Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Vic i Berga, al cor de la desobediència

Ambdues ciutats donen suport als dos alcaldes de la CUP que han desobeït les citacions judicials

Els regidors de la CUP Joan Coma i Montse Venturós.
Els regidors de la CUP Joan Coma i Montse Venturós.

“Passarà el que hagi de passar. Cal assumir-ho. Sí, inclosa la presó”. Montse Venturós, alcaldessa de Berga, de la CUP, admet sense immutar-se aquesta opció mentre reflexiona sobre la seva detenció per haver-se negat a anar a declarar al jutjat com a presumpta autora d’un delicte electoral per no haver retirat l’estelada de l’Ajuntament el 20-D. Asseguda a la terrassa d’un bar, ja tancat aquest migdia, no para de saludar —“Adéu, bonic!”— als nombrosos veïns, molts funcionaris, que travessen la silenciosa i avui gelada plaça de Sant Pere, l’escenari de la mítica Patum, la processó del Corpus. L’estelada continua hissada al pal de l’Ajuntament.

A 50 quilòmetres, Joan Coma, regidor de la CUP a Vic, viu resignat davant el fet que arribi el dia “D”. Sociòleg i immers en la seva tesi sobre Palestina, està mentalitzat que el detindran després de negar-se a anar a declarar a l’Audiència Nacional com a presumpte autor d’un delicte d’incitació a la sedició per defensar en el Ple la resolució del 9-N d’inici del procés d’independència. La va votar gairebé tota la corporació, però només ell està sent investigat per animar, segons el jutge Ismael Moreno, a la desobediència per haver dit: “Per fer una truita cal trencar els ous”. Va ser l’ultradretà Josep Anglada qui va aportar les actes del Ple a la Guàrdia Civil. 285 municipis van votar aquest text, però només hi ha diligències contra vuit. La meitat s’han arxivat.

Els dos regidors han aconseguit un suport aclaparant dels seus veïns, i no és estrany. Totes dues capitals de comarca de la Catalunya interior, Vic i Berga, feus històrics de CiU, tenen en comú força coses: són de tradició carlina, catòliques i amb una notable presència de l’esquerra independentista (tenen regidors de la CUP des del 2007, i Barcelona des del 2015). Els seus plenaris van transitar aquell any de manera aclaparant a trencar amb Espanya. A Berga hi ha 15 regidors secessionistes sobre 17, i a Vic, 18 de 21. No hi tenen presència ni Ciutadans ni el PP —sempre n’hi havia un a Berga, però en van impugnar la seva llista perquè repetien un suplent de Ferrol— i el PSC, amb un regidor a cada ciutat, és irrellevant.

No obstant això, no sempre ha anat així. Bregada a Casal Panxo, un ateneu independentista, la Ventu —com es coneix a l’alcaldessa— era una adolescent que potser no havia començat a cursar Dret quan entre el 2003 i el 2007 el PSC regia l’alcaldia. Sis anys després, el 2013, els regidors socialistes —un d’ells Ramon Camps, fill de l’exalcalde— van abandonar el partit. El detonant va ser la renúncia del PSC al dret a decidir, però l’esquerda inicial va ser quan no van poder defensar al congrés del PSC del 2011 el grup propi. “No canviaran mai. No s’ha explicat bé la història d’Espanya. Em sento ciutadà de segona. Per què no puc anar a viure a Madrid i que els meus fills estudiïn en català?”, es pregunta aquest professor de física i de l’executiva d’ERC.

Una dotzena d’estelades empaperen la plaça de Sant Pere. En aquest capítol, Vic guanya per golejada: mig centenar llarg llueixen a la plaça Major presidides per l’estelada de l’Ajuntament. Una altra diu, a seques, “Sempre amb tu, Carme” —en al·lusió a Forcadell— i l’amo d’un cafè històric ha col·locat un rètol lluminós a la primera planta en què es pot llegir la frase: “Referèndum sí o sí”. Just al costat, una pancarta enorme amb la cara de Coma: “Mai caminaràs sol”. “Mai a la vida vaig imaginar que la meva cara seria aquí. No la volia ni als cartells electorals”, admet el regidor. Amb ell, Vic s’ha entregat: ha creat el moviment 30/03 en al·lusió a la data en què va saber la seva imputació.

