_
_
_
_
_

L’Índia es queda sense efectiu

El Govern il·legalitza els bitllets de 500 i 1.000 rupies en curs per lluitar contra el diner negre i provoca una crisi de liquiditat

Alejandra Agudo
Agra (Índia) -
Cua per canviar bitllets davant d'una entitat bancària a Agra.
Cua per canviar bitllets davant d'una entitat bancària a Agra.PACO PUENTES

"No s'admeten bitllets de 500 ni de 1.000 rupies [7 i 14 euros aproximadament]. Les targetes de crèdit són benvingudes". Aquest missatge es pot llegir a les portes de restaurants i comerços a l'Índia. La decisió del Govern de Narendra Modi d'il·legalitzar els bitllets d'aquestes quantitats i treure'ls de la circulació des de dijous 10 de novembre per lluitar contra el diner negre, especialment en el sector del transport de mercaderies, ha provocat una falta massiva d'efectiu en un país de 1.252 milions de persones i en el qual, segons dades oficials, tot just 150 milions disposen d'un compte bancari per dipositar els diners que han quedat inutilitzats al carrer.

"La corrupció i el diner negre són mals arrelats al nostre país, són obstacles per al nostre progrés". Amb aquestes paraules justificava el primer ministre la primera desmonetització en 38 anys en un discurs per televisió dimecres passat, un dia abans de la il·legalització dels bitllets. Malgrat que la finalitat de la norma va ser acollida amb entusiasme, després dels primers dies des de la seva entrada en vigor, les veus crítiques no han trigat a aflorar. Arvind Kejriwal, màxima autoritat de l'estat de Delhi, va atacar la mesura aquest diumenge, va destacar les dificultats que afronten els ciutadans del país per aconseguir moneda i va demanar que es paralitzi el programa, que ha provocat una crisi severa de liquiditat, segons recull el diari Times of India. "Encara hi ha temps de revertir aquesta decisió (...). El Govern no té cap pla", ha afegit el mandatari davant dels mitjans en una compareixença en què ha exigit una disculpa del primer ministre cap a la gent, que ha entrat en "estat de pànic".

Per la seva banda, Kanam Rajendran, líder del Partit Comunista de l'Índia (CPI, per les seves sigles en anglès), també es va pronunciar en contra de la norma. "Modi ha estat dient durant els últims dos anys que faria tornar el diner negre ocult a l'estranger. Però no ha pogut complir la seva promesa i ha dut a terme aquesta desmonetització en un intent d'encobrir el seu fracàs", va acusar.

En una de les desenes de notícies que l'esmentat rotatiu ha dedicat a la situació, s'assegura que el gabinet del primer ministre indi feia sis mesos que es preparava per a aquest moment. "Imprimint prou bitllets de 100 i 50 rupies" que han de substituir els antics de 500 i 1.000. Però la veritat és que tres dies després de treure'ls de la circulació –passades les 72 hores de cortesia en què hospitals, gasolineres, crematoris i cementiris podien acceptar aquestes monedes– les cases de canvi, els bancs, els caixers i els hotels s'han quedat sense efectiu. I les persones que tenien aquests bitllets a casa s'han trobat d'un dia per l'altre que ja no els poden fer servir.

Nirman ha anat a la seva entitat bancària a la ciutat d'Agra per canviar un xec de 10.000 rupies per bitllets de 100. No volia que n'hi donessin de 2.000 perquè a les botigues no li podrien donar canvi. Ha tingut sort, diu, perquè a la seva oficina en tenien de quantitats petites i els hi han pogut donar. "Però estaven en molt mal estat, els nous encara no els han arribat", relata.

Cues multitudinàries

Als carrers de la ciutat, es formen grans cues de centenars d'homes i dones davant de les sucursals bancàries, la majoria tancades, per poder dipositar els bitllets inservibles al compte. Tenen fins al 30 de desembre per fer-ho, i si volen obtenir efectiu a canvi, només podran treure fins a 4.500 rupies (2.500 als caixers, amb un límit setmanal de 24.000), tal com especifica la nota informativa que va publicar el Govern. Però les caixes ja s'han buidat, s'han esgotat les rupies que tenien i els nous bitllets de 500 i de 2.000 (els de 1.000 desapareixen definitivament), fins i tot els reforços de 100, encara han d'arribar. La majoria dels caixers tampoc no funciona. Estan fora de servei.

Els turistes també s'han vist afectats. Al Crystal Sarovar Premier Hotel a Agra, una de les destinacions més visitades del país perquè és on es troba el Taj Mahal, els recepcionistes informen els clients del problema. "Ho hauran de pagar tot amb targeta", detalla un treballador de l'establiment a un grup de viatgers, preocupats. I els ofereixen una altra possibilitat, tot i que arriscada. Canviar els euros i dòlars pels bitllets antics i intentar pagar així l'entrada al monument, que val 1.000 rupies, perquè els retornin nova moneda. Altres establiments fins i tot intenten enganyar els seus hostes donant-los bitllets il·legals i inútils sense avisar que als comerços no valen res.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Alejandra Agudo
Reportera de EL PAÍS especializada en desarrollo sostenible (derechos de las mujeres y pobreza extrema), ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS. Miembro de la Junta Directiva de Reporteros Sin Fronteras. Antes trabajó en la radio, revistas de información local, económica y el Tercer Sector. Licenciada en periodismo por la UCM

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_