_
_
_
_
_

La Sagrada Família tindrà i pagarà llicència el 2017

Una comissió del Consistori i el temple estudiarà la regularització

Clara Blanchar
La Sagrada Família des de la terrassa d'un hotel a prop del temple.
La Sagrada Família des de la terrassa d'un hotel a prop del temple.CARLES RIBAS

L'Ajuntament de Barcelona i la junta constructora de la Sagrada Família han acordat crear la comissió tècnica que estudiarà com regularitzar les obres del temple: que tingui llicència i la pagui. El monument més visitat de la ciutat es construeix des de fa més d'un segle sense cap altra llicència que un comunicat de l'arquitecte Antoni Gaudí al desaparegut Ajuntament de Sant Martí de Provençals. I després de més de 100 anys d'obres afronta la construcció de les sis torres més altes que tindrà, que doblaran en altura les actuals i arribaran als 172 metres en el cas de la més alta.

El cost de la llicència, difícil de calcular

A Barcelona les obres paguen una llicència en funció de la seva dimensió i un impost d'obres (l'ICIO) en funció del cost que tenen. En el cas de la Sagrada Família, no paga ni pagarà l'ICIO, perquè l'Església n'està exempta.

Però, i la llicència? Com es calcularà l'edificabilitat de sis torres que descansen sobre una illa sencera, però que per dins estaran buides? Aquest paràmetre es calcula sobre la base de l'anomenat sostre edificable. El que es pot trepitjar un edifici, per entendre'ns. Aquí, encara s'ha de veure quin càlcul acorden l'Ajuntament i la junta. "Es tindrà en compte tot, la superfície, la volumetria...", ha dit sense concretar la tinenta d'alcalde d'Urbanisme.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que el Consistori espera poder tramitar i començar a cobrar la llicència durant el 2017. Aquesta llicència en cap cas tindrà efecte retroactiu: la junta del temple no haurà de pagar pel que ja s'ha construït, sinó pel que queda per fer. Sanz s'ha referit a la complexitat i singularitat del cas: "Poques construccions tenen aquesta envergadura i, a més a més, no n'hi ha cap que faci 100 anys que s'està construint i segueixi en obres". En qualsevol cas, també ha aclarit que les obres podran continuar: "No aturarem les obres".

Amb aquesta comissió, queden enrere, ara com ara, els sobresalts que han provocat les obres de la Sagrada Família. Unes obres sobre les quals periòdicament es desferma la tempesta. L'última, al setembre, va ser arran de les paraules del regidor d'Arquitectura, Daniel Mòdol, que va qualificar el temple de "mona de pasqua gegant". L'expressió va reobrir el debat sobre l'obra de Gaudí i mentre l'Ajuntament va advertir que fiscalitzarà les obres, els veïns van anunciar que denunciaran el temple perquè les columnes de la façana del carrer de Mallorca ocupen espai públic.

Façana del carrer de Mallorca

Sobre la façana del carrer de Mallorca i les escalinates que baixarien per sobre del carrer, d'acord amb el projecte de Gaudí, Sanz ha recordat que aquesta part de l'obra no és prioritària per a l'Ajuntament. Si finalment s'executa, comportaria modificar el Pla General Metropolità per enderrocar les finques que hi ha entre els carrers de Mallorca i València just al davant del temple: una situació que s'arrossega des de fa dècades sense que cap alcalde hagi gestionat el seu desenllaç.

La comissió estarà formada pels equips tècnics del Consistori i de la junta i la idea és que consensuï "tant el que es refereix al procés per a la llicència de les obres del projecte com per a l'estat de les obres que s'estan executant". "La voluntat és trobar la millor solució tant per a la ciutat com per a la continuïtat de les obres, reconeixent la singularitat de l'equipament". Les trobades també analitzaran els efectes que l'activitat del temple genera sobre el seu entorn: la mobilitat i l'espai públic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_