El PP manté el lideratge i el PSOE frena la seva caiguda
Podem se sosté com a segona força i Ciutadans millora posicions
L'arrencada de la legislatura i la percepció que tindrà certa estabilitat malgrat un Govern en minoria i un Parlament fragmentat, ha propiciat que els quatre principals partits estabilitzin les seves posicions en el sondeig que Metroscopia elabora per a EL PAÍS. El PP reté el lideratge, encara que frena la pujada de les últimes onades. El PSOE segueix tercer, darrere de Podem, però ambdues forces semblen haver aconseguit el seu sòl i sostre respectivament. Ciutadans millora posicions respecte a l'enquesta del novembre.
El bloqueig polític li anava bé a el PP, segons apuntaven els sondejos. Des de les passades eleccions del 26-J, no només mantenia el lideratge sinó que millorava la seva posició sondeig rere sondeig. Aquesta tendència sembla haver-se aturat després de la formació d'un nou Govern i una vegada que ha començat a caminar la nova Legislatura.
Segons el sondeig de Metroscopia del desembre, els populars obtindrien, de celebrar-se avui noves eleccions, el suport del 34,2%. És una mica més d'un punt respecte als resultats obtinguts al juny, però notablement menys que el 37,8% que va arribar a atorgar-li l'enquesta de l'octubre.
La represa de la tasca parlamentària ha beneficiat, en canvi, Ciutadans, que veu com les seves xifres milloren. El partit d'Albert Rivera segueix en quarta posició, però avui colliria un 14,5% dels vots, un 1,4% més que als anteriors comicis.
El bloc de centre dreta que formen els dos partits augmenta el seu avantatge electoral sobre el centre esquerra que sumarien el PSOE i Podem. Si la diferència entre tots dos va ser de 2,3 punts percentuals el 26-J, les dades de Metroscopia amplien aquesta escletxa fins a gairebé 8 punts (7,9). Dos són les raons, encara que estretament vinculades. D'una banda, hi ha un ampli nombre de votants socialistes que abandonen aquest partit i passen a engrossir les files dels indecisos. Això es traduiria avui en una baixa participació (un 67%, segons el sondeig), que beneficiaria proporcionalment el centre dreta en un hipotètic repartiment de vots i d'escons.
Tots els líders suspenen
A l'espera que el PSOE esculli el seu proper secretari general, Metroscopia se centra en la valoració dels tres líders consolidats: Mariano Rajoy, Pablo Iglesias i Albert Rivera. I en aquesta ocasió, cap d'ells obté l'aprovat, ni tan sols Albert Rivera, que durant onades consecutives de sondejos havia estat en territori positiu.
No obstant això, destaca la millora que ha experimentat Rajoy durant els mesos de bloqueig i una vegada que el seu Govern ha tirat a caminar. El seu saldo evaluatiu (la diferència entre els que aproven la seva gestió i els que la desaproven) es manté negatiu, però ja no ocupa la pitjor posició. És Iglesias, amb un saldo de 45 punts negatius, el líder que produeix més rebuig entre l'electorat. És, al seu torn, el que menys valorat resulta dins de la seva pròpia formació, amb un saldo de 45 punts, enfront dels 75 de Rajoy o els 63 de Rivera.
A l'octubre es va produir el sorpasso demoscòpic al PSOE per part de Podem. El partit de Pablo Iglesias es va col·locar llavors 4 punts per davant dels socialistes. Aquest avançament se segueix mantenint i és lleugerament superior, fins a arribar als 5 punts. Sembla, no obstant això, haver-se frenat i estabilitzat. Podem es faria avui amb un suport del 22,9%, i el PSOE del 17,9%. La fidelitat del vot en ambdues formacions s'ha reduït, en comparació de sondejos anteriors, encara que en un i altre cas els electors que ara diuen no estar disposats a repetir el seu vot no han saltat de partit i es refugien en la indecisió. En aquests moments, pràcticament no es produeixen ja transvasaments significatius de les files socialistes a la nova formació, ni viceversa.
És cridaner, en un moment en el qual han pogut començar a veure's les actuacions dels diferents partits en l'escena parlamentària, com les valoracions dels seus respectius líders en aquest terreny són pitjors que les de la pròpia marca. Ho veiem en el cas dels tres partits que tenen un líder consolidat, el PP, Podem i Ciutadans.
En el cas del PSOE —tot i que les dates del treball de camp arriben a contemplar algunes de les seves victòries parlamentàries d'aquesta setmana—, la seva activitat al Congrés recull unes xifres de desaprovació molt altes (67%), just al mateix nivell que Podem.
Sense eleccions a la vista
Els espanyols han abandonat ja definitivament l'estat de tensió i motivació electoral que han mantingut durant tots els mesos del llarg bloqueig polític. Malgrat les dificultats per governar en minoria a les que ja comença a fer front Mariano Rajoy, hi ha la percepció general d'una legislatura que tindrà certa durada i estabilitat. Per això mateix, tant les estimacions de participació com les de resultats electorals que reflecteix Metroscopia no poden interpretar-se com a posicions i alineaments polítics totalment cristal·litzats. Només reflecteixen l'estat d'ànim que, en aquests moments, preval entre la ciutadania.
La situació familiar, millor que la del país
Aunque en els últims dos anys ha millorat la percepció general sobre la situació econòmica (l'índex de pessimisme ha baixat 13 punts) , el balanç de conjunt continua sent molt negatiu. Segueix sense percebre's l'anunciada millora.
Fins i tot si arriba la recuperació, són molts els que creuen que els dos principals llastos de la crisi, l'atur i la desigualtat econòmica, perduraran en el temps. Una majoria (67%) creu que la desocupació seguirà igual en l'horitzó futur.
Paradoxalment, són molts més els espanyols que creuen que la seva situació econòmica familiar està millor que la situació general del país. És el que en demoscopia es denomina biaix d'optimisme: es tendeix a avaluar de forma més favorable les situacions o qüestions que són més properes o conegudes que les que resulten més alienes o difuses.
Només un terç de la població atribueix la millorança de l'economia a les mesures posades en pràctica per el Gobierno. La majoria dels consultats (57%) creu que, per contra, gens té a veure amb les polítiques governamentals, atès que la millora econòmica també s'està produint en altres països que van aplicar mesures diferents.
Sobre la firma
