_
_
_
_
_

Trump acusa els mitjans d’instigar les protestes contra ell

Milers de persones es manifesten per segon dia consecutiu en una desena de ciutats

Una protesta contra Trump enfront de la Casa Blanca, aquest dijous
Una protesta contra Trump enfront de la Casa Blanca, aquest dijousKEVIN LAMARQUE (REUTERS)

Els Estats Units van viure aquest dijous el segon dia de manifestacions contra Donald Trump, el futur president del país. Milers de persones, moltes estudiants, es van manifestar contra la victòria electoral del candidat republicà en una desena de ciutats, com Washington, Nova York, Minneapolis, Denver i San Francisco. En un missatge a Twitter, Trump va criticar les protestes. “Manifestants professionals, incitats pels mitjans, estan protestant. Molt injust”, va escriure, en un retorn, tot i que més moderat, de l’hàbit que ha tingut durant tota la campanya de llançar crítiques a les xarxes socials.

La majoria de protestes van ser pacífiques, però hi va haver alguns actes de desobediència civil, com el tall d’una autopista a Los Angeles i de carrers a Oakland i Baltimore, on hi va haver dues detencions. Els edificis del magnat a Nova York i Washington van ser la destinació dels manifestants, que temen que hi hagi un retrocés de drets en la nova presidència, atesa la retòrica antiimmigració del republicà durant la campanya o les acusacions sexuals en contra seu.

La policia va instal·lar tanques de seguretat als voltants del nou hotel del multimilionari novaiorquès a la capital nord-americana, ubicat a tres illes de cases de la Casa Blanca.

Rudy Giuliani, exalcalde de Nova York i assessor de Trump, va qualificar els manifestants d’“aviciats ploramiques”. El portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va dir que el president Barack Obama, que va fer campanya contra Trump, respecta el dret a protestar pacíficament.

Després d’una campanya polaritzadora i divisiva, el temor és que la tensió dels crítics amb Trump no es dissipi malgrat la voluntat d’Obama i la candidata demòcrata Hillary Clinton que la transició, després de les eleccions de dimarts, estigui exempta d’incidents.

Un centenar de persones van marxar des de la Casa Blanca fins a l’hotel de Trump, ubicat a l’avinguda per la qual transitarà el magnat immobiliari, el 20 de gener vinent, en el tradicional recorregut que fa el president una vegada ha jurat el càrrec a les escales del Capitoli. Els manifestants corejaven el lema: Love trumps hate, que utilitzava la campanya de Clinton en un símil al cognom Trump i que vol dir ‘l’amor supera l’odi’.

Unes hores abans, les diferències polítiques entre Trump i Obama es van visualitzar dins de la Casa Blanca i fora. Mentre el president sortint i l’entrant es reunien al migdia al Despatx Oval, diverses desenes de persones, la majoria en contra de Trump però també algunes a favor, es van congregar a les portes de la residència.

La plaça ubicada davant la Casa Blanca va ser un reflex de la bretxa que ha obert la pugna electoral entre Trump i Clinton. Partidaris i detractors de Trump, de diferent gènere i raça, van intercanviar opinions. Per a uns el republicà representa una amenaça a la diversitat dels Estats Units. Per a d’altres, una oportunitat per a un nou impuls. Va ser un debat civilitzat amb arguments sòlids i disposició al diàleg. En aquest microcosmos, va semblar que es complia el desig d’Obama i Clinton de dur a terme un traspàs de poder calmat que deixi enrere la tensió de la campanya.

Olivia Emerald, de 24 anys, va viatjar 15 hores amb autobús des de Maine perquè sentia que havia de fer “alguna cosa” després de la victòria del candidat republicà. Portava una pancarta que deia: Rebutjo respectuosament Donald Trump com a president. Emerald esgrimia que els valors de Trump contradiuen els dels Estats Units. “Representa racisme, sexisme, aquesta terrible pudor d’odi”, deia la jove, que desconfia que Trump es moderi com a president. “Sabem com és”, lamentava.

A un parell de metres, Rachad Malik, de 22 anys, donava suport a Trump. El va votar dimarts perquè creu que portarà “llocs de treball” als Estats Units i no és polític. Malik, que és negre i musulmà, deia que no se sent incòmode amb la proposta del president electe de vetar, per motius de seguretat, l’entrada d’estrangers musulmans al país. “No hi estic gaire amoïnat. Hem de prendre mesures”, deia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_