Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’embaràs canvia el cervell de la mare

La gestació redueix la substància grisa de diverses àrees millorant l’empatia amb el fill

Els canvis en el cervell de les embarassades semblen permanents.

El cervell de les dones embarassades canvia, literalment. Un estudi mostra per primera vegada que la substància grisa de les gestants es redueix en àrees relacionades amb l’empatia. Aquesta poda en les connexions neuronals de la mare optimitzaria determinades funcions, com interpretar els estats mentals del fill o anticipar possibles amenaces de l’entorn. Els canvis, no percebuts en els pares, es mantenen dos anys després del part.

A 25 dones els van realitzar una ressonància magnètica al cervell abans de quedar-se embarassades i després de tenir el nadó. Els investigadors també van escanejar el cap dels futurs pares. Com a grup de control, també van prendre imatges dels cervells d’una vintena de dones i vint més d’homes que no havien tingut fills.

L’estudi, publicat a la revista Nature Neuroscience, revela profunds canvis físics en el cervell de totes les dones durant l’embaràs. En particular, va detectar una marcada disminució de la substància grisa en determinades àrees de l’escorça cerebral i no en unes altres. Les imatges van mostrar aquesta retirada de connexions neuronals en zones que els científics relacionen amb la cognició social, amb l’habilitat humana de posar-se en el lloc dels altres, d’anticipar-se a les seves intencions, de llegir la ment de l’altre, és a dir, d’empatitzar. Però retirada no significa pèrdua.

El cervell dels pares no va mostrar cap canvi a les àrees estudiades

El cervell dels pares no va mostrar cap canvi en les àrees estudiades

“A més eficàcia cognitiva, menys substància grisa. És el que anomenem poda adaptativa”, diu l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautor de la investigació, Óscar Vilarroya. Aquest procés de poda recorda molt un altre moment de la vida on es desferma una altra tempesta hormonal: l’adolescència. “Els nens tenen més substància grisa i en el seu pas a l’adolescència perden connexions neuronals”, recorda Vilarroya.

Les àrees del cervell que més canvien durant l'embaràs.

La investigació va mostrar que aquesta reducció no va en detriment de les habilitats cognitives de les mares. Les gestants van obtenir la mateixa puntuació en diversos tests que les dones del grup de control. “El que fa la poda és optimitzar les connexions neuronals”, sosté la investigadora de la Universitat Carlos III i de l’Hospital Gregorio Marañón, Susanna Carmona, també coautora de l’estudi.

Aquesta disminució de la substància grisa només és cosa de les mares. Les imatges del cervell dels pares no mostraven diferències ni respecte de les dels altres homes ni amb les que es van prendre abans de ser pares. També van comprovar que les àrees que havien perdut més substància grisa eren les que s’activaven quan una mare veia imatges del seu fill però no quan contemplava fotografies d’altres nens.

Tots dos fets porten els investigadors a apostar per una connexió entre hormones, canvis físics i canvis funcionals. “La inundació d’hormones que procedeixen del fetus canvia el cos i també canvia el cervell”, opina Carmona.

Es tractaria d’un mecanisme adaptatiu perquè el petit tingui totes les de guanyar. Com diu la coautora Erika Barba, també de la UAB, “els canvis en el cervell afecten àrees associades amb funcions necessàries per gestionar els reptes de la maternitat”. Un altre resultat d’aquesta investigació pionera podria anar en aquesta línia: dos anys després del naixement, la majoria de les mares es van sotmetre de nou a l’escàner cerebral. En totes, els canvis continuaven allà.