Els senyors de Cardona reposen a Berlín

Els retaules no són les úniques obres medievals que es trossegen per aconseguir que tinguin més valor quan passen al mercat de l'art. També els monuments funeraris de pedra s'han venut a trossos invocant procedències incertes amb la finalitat que pugin de preu. És el que li va passar a un sepulcre monumental del segle XIV originari de la petita localitat de Torà de Riubregós, a la comarca lleidatana de la Segarra, que ha acabat emigrant a llocs tan dispars com el Bode Museum de Berlín (Alemanya) i el Walters Art Museum de Baltimore (Estats Units), tal com ha reconstruït Francesca Español, professora d'Art Medieval de la Universitat de Barcelona.

El treball ha estat llarg. A finals dels anys vuitanta la investigadora va identificar un relleu gòtic que s'exhibia en el museu americà després de ser adquirit com a francès el 1909, amb el frontal d'altar que algun desconegut havia fotografiat el 1900 a l'església de Sant Gil de Torà. “El museu de Baltimore afirmava que la peça provenia del departament de Gers, a la França meridional; una estratègia per incrementar el preu de la peça, ja que una realització medieval sempre resultava més atractiva si és d'origen francès”, explica l'experta. L'actitud i iconografia de les figures, un bisbe a la part central envoltat d'homes i dones en actitud de lament i oració, va portar Español a considerar que aquella peça, que a més mesurava 166 centímetres de llarg per 60 d'ample, pertanyia a un sepulcre “d'una innegable originalitat temàtica” del qual no havia sobreviscut cap element més. I així ho va publicar; i va explicar que el monument gòtic, només podia haver pertangut “als membres d'una branca secundària de la família Cardona, senyors de Torà de Riubregós a la baixa Edat Mitjana”.

Ara, Español tanca la reconstrucció virtual d'aquest monument perdut després de localitzar un element fonamental del mateix al Bode Museum de Berlín: Les dues figures jacents de Ramon de Cardona i Margarida de Bellera, en el qual les escultures, perfectament conservades, apareixen identificades com d'origen espanyol, sense més. La pista fins a aquestes peces l'hi va donar una fotografia que conserva el Museu del Louvre. “El departament d'escultura del museu de París conserva les fotografies de totes les peces ofertes en compra, també les rebutjades. En una d'elles apareixia la figura d'un cavaller armat i amb la inscripció al revers: ‘Duc de Cardona”, explica.

La fotografia li va permetre identificar la imatge de l'home amb la peça del museu alemany i la seva parella jacents i reconstruir el seu periple des de Torà. “Després d'oferir-se al Louvre, les figures van ser adquirides pel filantrop alemany James Simon que el 1921 les va donar als Museus de Berlín, on segueixen”. I des d'ara amb nova identitat.

El cavaller vesteix amb cota de malla amb perpunt superior, gamberes i esperons. Va armat amb espases curta i llarga. Als seus peus descansa un lleó. La dama, com el cavaller, té els ulls semioberts i els braços creuats sobre el pit. Ella vesteix una túnica i una altra peça més fina que la cobreix del cap a la cintura. Als seus peus hi ha un gos faldiller. “Les dues figures porten diademes de flors que els relaciona amb el llinatge vescomtal”, prossegueix Español. Les fonts corroboren la seva identitat. En un document de Torà s'esmenta un sepulcre amb una tapa “en la qual es reprodueixen les estàtues jacents dels senyors de Cardona de Torà, vestits i coronats”.

I qui són els protagonistes d'aquesta història? “L'important va ser Ramon de Cardona, ja que pertanyia a aquesta famosa família, però sabem que Margarida de Bellera, després de morir el seu marit, se'n va anar a viure a Barcelona on va realitzar una gran labor com a promotora d'art”, explica Español: va donar 20.000 sous per ajudar a realitzar la custòdia de la catedral de Barcelona i el 1371 va encarregar a Pere Moragues, el millor escultor del moment, un mausoleu per enterrar-se a Santa Caterina. “Al final, Margarida es va enterrar a Barcelona, lluny del seu marit i el sepulcre de Torà va servir, només, per recordar-la”.

Seguint el periple d'un sepulcre medieval desconegut, descobert en una col·lecció estrangera, és el títol de la conferència que Español pronunciarà aquest dilluns a l'IEC, on donarà a conèixer tots els detalls del seu descobriment.