Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
NUTRICIÓ

Les fotos que mostren el sucre amagat en el que mengem

Sinazucar.org és un projecte que denuncia en imatges la quantitat de sucre que contenen les begudes, els cereals, les salses i altres productes industrials

Un iogurt de fruites Danone 0%, quatre terrossos de sucre. Un bric de 200 mil·lilitres de salsa de tomàquet Hacendado, també. I un cafè Mocca Blanco Venti de Starbucks, amb nata i xarop de xocolata, la prodigiosa quantitat de vint.

Quan consumim qualsevol d'aquests aliments, poques vegades som conscients del munt de sucre que ens estem ficant al cos, un sucre que pot crear dependència i, si se n'abusa, produeix sobrepès, diabetis, càries o risc cardiovascular. O no llegim les etiquetes que ho indiquen o no entenem a què corresponen exactament les quantitats que hi apareixen. Aquesta ceguesa és la que va portar Antonio Rodríguez Estrada a crear Sinazucar.org, una iniciativa per difondre imatges en què els productes apareixen acompanyats de la quantitat de sucre que contenen, mesurat en una unitat ben familiar i comprensible per a tothom: el terròs.

“Una de les causes de l'epidèmia d'obesitat actual és l'abús de productes industrials en l'alimentació diària”, explica aquest fotògraf entusiasta de l'alimentació sana. “Sinazucar.org pretén visualitzar el sucre amagat en aquests aliments processats d'una manera simple i gràfica que es puguin compartir fàcilment a través de les xarxes socials. És el meu granet de sorra per millorar els hàbits de consum”.

Tot i que potser la idea no és gaire original –el web nord-americà Sugar Stacks o el compte d'Instagram @dealerdesucre ja fa temps que fan una cosa similar–, el projecte presenta dues novetats: els productes retratats provenen del mercat espanyol i les imatges, brillants i polides, imiten deliberadament l'estètica publicitària amb la qual se solen anunciar aquests productes. “La indústria alimentària ens presenta els seus productes de forma brillant per seduir els consumidors. Si volem lluitar contra aquest màrqueting hem de ser capaços de posar-nos al seu nivell i fer servir les seves pròpies armes per crear imatges atractives que comuniquin eficaçment”, assegura el fotògraf, que va acabar fa uns mesos un curs de nutrició esportiva a l'Institut de Ciències de Nutrició i Salut.

Rodríguez Estrada va començar publicant fotos de productes amb grans quantitats de sucre, com les begudes ensucrades. Però de seguida va entendre que sorprenien més els aliments en els quals aquest ingredient resulta més inesperat, com una salsa de tomàquet o un iogurt per a nadons. Per això ha decidit donar prioritat a la denúncia d'aquest tipus de comestibles davant dels quals els consumidors abaixen la guàrdia amb més facilitat, sobretot quan presenten reclams saludables, com "0%" o han estat avalats per societats mèdiques sense gaire escrúpols.

Per calcular la quantitat de sucre, el fotògraf utilitza la informació que donen els mateixos fabricants en l'etiquetatge. En el cas d'aliments més genèrics, com les torrades de pa de motlle, el pastís de formatge, dònuts de xocolata o llaminadures, agafa una marca de referència i aplica la mateixa norma. Cadascun dels terrossos de les fotos pesa quatre grams.

Algunes de les imatges de la iniciativa fan pensar-s'ho dues vegades abans de donar-los certs preparats als nens o cruspir-nos unes galetes o uns cereals o engolir una beguda “energètica”. Però com s'explica que ens hàgim tornat tan insensibles a unes quantitats tan altes de sacarosa? “Una de les conseqüències de l'abús del sucre és la pujada del llindar de gust dolç”, exposa Rodríguez Estrada. “Cada vegada en necessitem més perquè alguna cosa tingui bon gust. Si eduquem des de petits el nostre paladar amb batuts, iogurts ensucrats o refrescos, quan som adults un cafè amb 20 terrossos de sucre ens resulta deliciós”.

Com era previsible, Sinazucar.org ha rebut el suport de força dietistes-nutricionistes a través de les xarxes socials, i el fotògraf espera ajudar-los en la lluita per una alimentació millor i en contra de les males pràctiques de la indústria alimentària. Per contra, entre les marques retratades en les imatges impera de moment el silenci. “Encara no m'ha contactat cap”, afirma Rodríguez Estrada amb sorna, “però cada vegada que entro a l'Starbucks noto que em miren malament”.