Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’independentisme radical fustiga SCC

Societat Civil Catalana denuncia haver patit fins a nou mobilitzacions en contra seva

Presència policial en un acte de SCC a la UAB.
Presència policial en un acte de SCC a la UAB.

El col·lectiu antiindependentista Societat Civil Catalana (SCC) ha patit aquest 2016 fins a nou accions de boicot, en alguns casos violentes, per part de l'esquerra independentista radical. Les dues darreres accions, aquest desembre a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van forçar la intervenció dels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra i dels agents de seguretat de la universitat. L'abril passat, altres convocatòries informatives de SCC a la UAB també van ser boicotejades i van necessitar de la presència de la policia autonòmica. SCC suggereix que els atacs tenen la connivència de l'administració catalana.

En un informe elaborat per a EL PAÍS, SCC detalla com s'han agreujat les accions en contra seva durant el 2016. Des del març han patit nou actes de boicot per part de grups que es defineixen com a “antifeixistes” i que estan vinculats a la CUP, segons SCC. Les primeres mobilitzacions agressives es van produir a Vilanova i la Geltrú. SCC va iniciar en aquest municipi del Garraf una campanya reclamar als ajuntaments que exhibeixin la bandera espanyola juntament amb la catalana i la de la UE. SCC assegura que van haver de fer front a protestes encapçalades per regidors de la CUP i que fins i tot un dels seus col·laboradores va patit guixades acusant-lo de “feixista” a l'institut on treballa. SCC diu tenir 16.000 membres col·laboradors, 2.000 dels quals membres actius.

El maig passat es va crear la Plataforma Antifeixista de la UAB. El seu objectiu, segons han explicat els seus creadors a les xarxes socials, és “fer fora SCC de la UAB”. Antifeixistes UAB va justificar el boicot a la trobada de SCC de fa dues setmanes per la presència d'un candidat electoral municipal del partit ultradretà Plataforma Per Catalunya. Després dels primers assetjaments a l'abril a la UAB contra la parada informativa de SCC, un grup de neonazis va presentar-se al campus. SCC afirma que no té cap vincle amb aquests violents i lamenta que els Mossos d'Esquadra ubiquessin els neonazis amb els estudiants de SCC per separar-los dels manifestants de la Plataforma Antifeixista. Tres dies abans, SCC denuncia que membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) van amenaçar amb una navalla els representants universitaris de l'entitat.

Els incidents d'aquest desembre van forçar que l'equip de govern de la UAB emetés una nota en què es demanava respectar la llibertat d'expressió. Joaquim Coll, vocal de SCC, va criticar el document per ser “equidistant amb els violents en eludir els fets”. La nota descrivia els fets com “alguns esdeveniments que han succeït al campus”. SCC va demanar l'octubre passat al rectorat de la UAB que esborrés les pintades que ataquen l'entitat en les seves instal·lacions.

El Premi Europeu, desencadenant

“Els atacs generalitzats contra Societat Civil Catalana i la seva presumpta vinculació amb l'extrema dreta es desencadenen fonamentalment arran de la concessió per part del Parlament Europeu del Premi Ciutadà Europeu el 2014”, afirma l'entitat en el document lliurat a aquest diari. La medalla és un guardó que la càmera comunitària concedeix anualment a organitzacions que destaquen pel seu compromís amb els valors europeus. Una vintena d'eurodiputats, l'Amical de Mauthausen i SOS Racisme van firmar un manifest promogut per l'entitat nacionalista Fundació Catalunya que exigia que el Parlament Europeu retirés la condecoració a SCC “pels seus vincles amb el franquisme i el nazisme”. Aquesta afirmació es basava en especial en el fet que el president fundador de SCC, Josep Ramon Bosch, va assistir el 2013 a un encontre de la Fundació Francisco Franco a Gandesa. SCC va justificar a EL PAÍS la presència de Bosch a l'acte perquè aquest només acompanyava el seu pare. SCC va denunciar per injúries, calúmnies i vulneració de l'honor els signants del manifest. SCC vol desmarcar-se dels grupuscles d'extrema dreta atrets per les seves convocatòries: “Hem exigit sempre que no acudeixin als nostres actes persones que no comparteixin els valors democràtics”.

El Partit Popular i Ciutadans són el principal suport polític que rep SCC. El PSC i Podem, les altres dues forces catalanes amb voluntat estatal, mantenen una relació diferent amb SCC. Manel Fran, portaveu de premsa del PSC, assegura que les relacions amb SCC són “absolutament normals, fluïdes, perquè no hi ha discrepàncies de fons”. Fran afegeix que hi ha membres del partit que a títol personal són més assidus als actes de SCC: “Com a partit ens adherim a poques convocatòries, i són convocatòries d'entitats més socials i més transversals”. SCC diu que té una “bona relació amb el PSC” i destaca el suport que rep de l'exministre Josep Borrell.

L'equip de govern de la UAB va demanar que es respectés la llibertat d'expressió

SCC admet que la nova esquerra, de tall federalista, és la seva “assignatura pendent”. SCC critica l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per subscriure les tesis independentistes que la vinculen amb l'extrema dreta i perquè l'Ajuntament posa traves a la concessió de permisos de les seves mobilitzacions, segons SCC: “Els Comuns han de tenir por que els independentistes no els perdonin la vida i els titllin d'unionistes”. El secretari general de Podem a Catalunya, Albano-Dante Fachín, considera que “no tenim gairebé cap element en comú amb SCC. Defensen una concepció de Catalunya que nega el seu caràcter sobirà, i una concepció de l'Estat que no recull el seu caràcter plurinacional”. SCC replica que “se'ns ha estigmatitzat feroçment des de tot l'entramat independentista, tant institucional com de les entitats afins, acusant-nos impunement d'estar ubicats al sector dreta i extrema dreta, només pel fet de defensar la concòrdia i la fraternitat entre els catalans i entre aquests i la resta d'espanyols”.

El document de SCC també es queixa de la dificultat que té “per poder divulgar la nostra veu entre els mitjans escrits i televisius catalans en un context de pluralitat informativa”. Segons el servei de consulta de continguts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, des de la constitució de SCC el 2014, els seus representants han estat entrevistats o han participat com a mínim en 26 programes de TV3 i Catalunya Ràdio. Els informatius de TV3 han informat de SCC com a mínim en 10 ocasions.

MÉS INFORMACIÓ