_
_
_
_
_

El cosí bavarès de Lluquet i Rovelló

Ningú no s’estranya que sant Josep i la Mare de Déu s’expressin en bavarès en el Krippenspiel de Schönau o que els pastors catalans portin mel i mató al portal de Betlem

Rovelló i Luquet davant de Satanàs en un muntatge de La Tropa Teatre de Vilassar de Mar.
Rovelló i Luquet davant de Satanàs en un muntatge de La Tropa Teatre de Vilassar de Mar.Joan Sánchez

Any rere any, la història del naixement de l’infant Jesús dona lloc a un ampli ventall de muntatges teatrals i recreacions artístiques, incloent-hi les representacions dalt d’un escenari, les escenificacions de vegades itinerants a l’aire lliure i les construccions d’escenes nadalenques dins de diorames. Una característica comuna d’aquestes representacions de Nadal arreu d’Europa és el fet d’ambientar la temàtica bíblica en els respectius llocs de realització. Així, per exemple, ningú no s’estranya que la neu sigui un element omnipresent en els pessebres polonesos, que sant Josep i la Mare de Déu s’expressin en bavarès en el Krippenspiel de Schönau o que els pastors catalans portin mel i mató al portal de Betlem. Tant si es tracta de representacions escèniques, de pessebres vivents o de diorames nadalencs, els realitzadors posen el seu segell personal a la recreació de la història sagrada, afegint-hi el color local i al·ludint a referents identitaris del públic receptor.

En el cas d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres, dels quals es commemoren els cent anys de l’estrena, el relat evangèlic apareix inserit en una trama que es desenvolupa en l’ambient rural de l’alta muntanya catalana. Lluquet i Rovelló, els protagonistes de l’obra, llueixen barretina, faixa, armilla de llana i espardenyes de vetes. Mentre les seves peripècies són el centre d’atenció, els motius de la història sagrada conformen el rerefons de l’obra, no perquè siguin menys importants, sinó perquè l’autor tracta el fet religiós amb una naturalitat i una senzillesa que mantenen la vigència fins avui. A Els Pastorets es mostra la perfecta conjunció entre el món terrenal i el regne de Déu: les ànsies, les preocupacions i les pors dels personatges que representen el poble es ressituen i es redimensionen a la llum de la bona nova del naixement del Messies.

En aquest sentit, una obra que té molt en comú amb el clàssic nadalenc folquitorrià és Der Brandner Kaspar und das ewig’ Leben, basat en un relat de Franz von Kobell, publicat el 1871. L’adaptació teatral, feta el 1975 per Kurt Wilhelm forma part del repertori de moltes companyies amateurs però també de l’escena professional. Una altra mostra de la gran popularitat de l’obra és el fet que no tan sols es representa regularment al Volkstheater de Munic, sinó que cada any per Tots Sants la televisió bavaresa emet l’enregistrament dels anys setanta amb tres actors de renom en els papers principals: Fritz Strassner, Toni Berger i Gustl Bayrhammer.

El protagonista de la peça bavaresa és un vell camperol que —igual que el Getsé de Folch i Torres— accedeix a un pacte amb un antagonista sobrenatural del qual se n’acaba penedint. Mentre que el murri del Lluquet enganya Satanàs per deslliurar el seu futur sogre, el Brandner Kaspar aconsegueix burlar-se de la Mort personificada que es presenta a casa seva en la figura del Boanlkramer, el comerciant d’ossos, emborratxant-lo amb aiguardent de cireres i fent trampes jugant a cartes. Les dues obres estan ambientades en el món rural i contenen múltiples referències a les respectives cultures populars, incloent-hi la indumentària, els balls tradicionals i les cançons. Ara bé, el que més agermana les dues peces és sens dubte la fe en la redempció com a teló de fons. Mentre que Lluquet i Rovelló surten indemnes de les urpes de les fúries de l’Infern pel fet de pronunciar tres cops el nom de Jesús, el Brandner Kaspar perd la por de morir quan li és concedit contemplar la glòria d’un cel “a la bavaresa”, que li resulta tan familiar com l’estimat paisatge prealpí que tant li reca deixar enrere.

Així doncs, Els Pastorets de Folch i Torres tenen més en comú amb aquesta famosa peça de teatre popular bavarès que amb les tradicionals escenificacions nadalenques centrades en el naixement de Messies, des les quals a Alemanya podem esmentar, per exemple, la Hepberger Stallweihnacht, el Krippenspiel de Schönau, la Schlossweihnacht al castell Dyck a Jüchen, a prop de Mönchengladbach, o les diferents escenificacions que cada any es poden veure en escoles, sales parroquials o mercats nadalencs.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_