_
_
_
_
_

Barcelona tindrà una casa d’acolliment per a dones drogodependents

L’Ajuntament trasllada la sala de venipunció de la muralla medieval al Centre Peracamps del Raval

Alfonso L. Congostrina
Obres de la futura seu del CAS Baluard
Obres de la futura seu del CAS BaluardMassimiliano Minocri (EL PAÍS)

L’equip de govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona està ultimant un nou Pla d’Acció sobre les Drogues que preveu impulsar l'acolliment exclusiu per a dones drogodependents on tinguin la possibilitat de realitzar el seu tractament de desintoxicació sense estar apartades dels seus fills. Així ho ha anunciat aquest dimecres al matí la comissionada de Salut al Consistori, Gemma Tarafa, que també ha informat que s’està estudiant la possibilitat de reservar un alberg de la ciutat que accepti consumidors de substàncies estupefaents. “Fins ara les persones que tenen alguna drogodependència les atenien en els centres d’atenció i seguiment però, després, o tornaven a casa seva o al carrer, ja que no es permet el consum en els albergs”, ha remarcat la comissionada.

Tarafa ha fet aquestes declaracions en la presentació del trasllat del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències Baluard al Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP) Peracamps. El nou CAS, al número 13 de l’avinguda de les Drassanes, obrirà les portes la primavera vinent.

La sala de venipunció Baluard es va instal·lar provisionalment fa una dècada a la muralla medieval al costat del Museu Marítim. El govern de Xavier Trias ja va proposar la seva reubicació a Peracamps i va dissenyar un pla d’acció que l’actual govern ha reinterpretat.

“Les funcions dels CAS es divideixen en dues, d’una banda el tractament en què es realitzen tallers, programes i serveis perquè les persones abandonin les seves addiccions i d’altra banda, de reducció de danys on es troba la sala de venipunció, les dutxes i intercanvi de roba i l’anomenada calor-cafè on els usuaris consumeixen algun tipus d’aliment”, ha destacat Tarafa. “Fins ara a la sala Baluard li faltava la zona de tractament, a la primavera la tindrà”, ha afirmat.

El Pla d’Acció de Drogues 2013-1016 ja plantejava l’ordenació dels edificis sanitaris del districte barceloní de Ciutat Vella. La regidora Gala Pin ha assegurat que quan la sala Baluard abandoni la seva instal·lació actual el Museu Marítim recuperarà l’espai encara que no l’utilitzarà com a sala d’exposició sinó de reunions.

Les diferents unitats del Centre Peracamps ja han començat a reordenar-se. El Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP ) s’ha traslladat a un nou edifici al número 17 del carrer Sant Oleguer. En un futur també es traslladarà al mateix edifici la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual, la Unitat de Medicina Tropical i la Unitat de Tuberculosi.

El nou CAS Baluard tindrà 530 metres quadrats, l’actual sala disposa de 209 metres quadrats, distribuïts en dues plantes i subterrani. A més de consultes mèdiques i despatx es disposarà d’un saló social, dutxes, magatzems i zones de personal.

La droga en xifres

Durant el primer semestre del 2016, el CAS Baluard ha atès 1.276 usuaris. La cap del servei d’atenció i prevenció a les drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Teresa Brugal, ha assegurat que “actualment a la sala Baluard s’atén 300 persones al mes, 270 consumeix injectables i 80 consumeix droga fumada”. Brugal confirma que hi ha usuaris que consumeixen d’ambdues maneres. El 2013 el mateix espai va atendre 1.664 usuaris; el 2014, 1.620 i el 2015, 1.668.

Des del Consistori, Gemma Tarafa, ha destacat que en els CAS “es recullen les necessitats del territori, hi ha un 48% dels usuaris que reclamen tractaments per addiccions a l’alcohol i, dels que utilitzen les zones de reducció de risc el 10% acaben formant part d’algun tractament”.

Gala Pin ha assegurat que l’obertura al setembre de la zona de reducció de danys al CAS de Lluís Companys ha comportat unes protestes sobredimensionades. “Al Raval, com vam fer a Lluís Companys, hem activat una comissió de seguiment, també el servei d’intervenció de l’espai públic. Hem parlat amb l’AMPA de l’escola Cervantes i l’Escola Oficial d’Idiomes. A més, hi ha més educadors de carrer i ens avancem a l’afectació que pugui suposar la instal·lació del CAS. Al Raval hi ha veïns que recorden la dècada dels vuitanta i són contraris a la instal·lació, però també n’hi ha molts de favorables a la iniciativa”.

Tarafa ha assegurat que “la gran majoria d’addictes triguen un màxim de deu minuts entre que compren la substància i la consumeixen, per aquest motiu hem d’intentar que els CAS siguin a les zones on es consumeix”. Un exemple clar que Ciutat Vella és un lloc on hi ha una presència més gran d’addictes són les recollides de xeringues als carrers de Barcelona. “El 2004 es van recollir 12.000 xeringues a Barcelona. L’any passat en van ser 1.000 de les quals 800 van ser al districte de Ciutat Vella”, ha assegurat la cap del servei d’atenció i prevenció a les drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Teresa Brugal.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_