclou, "és una autoritat metafísica o gairebé religiosa".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Pita
Corresponsal para Oriente Próximo, tras cubrir la información de los Balcanes en la sección de Internacional en Madrid. De vuelta a Jerusalén, donde ya trabajó durante siete años (2007-2013) para la Agencia Efe. Licenciado en Periodismo y Máster de Relaciones Internacionales y Comunicación por la Universidad Complutense de Madrid.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_