Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Dia de la Constitució

Rajoy refreda les peticions de tots els partits per modificar la Constitució

El president del Govern espanyol i Ana Pastor demanen “prudència” abans d’obrir el debat

Mariano Rajoy i Ana Pastor, al Congrés.

En l’acte del 38è aniversari de la Constitució al Congrés, aquest dimarts, la possibilitat de reformar la Llei Fonamental ha tornat a ser el centre. Tots els partits estan d’acord a modificar-la però, de nou, les diferències d’enfocament mostren les dificultats per escometre-la i, especialment, les reticències del PP.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha refredat de nou les peticions de reforma de tots els grups, amb l’argument que abans d’afrontar la revisió de la Constitució cal acotar-ne l’abast. “Cal ser prudents i decidir què es vol canviar i què no”, ha assegurat el cap de l’Executiu en la seva arribada a la recepció al Congrés dels Diputats. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha completat aquesta cautela quan en el seu discurs oficial ha demanat “prudència, saviesa i seny”.

Una vegada més, el líder del PP ha mostrat la seva disposició al diàleg per a aquesta reforma, però –com cada any– amb dues condicions: que abans se’n delimiti l’abast i que es tingui una idea clara del final, amb un consens similar al del 1978. És a dir, Rajoy no vol una ponència oberta i tem un referèndum sense acord previ de tots. Aquestes dues cauteles han impedit la reforma, fins i tot quan el PP tenia majoria absoluta i amb el PSOE completaven els vots necessaris per tirar-la endavant al Congrés i el Senat.

El president ha defensat “fixar amb claredat què és el que cal preservar”, ha rebutjat les “ocurrències” i ha citat la unitat d’Espanya, la sobirania nacional, la igualtat dels espanyols, els drets i llibertats fonamentals, la pertinença a Europa i els pilars bàsics de l’estat del benestar com l’educació, les pensions i la sanitat. “Crec que tot això cal preservar-ho perquè són pilars bàsics de la convivència en els quals tots estem d’acord. A partir d’aquí, evidentment, es pot parlar, però crec que hem de ser prudents i saber clarament què és el que volem modificar i què és el que no volem modificar”, ha dit.

Abans que ell, tots els partits han mostrat els diferents enfocaments de reforma. El PSOE i Ciutadans han demanat reformes parcials i Podem, un canvi radical i en profunditat amb “un articulat nou”.

El president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, ha defensat la necessitat d’iniciar des d’ara les tasques parlamentàries per abordar la reforma de la Constitució, sense necessitat d’esperar que els socialistes celebrin el Congrés Federal en el qual triaran la nova direcció i per al qual no hi ha data precisa. Ha explicat que a Espanya les constitucions mai s’han reformat, sempre s’han substituït per unes altres, però que és moment de fer-ho. No obstant això, ha advertit dels “riscos que tots coneixem”, per referir-se al final a un referèndum com el celebrat a Itàlia.

De fet, l’actual màxima autoritat del PSOE ha assegurat que aquest tipus de consultes “van molt bé a opcions” antisistema. Fernández ha demanat també el màxim consens per a aquesta reforma hipotètica. “Els plebiscits tenen aquests riscos”, ha dit. Fernández ha desitjat “aquesta tendència al fet plebiscitari es vagi esmorteint, perquè estan tornant fantasmes vells vestits de populismes nous”.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha demanat als partits que siguin “valents” per afrontar una “modernització i actualització” de la Constitució, que aconsegueixi el consens més gran possible, però “sense privilegis” per a cap territori. Aquesta reforma hauria de referir-se, en la seva opinió, a “competències autonòmiques, finançament de serveis públics, supressió d’aforaments, una llei electoral més justa i reformar el Senat”.

Molt més lluny han anat els dos representants de Podem, Pablo Echenique i Carolina Bescansa, quan han demanat una reforma global de la Constitució, sense cap limitació. Podem pot forçar un referèndum amb els seus diputats fins i tot per abordar una reforma senzilla com la que es va fer amb l’article 135 el 2011.

Els partits nacionalistes, independentistes o sobiranistes ni tan sols han estat presents en l’acte d’aniversari de la Constitució.

En el discurs oficial, la presidenta del Congrés ha assegurat que aquesta reforma que es començarà a veure en una ponència és una “possibilitat oberta”, ha demanat que no sigui un canvi “per i per a alguns” i ha demanat “diàleg, altura de mires i respecte pel pluralisme”, amb referències a la Transició i a l’esperit constitucional.

Ciutadans planteja al PP una reforma exprés a començament del 2017

Juan José Mateo, Madrid

La direcció de Ciutadans aspira a impulsar juntament amb el PP una reforma exprés de la Constitució en el primer trimestre del 2017 per eliminar els aforaments de diputats, senadors i membres del Govern. Aquesta mesura està inclosa entre les sis condicions que Albert Rivera va plantejar a Mariano Rajoy a l’agost per asseure’s a negociar el pacte d’investidura que finalment van signar. En el text es recull que les condicions “s’hauran de tramitar durant els tres primers mesos” de la legislatura. Ciutadans interpreta que aquesta frase implica que les dues parts han adquirit un compromís per impulsar una reforma exprés que en principi té el suport del PSOE (va signar la mateixa mesura en el pacte entre Pedro Sánchez i Albert Rivera) i Podem (la porta al seu programa).

Quins són els esculls? Primer, que Rajoy ja ha refredat les peticions de canvis en la Constitució. I segon, que ni el PP ni Ciutadans veuen amb bons ulls que la formació de Pablo Iglesias convoqui un referèndum per consultar els ciutadans aquest canvi si és que és aprovat en el ple. La Constitució recull la possibilitat que qualsevol canvi en el Text Fonamental sigui consultat als espanyols si així ho demana el 10% dels diputats o el 10% dels senadors. Podem ja ha expressat la seva intenció d’emprar aquesta fórmula amb qualsevol canvi en la llei de lleis. En conseqüència, Ciutadans demana que s’obri també una reflexió sobre si és necessari activar aquesta consulta si la reforma es produeix “per consens” dels partits.

A més, els consellers de Rivera hauran de convèncer els de Rajoy que la redacció del seu acord exigeix accelerar en aquesta direcció i treure la supressió dels aforaments de la reforma global de la Constitució, els treballs de la qual trigaran molt més temps i s’enfrontaran a moltes més complicacions pels diferents criteris dels principals partits. De fet, en la formació de centre s’inclinen per no aprovar una hipotètica reforma constitucional sense la participació de Podem o els partits nacionalistes, per molt que el PP, el PSOE i Ciutadans sumin els vots necessaris per dur-la a terme.

La Constitució espanyola es va reformar per última vegada el 2011: el Congrés va votar a favor de modificar l’article 135 per fixar en el text el concepte d’estabilitat pressupostària i l’obligatorietat que el pagament del deute públic fos prioritari enfront de qualsevol altra despesa de l’Estat en els Pressupostos. Aquest canvi quirúrgic, que va tocar un article puntual de la Constitució, i no el conjunt del text, és el que vol fer ara Ciutadans per posar fi als aforaments.