Cita amb la Policia Muntada

El destí ha volgut que el mateix any en què he estret per primera vegada la mà d'un membre de la Policia Muntada del Canadà hagi conegut també dues integrants femenines del mateix cos llegendari. Tres policies muntats/es en menys de 12 mesos! Si bé el primer, l'agent Veilleux, me'l vaig trobar casualment en una gasolinera de Frelighsburg (Canadà) el gener passat (nevava), a la inspectora Lorna Dicks i la sergent Penny Hermann les vaig entrevistar fa unes setmanes en el 54è Congrés de l’Associació de Dones Policia, que es va celebrar a l'octubre a Barcelona i que va reunir mig miler d'agents de setanta països (plovia).

Quan em vaig assabentar que entre les assistents hi havia membres de la Reial Policia Muntada del Canadà (RCMP, en les sigles en anglès) vaig córrer a intentar parlar amb algunes d'elles. Quina oportunitat. La muntanya venia Mahoma, per dir-ho així. Les tindria al meu terreny i no necessitaria raquetes de neu ni un rifle, per si em trobava un puma (bèstia bastant infreqüent a la Fira de Montjuïc, on se celebrava la trobada de dones policia).

Vaig tenir menys problemes dels que imaginava per a un fetitxista de la meva categoria a l'hora d'aconseguir introduir-me al congrés, que tenia un important dispositiu de seguretat al seu perímetre, per no parlar del que hi havia dins. És veritat que també em colo cada any al Sónar. La responsable de premsa em va rebre a l'entrada. Dues dones policia del Canadà ja m'esperaven, de paisà, al costat de l’estand de la força policial de Calgary. No podia creure la meva sort. Vaig començar fent-los unes preguntes generals per guanyar-me la seva confiança. Hi ha moltes dones policia al Canadà, em van dir, un 33 % (18 % amb rang d'oficials), el percentatge més alt del món. La policia és allà multicultural i multiètnica. El crim disminueix contínuament. La proximitat que estableix la dona policia amb la comunitat hi ajuda. Considerant que ja podia passar a temes més importants els vaig preguntar pels cavalls, les llances i les guerreres escarlates. Es van mirar l’una a l'altra i després a mi, sorpreses. "Això, les nostres companyes de la Policia Muntada". Ostres, amb qui estava parlant, doncs? Eren de la Policia Municipal de Mont-real. Evidentment hi havia hagut un error de comunicació.

Una de les policies va anar a buscar les seves col·legues muntades. Em vaig quedar esperant amb una contundent agent sueca que em mirava amb cara de sospita. Vaig dissimular observant apreciativament la caseta amb armilles antibala per a dones. Van passar dos agents d'algun país africà vestides de caqui, amb el generós pit cobert de medalles i amb boines verdes. Semblaven sortides de l'andana del tren a Katanga. Vaig buscar somrient la complicitat amb la sueca, que em va observar encara més intensament. "Ho sentim molt però les policies muntades han sortit a fer un tomb”, els agrada molt voltar per aquí",em van informar. "Hauràs de tornar un altre dia". Vaig marxar moix, pensant que havia perdut una gran oportunitat. Però de sobte vaig rebre un missatge al mòbil: "Anton, my name is Lorna Dicks. I'm with the RCMP. The best way to reach me is by text at xxxxxx. Take care, Lorna". Ostres, xatejava amb una policia muntada! Era com disposar del contacte del sergent Clancy, Dave King, Trent o Buck Frobisher, a Fort Saskatchewan. Em tremolaven les mans mentre teclejava una resposta i acordava la meva cita amb la Policia Muntada del Canadà.

Jaquetes vermelles

L'endemà vaig tornar a la Fira. Allà m’esperava la RCMP, dos membres. La inspectora Dicks i la sergent Hermann. Totes dues rosses, la inspectora amb els cabells curts, els ulls molt blaus. Em va decebre no veure-les d'uniforme. Vaig anar directament a la idea. Per què es van fer de la Policia Muntada? "Per ajudar la gent". D'acord, però per fer-ho també podrien haver-se fet, no ho sé, de la Policia Municipal de Mont-real. D’alguna manera deu haver influït que aquest cos sigui mític. "És cert", va admetre la sergent. "La jaqueta vermella (red sorge) és un símbol del Canadà i des de petits aprenem a veure’l així". Les vaig interrogar atropelladament sobre la història de la Policia Muntada, fundada el 1873 com a North West Mounted Police, la rebel·lió de Red River, Louis Riel i els métis, la batalla de Batoche, la lluita contra els traficants de whisky de Fort Whoop-Up... "Al Canadà avui no se sap gaire res de tot això i no ens ho expliquen en enrolar-nos". No els van parlar del seu sergent major J. Francis, que va cavalcar en la càrrega de la Brigada Lleugera a Balaclava abans d'arribar a Fort Welsh? Ni de Francis Dickens, el fill tarambana del novel·lista Charles Dickens, que va ser, abans d'ingressar a la RCMP, genet de la Policia Muntada de Bengala i va lliurar Fort Pitt als cree, tot i que no abans que un home brau arrenqués el cor d'un scout i se’l mengés davant els defensors (aquestes coses desanimen), i que després d'afrontar càrrecs d'embriaguesa, mandra i imprudència va ser considerat responsable de deteriorar les relacions de la Policia Muntada amb els Peus Negres? (vaig tenir algun problema per traduir aquest últim terme). Dicks i Hermann van mirar-se fugaçment. Van reconèixer no llegir gaire història ni veure films sobre els mounties. "Hi ha moltes coses que són veritat de la imatge del cos", em va animar la sergent, en veure'm la cara. "El sistema de patrulla per l'ampli territori, la duresa de la climatologia (a Alberta, 40 ºC sota zero; a Saskatchewan hi ha un mes a menys 50 ºC), l'agent solitari arribant en un poble remot del Yukon, el perill: mai saps amb què et trobaràs”. L’altre dia, a la Colúmbia Britànica, una noia va resultar ferida de bala en una espatlla".

Cap de les dues, em van dir, no havia matat mai un ós, tot i que de vegades se’n creuen.

Em van explicar que la presència de les dones al cos, que va començar amb 32 el 1974, després de 101 anys d'història augmenta i que és normal ara que arribin a inspectores. Van insistir que, malgrat que la Policia Muntada ha hagut recentment de sol·licitar oficialment perdó pels casos d'assetjament sexual al cos, elles no han sofert cap vexació ni discriminació. "No hi ha cap diferència, no al Canadà".

Els vaig demanar que m'expliquessin els seus moments més dramàtics treballant. "Els incendis d'Alberta, el maig passat, va caldre evacuar una ciutat sencera, 80.000 persones. Va ser terrible", va relatar la sergent. "En una ocasió vaig tractar amb un suïcida", es va entristir la inspectora Dicks. "Es va matar d'un tret, davant la seva dona i la seva filla petita. Va ser molt dur". La realitat de les seves vides de policies muntades s'imposava sobre les meves pobres fantasies de velles aventures. Vaig tancar el bloc, movent el cap de banda a banda. La sergent Hartmann va somriure amb dolçor mentre em posava a la mà un petit objecte brillant. Vaig alçar a la llum la insígnia de la Policia Muntada del Canadà, me la vaig col·locar a la solapa i vaig marxar, content com unes pasqües. Alguna cosa hi hauria per a mi a Manitoba.