Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Llibres

Memòria d’Àfrica

‘Somnis en temps de guerra’ és molt més que una educació sentimental

Ngugi wa Thiong'o evoca els món i el temps de la seva infantesa a Kenya.

Aquell dia jo no havia dinat, i la meva panxa ja no es recordava de les farinetes que m’havia menjat abans de la correguda de deu quilòmetres fins a l’escola de grau mitjà...”. La primera pàgina de Somnis en temps de guerra és una de les millors primeres pàgines que es poden llegir. Ngugi wa Thiong’o situa el lector en un mapa que capgira moltes de les coordenades que li han donat la literatura i la història. El món i el temps es veuen molt diferents des de la Kenya dels anys quaranta i cinquanta.

És un mapa a escala humana, molt diferent d’aquell que va esbossar Karen Blixen a Memòries d’Àfrica. Els lectors o els espectadors recordaran com es parlava d’uns kikuius en propietat que aquí, potser per primera vegada, parlen per si mateixos. És un mapa que s’ha cartografiat en altres Àfriques, tan llunyanes de la de Thiong’o, com la de Soyinka o Coetzee. Quina bona lectura paral·lela dibuixa aquest llibre amb la Infantesa i la Joventut del sud-africà i amb Ake: els anys d’infantesa del nigerià!

‘Somnis en temps de guerra. Records d'infantesa’

Ngugi wa Thiong’o

Traducció de Josefina Caball

Raig Verd

256 pàgines

21,90 euros

Somnis en temps de guerra és un veritable exercici de descolonització mental. Des del primer record fins a arribar a l’institut. Thiong’o és l’únic estudiant de la seva regió que és acceptat aquell any, i això només ha estat possible gràcies a l’esforç continuat. La seva mare, la primera vegada que el porta a l’escola li fa prometre que s’esforçarà tant com pugui, el màxim. I és la mateixa pregunta que li fa anys més tard, quan rep l’admissió a l’Alliance High School: “Això és el màxim?” A l’Alliance només hi admeten els millors però és clar, després: “La realitat pura i dura. La mare no pot pagar-me la matrícula i tothom ho sap”.

No hi fa res, avui sabem que Thiong’o és un dels millors escriptors vius, i que aquesta escriptura és el destil·lat de les mil i una dificultats que ha hagut de superar en la vida, i assumir en la literatura que, en aquest llibre, són la mateixa cosa. Fill d’un patriarca amb quatre dones, amb una quarantena de germans i germanastres, a Somnis en temps de guerra hi trobem la descripció de la deformació social i cultural del colonialisme anglès. La política, l’economia i la força del món que ve de fora acaben afectant totes i cadascuna de les parcel·les de la vida. Les plantacions canvien la geografia, sí, però també les relacions que els homes estableixen entre si, el repartiment equitatiu de la misèria i de l’aculturació.

Davant d’això, hi ha la resistència apresa al llarg dels anys. L’estómac del petit Thiong’o ni tan sols recorda on paren les farinetes que ha menjat de bon matí, però aquesta resiliència no és puntual: és vital i afecta cada acció, cada cosa, cada persona. Des de l’organització de la intendència familiar en una família amb quatre mares fins a la construcció d’un carretó. Thiong’o i el seu germà petit Njinju s’han d’encarregar d’anar a buscar llenya, feina de dones. Per no sentir que estan fent una tasca que no els pertoca, comencen a construir un carretó, construcció que esdevé una petita odissea i una de les millor faules que podeu llegir.

Somnis en temps de guerra és molt més que una educació sentimental, hi ha molts problemes de primer món que aquí són derrotats per incompareixença. És una reelaboració constant de posicionaments vitals i socials, emocionals i polítics. Del petit Ngugi no surt cap demanda de compassió perquè sap que no hi ha ningú que els pugui ajudar. Els seus germans s’han d’espavilar i les seves germanes han de trobar un lloc que no les castigui tant com a les seves mares. Aquí el que hi ha és aventura i, no és cinisme, Thiong’o celebra la vida a cada pàgina.

Hi ha un altre món possible lluny de l’aldea, una Nairobi mítica, o els països africans que el seu germà relata després d’haver participat en la Segona Guerra Mundial. El jove Thiong’o comença a tenir una altra mirada sobre Kenya, sobre la llengua i la cultura, sobre el dret a la terra i, sobretot, sobre el dret a un futur. Pocs llibres ens parlen de l’aprenentatge de la llibertat d’una manera tan conscient com aquesta primera part de la trilogia.

Ens arriben llibres d’altres literatures: al nostre país els necessitem tant com a la gent que els escriu i que els protagonitza. En la interpretació que fa Steiner del mite de Babel, la pluralitat de llengües és una benedicció. Déu, agraït per l’esforç d’aquells homes que han construït una torre tan alta només per poder estar més a prop d’ells, els atorga, per bé que d’una manera brusca i velada, com diu Steiner, la diversitat de llengües que ha fet possible l’existència d’escriptors com Ngugi wa Thiong’o. I que, en última instància, ens arribin llibres com Somnis en temps de guerra.