_
_
_
_
_
Poti-poti

Trepitjant PISA

Les explicacions sobre els resultats a les diferents comunitats va per barris

Tomàs Delclós
La consellera Meritxell Ruiz.
La consellera Meritxell Ruiz.A. G.

La publicació de l’informe PISA dóna per a una enorme varietat de titulars, segons on es posi el focus, i molta anàlisi complementaria de persones amb desigual competència en la matèria. És clar que si una consellera d’Educació i Cultura, com la balear, pot rebatejar-lo parlant de “l’informe Trepitja” creient que el nom venia d’un verb castellà i no de Programme for International Student Assessment... tot és possible. Les dades de PISA es feien públiques setmanes després que l’informe de la Fundació Jaume Bofill denunciés que el tant per cent que Catalunya inverteix en educació la col·loca a nivell de Laos, Perú o Guatemala i que si el sistema no s’ha enfonsat és per la dedicació voluntarista dels professors.

TV-3 va titular a la capçalera del TN: Catalunya per sobre de la mitjana de l’OCDE, Europa i Espanya. A la notícia també donava la lletra petita: Dins d’Espanya, Catalunya és la sisena en competència científica (per darrere de Castella i Lleó, Madrid i l’Aragó, entre d’altres); setena en comprensió lectora (per darrere de Castella i Lleó, Madrid i Navarra, entre d’altres) i sisena en les competències matemàtiques (per darrere de Castella i Lleó, Madrid i Navarra, entre d’altres). Abc feia una lectura euforitzant sobre Espanya: “Aconsegueix arribar a la mitjana de l’OCDE en Lectura i Ciències i (quasi) Matemàtiques”. De titulars n’hi ha per donar i per vendre. El Diario de Salamanca subratllava que “Castella i Lleó, la millor d’Espanya en l’informe PISA i setena del món”. A Vilaweb només parlaven dels resultats de Catalunya, València i Balears. A l’Heraldo de Soria es fixaven en els escolapis de la localitat: “El col·legi Escolapis supera a Finlàndia en lectura i matemàtiques”. Abc destacava que quinze col·legis privats espanyols superen Finlàndia. DBalears, en canvi, subratllava que les Balears lideren el nombre d’alumnes repetidors.

Les explicacions dels polítics d’aquests resultats també va per barris. La consellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz va justificar la posició catalana dins del rànquing espanyol perquè “la composició social de Madrid no té res a veure amb la de Catalunya. El capital cultural i familiar no el tenen altres comunitats autònomes. El percentatge d’escoles privades a Madrid és més elevat que en altres comunitats i sí que és cert que Madrid té immigració, però un alt percentatge és de països de Sud-Amèrica, per tant, mateixa llengua i mateixa cultura”. Després va matisar aquesta anàlisi davant les crítiques per atribuir a l’escola privada la raó de l’èxit i culpabilitzar la immigració amb un idioma diferent. El ministre espanyol del ram estava content. Cincodias reproduïa unes declaracions seves. Per a Íñigo Méndez de Vigo: “Els resultats són altament satisfactoris perquè, per primera vegada, Espanya trenca amb la bretxa educativa i se situa al nivell dels països més avançats del món”. A la mateixa peça, però, el diari recordava que la millora de posicions d’Espanya no s’explica tant per una millora espanyola com per un descens en la mitjana del nivell dels països de l’OCDE. Una explicació aplicable igualment a Catalunya. De fet, el director d’Educació de la OCDE i màxim responsable de PISA, Andreas Schleicher, considera que les dades d’Espanya reflecteixen un estancament des de l’inici de la prova i en dóna una clau: “la qualitat de l’educació mai no serà millor que la qualitat dels seus professors”. El País Basc s’endarrereix en el rànquing. La consellera d’Educació del País Basc, Cristina Uriarte, va atribuir aquest resultat al fet “que els exercicis es van fer amb ordinador per primera vegada” i que l’índex socioeconòmic de la comunitat ha baixat.