Bressol de l'Associació de Municipis Independentistes, amb un percentatge d'atur del 13% i gairebé un 30% d'immigració, el Vic històric transpira independentisme —“És com una performance. Una bombolla”, diu un jove que prefereix l'anonimat— i també cert empipament per no avançar més ràpid en el procés. “Fa venir esgarrifances això d'en Joan”, diu Nuria Solà, a l'Ateneu. “Del que tenim ganes és d'anar-nos-en. I després, vindrà Barcelona. Això està perdut”. I empipament també amb els Mossos. Al bar La Nyàmera, freqüentat per l'esquerra independentista, Nil Cardona, de la CUP, afirma: “Els Mossos actuaran de braç executor de l'Audiència. Posaran Coma en mans de la Policia o la Guàrdia Civil. Estan actuant com a forces d'ocupació”. Governat per Convergència, les proves demostren que no és fàcil plantar cara al secessionisme. L'alcaldessa Anna Erra ha inclòs al seu govern l'únic regidor socialista i ha acordat un pacte d'estabilitat amb Vic per tots . “Ho he fet amb voluntat de treballar per a Vic i avançar al programa social. És com posar una pica a Flandes”, diu l'ecosocialista Arnau Martí.

Condemnat a desaparèixer, no hi ha gairebé moviment avui al mercat municipal de Berga, on Venturós va créixer al lloc de llegums de la seva família. El seu compromís polític va poder més que la seva il·lusió per la seva pròpia botiga, Casa Madriles, que hereta el nom del negoci del seu avi, originari de Madrid. “Estem amb ella. És molt bona persona. No sóc independentista però serà el millor per a tots”, diu Antonia Torres, una paradista mentre parla amb la seva germana, amb marcat accent andalús. Són de Jaén però, com diu la Dolores, “Berga és el meu Berga”.

Revolucionaria fins a la medul·la, no és estrany que Venturós plantés el jutge quan ha tingut el valor d'aplicar de forma estricta la separació Església-Estat: no va convidar l'Església ni als comandaments policials a la balconada de l'Ajuntament per veure la Patum ni va desfilar a la processó. I ha signat un procediment contra el casal anarquista La Columna per canviar plaques de carrer de manera unilateral. Diu que la seva acció és legítima i que al·leguin però ells qüestionen la seva desobediència. “No m'agrada l'estelada ni el de la processó”, diu un senyor gran que prefereix l'anonimat. Venturós encaixa les queixes. Amb la mateixa fermesa, a 50 quilòmetres, Coma espera el seu destí: “Estan fent el ridícul. Només vaig llegir la declaració del 9-N. No vaig fer res dolent. Si hagués estat així i ho dic de debò: hi aniria corrent”.

“Actuaria igual el Govern si haguessin de detenir a Mas?

La CUP ha donat via lliure a tramitar els Pressupostos però el casos dels seus regidors ha airejat la tensió amb Junts pel Sí perquè calibra fins a on pensa desobeir. Eren les 6.00 del dia 5 quan Venturós, que estava estenent roba, va rebre tres trucades dels Mossos—“Em vaig espantar: pensava que havia passat alguna cosa al poble”— dient-li que s'arreglés perquè la detindrien. “Hagués preferit la detenció a l'Ajuntament”, diu insistint que la seva queixa no va contra els Mossos —“són funcionaris: fan el que han de fer”— sinó contra els seus comandaments polítics. I fa referència a irregularitats: que sabien que l'anaven a detenir-la des de la tarda de dijous i que no van donar opció al seu lletrat, Benet Salellas, a presentar el recurs de reforma. “Em pregunto: Què farà el Govern si li diuen que han de detenir  Mas? Ho farien igual? Què pensen fer?”, planteja. Venturós admet que els crits a Berga a Jordi Turull van ser molt minoritaris i, de fet, el regidor Antoni Biarnés (CiU), li brinda tot el seu suport. Però matisa: “També podria haver-se presentat davant el jutge i exercir el seu dret de no declarar”. Joan Coma assumeix que seran els mossos els que actuaran com a policia judicial. El jutge els ha ordenat —i a la Policia i a la Guàrdia Civil— un seguiment de les seves declaracions en els mitjans i xarxes socials.

MÉS INFORMACIÓ