El Mundo (7 desembre) titulava que PISA alerta de la gran bretxa educativa entre regions i La Vanguardia veia una Espanya escolar a dues velocitats. A l’editorial d’aquest diari es deia que per una vegada, parlar d’Educació a Espanya no és plorar. Sobre la situació catalana en comparació amb altres comunitats espanyoles, ho atribuïa, “en part per una quota d’immigració de parla no hispana més elevada, sense que ningú vulgui dir amb això que els immigrants són en sí mateixos una rèmora”. En conjunt, seguia, “el món s’ha estancat”. Per a El Periódico, l’escola necessita millorar. “Espanya abandona la mediocritat, però encara té molta feina per aconseguir l’excel·lència educativa” i subratllava, pel que fa a Catalunya, que l’índex d’equitat –el rendiment dels alumnes segons el seu origen social- no donava una bona nota “i incideix d’aquesta manera en un problema creixent del sistema educatiu que és la diferència entre alumnes segons la renda de les famílies i la voluntat dels seus pares per participar en el procés educatiu”.

Per a El Mundo, (11 desembre) la diferència entre regions porta a concloure que “l’Educació ha de regir-se per un sistema estatal, ja que és l’única via perquè compleixi amb la seva finalitat vertebradora de la societat”. Al mateix dia i diari, Álex Sàlmon admetia que els diaris, a l’hora d’interpretar els resultats, han tirat cadascú cap el seu propi interès. Els negatius per explicar les llacunes i els positius per evidenciar els bons resultats. Sàlmon comentava que alguns mitjans catalans s’han limitat a parlar de l’índex català en relació amb altres països del món, però crida poderosament l’atenció el lideratge de Castella i Lleó. “Què té que no tingui Catalunya?”. Entre d’altres raons, la ratio escolar, evitar els repetidors amb escoles obertes a l’estiu, l’exigència per ser mestre....”I no he parlat d’immersió lingüística ni de bilingüisme. Sobretot de cara qui repeteix que la immersió a Catalunya és un fet diferencial de qualitat. És tan fals com el contrari”. Tot i que, conclou, “si l’escola s’assembla a la societat (i Catalunya és bilingüe), millor que millor”.

La Razón defensava (7 desembre) que PISA desmunta la demagògia de l’esquerra i la seva preocupació per les retallades. Libertad Digital era del mateix parer: “PRISA acaba amb la demagògia antiretallades”. En canvi, Xavier Martínez Celorrio, professor de Sociologia a la UB (El Periódico, 7 desembre) defensava que els resultats acadèmics, amb l’impacte de la crisi, depenen cada vegada més de l’origen social i del capital cultural familiar. Per al professor, Espanya continua als seus llimbs: estancament en resultats, més desigualtat i desinversió pública que reforcen la parentocràcia. Montserrat Gomendio, directora adjunta d’Educació de l’OCDE, manifestava a El Mundo (7 desembre) que els resultats eren pràcticament iguals als de 2012. Ara Espanya es troba per sobre de la mitjana perquè aquesta ha baixat una mica i Espanya ha millorat lleugerament i sostenia, contemplant el País Basc, que el nivell d’inversió en Educació no ha d’afectar els resultats. Pilar Rahola (La Vanguardia, 9 desembre) també criticava “la pesada lletania de sindicats i partits opositors, tot assegurant que perillava l’educació per les famoses retallades. I resulta que, segons l’articulista, hem tingut millors resultats. Una explicació: els estudiants albiren un futur laboral més difícil i per això estan més motivats a tenir coneixements i resultats. També Miquel Puig (Ara, 10 desembre) sostenia que els diners no fan la diferència. “Els millors països no són els que reformen més els seus sistemes sinó els que els mantenen però sotmesos a perfeccionament”.

Al marge de la competició regional, algun text qüestionava la metodologia de PISA. “Algunes veus crítiques li recriminen un excés d’enfocament a resultats i eines per a una economia de mercat. L’informe està realitzat per l’OCDE, un fòrum internacional on participen 34 països, tots ells democràcies amb economies de mercat i que fomenten la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic mitjançant estratègies econòmiques, socials i de bon govern”. Ho deien a Expansión. Raül García (Elpuntavui, 7 desembre) escrivia: “Habilitats com l’empatia, el treball en equip i la creativitat, per exemple, estan al marge d’aquestes proves”

Els més fumetes van a ser a la Cadena Ser on, veient la satisfacció del ministre, van recordar el darrer treball de la banda argentina Attaque 77 amb temes que parlen de com “tractaran de crear una forma d’entrar a la teva ment perquè t’imaginis que vius en un món feliç” mentre els nostres joves “segueixen fugint lluny d’aquí, com salvatges”.

Qui vulgui fer un trosset del test de PISA el té aquí.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_